El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha salvat amb certa comoditat el seu segon debat de política general. A la pràctica, és el primer debat de política general amb tota la seva dimensió. El primer, no feia ni dos mesos que havia estat investit president amb els vots dels Comuns i d’ERC. Per tant, aquest segon debat ha estat un bon termòmetre per comprovar el nivell de confiança entre els socis i quina és l’estratègia d’Illa, un home poc avesat a la sorpresa, per mantenir el to asserenat de la seva acció política des de la casa dels Canonges.
Els anuncis en política d’habitatge i el compromís de batallar per un “finançament singular”, traspassat a les propostes de resolució que aquesta tarda s’han votat al plenari, han marcat el debat. Tant els Comuns i com els republicans s’han votat mútuament les propostes de resolució que afectaven tant les finances de Catalunya com les polítiques d’habitatge. Tot plegat tenint present que el PSC ha estat prou hàbil per a no posar negre sobre blanc els famosos 214.000 pisos anunciats pel Govern en cap de les propostes de resolució presentades. La professionalitat socialista en l’àmbit parlamentari i institucional. Ara bé, el punt que reclamava “l’acord de país” que insta a posar en marxa activar els mecanismes per l’expansió d’habitatge, li han tombat amb només els vots del PSC, 42, a favor i les 29 abstencions.
Les votacions han evidenciat que si hi ha alguna conxorxa de facto és una revisió molt ponderada del que la memòria col·lectiva política recorda com a “tripartit”. El debat ha deixat clar que si algú pretén fer oposició és Junts, més enllà del soroll -degudament amplificat– de l’extrema dreta i de la dreta extrema que representa el sector més dur del PP que supera la figura parlamentària d’Alejandro Fernández. I, des del punt de vista més ideològic, la CUP, a qui Illa ha proposat “seure i parlar” en matèries concretes com ara habitatge. De fet, la CUP ha votat alguna de les propostes de resolució que instaven a aconseguir el finançament singular i enfortir l’Agència Tributària de Catalunya. La revàlida, molt més que important, serà la negociació pressupostària. Ara per ara, Illa no té garantits els comptes -de fet, ni els ha presentat- però, fidel al seu estil, quan arribi al pont ja veurà com el travessa.
La quimera del finançament
Illa, en el to i en el fons, s’ha preocupat d’incidir i emfatitzar un concepte: paciència. Una proposta a la qual ERC s’ha mostrat refractària. De fet, la seva portaveu, Ester Capella, ha tornat a recitar el famós mantra “qui espera, desespera” i ha apuntat el nom del PSOE que creuen que s’ha de retirar de la negociació: la vicepresidenta econòmica, María Jesús Montero. Val a dir que el mateix president d’ERC, Oriol Junqueras, ja va demanar el cap de la ministra el passat mes d’agost, quan va participar en la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada, el Conflent.
En tot cas, la proposta de resolució del PSC, que portava el número 16, instava al Govern a “promoure el nou model de finançament singular per a Catalunya” amb òrgans “multilaterals” i la relació bilateral amb l’estat; a més “d’enfortir l’Agència Tributària de Catalunya, amb capacitat per recaptar l’IRPF i continuar els treballs per obtenir la llicència bancària”. Un text amb prou marge per tal que ERC se l’empassés. Un text que ha estat aprovat pels 68 diputats que integren l’entesa parlamentària de socialistes, republicans i comuns. I que ha tingut el suport de la CUP en el punt referent a l’Agència Tributària, que ha obtingut 72 vots.
Comuns, ERC, CUP i… Junts
Per altra banda, els Comuns no han faltat a la cita i han portat a votació la proposta de resolució número 21, que apostava per millorar el finançament i disposar de nous recursos. Per això, el text insta el Govern a acordar aquest model de finançament singular, també com el PSC, integrat en els principis de solidaritat i ordinalitat. I de retruc, reclama enfortir l’Agència Tributària. Pel que fa a ERC, la seva proposta de resolució sobre el finançament portava com a títol “Per un finançament singular efectiu”, que, si fa o no fa, demandava el mateix que la del PSC afegint condicions com “suficiència, corresponsabilitat i eficiència”.
A més, el text d’ERC plantejava al PSC esperonar els diputats socialistes al Congrés per modificar, abans d’acabar l’any, les lleis per tal que Catalunya pugui recaptar l’IRPF. És a dir, la proposició de llei presentada el passat 8 de setembre. Aquesta proposta de fer costat al text de Madrid ha obtingut el suport de 107 vots, i només 28 en contra. Per tant, ha tingut el suport també de Junts. Igual ha passat amb el punt de l’agència tributària, i els vots s’han reduït a 68 en el punt que definia el finançament singular en si.
L’habitatge, a mitges
Illa ha rebut també l’aval, encara que sigui amb sordina i per la porta del darrere, a la seva política d’habitatge. Després d’anunciar els 214.000 habitatges, el PSC se n’ha estat de posar aquesta xifra en la seva proposta de resolució, titulada “Per una Catalunya amb més habitatge, assequible i de qualitat”. Comptat i debatut, el text abonava la política d’expansió immobiliària amb condicions de col·laboració público-privada, amb reserva pública de solars i polítiques de rehabilitació.
La proposta s’ha aprovat, però mercès a les abstencions, perquè els vots afirmatius no han arribat a la xifra màgica dels 68 vots i els negatius no eren prou per tombar-la aprofitant la manca de majoria. Els recels cap al que molts, a ERC i els Comuns, consideren un anunci propagandístic i que allarga la possibilitat d’arreglar el problema de l’habitatge fins al 2030 han fet que no s’hagi despertat res més que una mínima confiança per la voluntat expressada en la mesura, més que el seu realisme. Per això, el punt tres de la resolució dels socialistes que esbossava el pla per impulsar el projecte d’habitatge fins al 2030, no ha comptat amb el suport d’ERC i Comuns de manera explícita que s’han abstingut, i per això, els vots de PP, Vox i Junts li han fet caure l’esbòs del projecte.
