Junts per Catalunya ha entrat a registre del Parlament de Catalunya 22 propostes de resolució que es divideixen en dos blocs: l’acord de Brussel·les i un pla de xoc perquè la formació de Carles Puigdemont considera que Catalunya ha tocat fons. Junts portarà a votació una proposta sobre el “reconeixement del conflicte polític” que recull, segons han defensat fonts de Junts, la “literalitat i esperit” de l’acord de Brussel·les. Així, el text replica els antecedents del pacte en què es parla de la sentència del TC contra l’Estatut, la consulta del 9-N, el referèndum del Primer d’Octubre i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. A més, fruit d’aquesta realitat històrica que descriu la proposta, Junts insta el Parlament, i, en conseqüència, a Illa i el PSC, a mullar-se amb la necessitat de platejar a la taula de negociació a Suïssa “la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya”, un punt que s’inclou en el pacte entre el PSOE i Junts.
“A veure què vota vostè i a veure què en pensa. Sobre el conflicte polític veurem quin és el seu posicionament perquè apliquen una doble vara de mesurar”, ha advertit el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, durant el debat de política general quan encara es desconeixia que la proposta de resolució incloïa un punt sobre el referèndum. D’altra banda, altres propostes de Junts també giren al voltant de l’esperit de l’acord signat amb el PSOE. Una reclama l‘aplicació de la llei d’amnistia i insten el Govern a demanar a l’executiu espanyol que reclami al poder judicial l’aplicació immediata de la norma aprovada pel legislatiu. De fet, Batet ha reclamat a Illa un punt d’inflexió en les votacions del debat de política general: “Esperem que en siguin conscients en les votacions de dijous. Ho hem deixat clar, es juguen moltes coses. Si el camí de la negociació arriba al final, buscarem una altra via”.
N’hi ha una altra que, a partir d’un relat històric sobre Catalunya com a nació, demana el reconeixement de les seleccions esportives catalanes i, d’altra banda, insta l’executiu d’Illa a fer efectiva la incorporació de Catalunya com a membre associat de la UNESCO. Així mateix, una altra proposta insta el Parlament a demanar l’oficialitat del català, constata la necessitat de celebrar un debat específic sobre la llengua per buscar solucions a la situació d’emergència lingüística i demana el compliment de la llei en referència als drets lingüístics dels catalans. Així mateix, Junts deixa en evidència en una altra proposta tots els acords polítics pendents, i remarca que una part molt important dels incompliments han passat per Suïssa. A més, demanen el Parlament que constati l’espoli fiscal i, en aquest sentit, la necessitat d’una sobirania fiscal plena a través d’un sistema de finançament en forma de concert econòmic, que “s’aplicarà a Catalunya mitjançant una llei específica que en reguli el funcionament, fora de la LOFCA”.
Reservar places de Medicina per a estudiants catalans i obrir l’oficina de protecció dels drets lingüístics
Junts també portarà a votació dijous al Parlament més recursos per la salut mental i eliminar el districte universitari únic espanyol o la reserva el 80% de les facultats de Medicina per a estudiants d’instituts catalans. En aquest sentit, Junts ha rebutjat la proposta d’Illa de duplicar les places de Medicina de forma progressiva perquè, segons han indicat fonts oficials del partit, no soluciona el problema actual de les dificultats d’accés que tenen els estudiants catalans. D’altra banda, insta l’executiu a reforçar el finançament del sistema educatiu per superar els mals resultats, i a facilitar l’accés a l’habitatge a la gent jove. A més, davant del retrocés del català, el grup parlamentari exigeix que el Govern creï l’oficina de protecció dels drets lingüístics abans d’acabar l’any per tramitar totes les denúncies per discriminació lingüística.
També reclama que la cambra avali un salari mínim català, l’adaptat al cost de vida del país; unes pensions en consonància l’IPC real a Catalunya; rebaixar impostos a les classes mitjanes i treballadores, i suprimir en un 99% l’impost de successions i donacions. En paral·lel, Batet ha assenyalat que és urgent celebrar un ple monogràfic sobre la crisi del contracte social i l’estat del benestar a Catalunya, una proposta que s’inclou en les propostes de resolució. En matèria d’habitatge, Junts planteja la necessitat d’establir un requisit mínim de deu anys d’empadronament per poder accedir a un habitatge social.
