La consellera d’Economia, Natàlia Mas, ha intervingut aquest divendres per la votació final del projecte dels pressupostos: “Ens hem d’allunyar de la política dels retrets. No podem malbaratar energies discutint amb els companys amb qui tenim objectius”, ha afirmat Mas, qui reivindica que el pressupost es traslladi en execucions “reals”. Davant la divisió de l’independentisme, Mas espera “poder-se retrobar” amb Junts i la CUP en altres ocasions.

Tercers pressupostos consecutius
Mas considera que és una “gran notícia” que Catalunya tingui pressupostos. De fet, ha assegurat que ens porten “elements de certesa” i ha reivindicat que són els tercers comptes consecutius aprovats pel Parlament de Catalunya. “Es tracta d’uns pressupostos per enfortir el servei públic”, ha dit la consellera d’Economia, qui ha atacat durament el dèficit fiscal i la “manca de compliment” de l’Estat en inversions. Així mateix, Mas ha volgut posar en valor que els comptes s’aprovin en un context inflacionari i ha tret pit de les dades ocupacionals positives o a l’increment d’exportacions.
41.025 milions d’euros
Els pressupostos tenen una partida de 41.025 milions d’euros. Amb aquestes xifres, l’augment de despesa de la Generalitat per aquest 2023 és d’un 7,6% més, en comparació el 2022. Aquestes dades repercuteixen en tots departaments, posant especial atenció a Educació i Salut, que s’enduen les partides més altes, 6.825 milions d’euros i 11.423 milions, respectivament. També en percentatges han destacat les inversions en el departament d’Igualtat i Feminismes, amb un 26,8% més d’inversió; i Cultura amb un 23,9%. Cal destacar, però que les dades tenen en compte els impactes dels fons europeus, si no la inversió seria de 39.839 milions d’euros.
De fet, Mas ha criticat l’Estat per la gestió dels fons europeus, que els ha titllat de “lents” i “tràgics”. Tot i això, assegura que enguany és l’any de l’execució dels Next Generation. Alhora, ha tret pit de les execucions pressupostàries, que les xifra en el 90%, tot i les crítiques d’altres grups parlamentaris, que havien assegurat que eren més baixos.