El Parlament de Catalunya ha finalitzat el període de sessions però, després de mesos convulsos i de la traca final amb la suspensió de la presidenta Laura Borràs, els primers dies d’agost han vist ressorgir polèmiques que s’han arrossegat durant tot el curs. Entre aquestes controvèrsies hi ha la del vot delegat del cupaire Pau Juvillà. La diputada anticapitalista Eulàlia Reguant reptava dimecres en una entrevista a EL MÓN a la presidenta suspesa que demostrés documentalment que havia signat l’admissió a tràmit del vot delegat de Juvillà.
Es tracta d’un vot que els cupaires van demanar el 3 de febrer passat, el dia en què es va celebrar el ple on finalment el cupaire ja no va poder votar. El parlamentari va ser inhabilitat malgrat que no hi havia sentència ferma contra ell, una inhabilitació que no estava emparada pel reglament de la cambra catalana i responia a les exigències de la Junta Electoral Central (JEC).
Eaql repte de Reguant a Borràs té el seu origen en una piulada recent de la presidenta suspesa on aquesta acusava el secretari tercer de la Mesa del Parlament, Rubén Wagensberg, de bloquejar la firma de les actes del ple del juny passat en què es va comptabilitzar oralment el vot delegat del diputat de Junts exiliat Lluís Puig.
Borràs ha hagut de marxar sense haver firmat abans les actes, un document que demostraria si finalment es compleix o no l’acord de la Mesa per protegir fins a les últimes conseqüències els drets del parlamentari. Abans d’estampar la seva firma, Borràs necessita que un secretari de la Mesa signi totes les pàgines de l’acta, una tasca que s’assumeix de forma rotatòria. En aquest cas recau en Wagensberg, d’ERC.
En la seva piulada, Borràs afirma que està disposada a signar l’acta, però abans reclama que Wagensberg la desbloquegi. Un cop ell les signi, la presidenta suspesa es compromet a signar-les, tal i com —segons afirma— va fer amb l’admissió a tràmit del vot delegat de Pau Juvillà: “Jo comptava el vot [de Puig] i el signaré, com vaig fer amb l’admissió de Pau Juvillà”.
Aquesta referència a una signatura de “l’admissió” sembla, però, que no es pot provar documentalment, tal i com ara li han reclamat els cupaires després que ella ho afirmés públicament. Reguant s’expressava així en l’entrevista en aquest diari: “El que nosaltres tenim, i té a l’abast tothom, és una acta de Presidència del 3 de febrer de 2022 que diu que no s’admet a tràmit la delegació de vot de Juvillà. Això és el que nosaltres tenim. Aquest és el document —públic— que tenen tots els grups parlamentaris i que s’ha fet públic en captura de pantalla a les xarxes socials. Aquesta és la realitat. Si n’hi ha un altra, que posin el document sobre la taula. No l’hem vist”.
Segons les fonts de la Presidència suspesa consultades per EL MÓN, no existeix una prova documental d’aquest fet. Ara bé, les mateixes fonts diuen que això no vol dir que Borràs aquell 3 de febrer no comptés Juvillà com un diputat més.
Un diputat de la CUP explota: “Prou mentides”
El missatge de Borràs a Twitter donant a entendre que havia signat algun document sobre “l’admissió” de Pau Juvillà va aixecar el malestar a les files de la CUP. El diputat cupaire Dani Cornellà va acusar Borràs de mentir recordant-li que la única documentació pública en referència a la delegació de vot de Juvillà recull que el seu vot delegat no va ser admès a tràmit.
Fonts de la Presidència suspesa recorden que el 3 de febrer la CUP va intentar registrar la delegació de vot de Juvillà i el grup parlamentari es va trobar amb l’oposició al registre de treballadors que no volien assumir cap risc. Aquell dia el sistema de vot també va quedar bloquejat davant la possibilitat que sobre els funcionaris poguessin caure conseqüències penals si no s’executava l’ordre de la JEC, que reclamava inhabilitar Juvillà. “El que signa la presidenta és el document que hi havia en aquella època per admetre a tràmit la delegació de vot, però si ella hagués considerat que [Juvillà] no era diputat ja no hagués firmat res”.
Borràs defensa doncs que sí va signar l’admissió a tràmit de la petició de delegació de vot per, acte seguit, denegar-la: “Ella signa el paper que no autoritza la delegació de vot perquè hi ha un conflicte d’interessos”. Aquell dia s’havia de votar en el ple un dictamen sobre el cas Juvillà fet per la Comissió de l’Estatut dels Diputats. Borràs va aplicar l’article 14.2 del reglament, que diu que els parlamentaris “han d’evitar incórrer en qualsevol situació de conflicte d’interessos”, per justificar així la denegació del vot delegat.
Sense prova documental per posar sobre la taula
Així doncs, la presidenta suspesa no tindria una prova documental per posar “sobre la taula” com li reclamava Reguant perquè el departament de Gestió Parlamentària de la cambra catalana només disposa d’un document per fer aquest tràmit administratiu i no diferencia entre “els dos moments: el d’acceptar [a tràmit] i el d’acordar [l’acceptació o denegació]”. Això, indiquen les fonts properes a Borràs, “és el que genera confusió entre admissió a tràmit i el vot, que en aquest cas es denega per conflicte d’interessos”.
Aquesta situació va generar que després s’introduïssin canvis en aquest procés administratiu perquè en el futur no hi pugui haver dubtes. “A partir d’aquell es va afegir un document més per diferenciar els dos moments”. La única prova documental que ha quedat, però, i que és pública, és aquella en la qual Borràs signa la no admissió a tràmit del vot delegat de Juvillà, però defensa que aquest fet ja demostra que el considerava diputat del Parlament. D’aquesta manera, l’entorn de Borràs rebat que s’arrugués davant la justícia espanyola quan sempre havia defensat una postura de resistència i de plantar cara.
El vot delegat de Pau Juvilà és un cas tancat, però encara planen dubtes sobre el de Lluís Puig. Segons ha publicat l’agència ACN, la vicepresidenta primera amb funcions de presidenta, Alba Vergés, serà l’encarregada de donar el vistiplau a les actes dels plens del Parlament en què s’ha comptabilitzat verbalment el vot de Puig. Així ho han assegurat fonts parlamentàries citades per l’ACN. Fonts pròximes a la presidenta suspesa, han explicat per la seva banda que ningú li ha comunicat que no pugui signar les actes de plens que ella va presidir i que està disposada a fer-ho quan li arribi el document.
4 
3 
