La signatura de la resolució del president del Parlament, Josep Rull, per posar en marxa el compte enrere per a una repetició electoral i el ple del Parlament que s’ha celebrat després han evidenciat les grans diferències que mantenen els diferents grups parlamentaris per desencallar la investidura d’un president de la Generalitat. El rellotge s’ha posat en marxa i el líder del PSC i guanyador de les eleccions, Salvador Illa, i el president a l’exili i candidat de Junts, Carles Puigdemont, disposen d’un termini de dos mesos per articular una majoria per ser investits. L’aspirant socialista ha deixat clar davant el ple que la seva aposta és un acord “progressista” amb Esquerra Republicana i els Comuns, mentre que el juntaire, per la seva banda, aposta per assolir un acord amb les forces independentistes de la cambra, Esquerra i la CUP, però necessita l’abstenció dels socialistes per ser president. Cap d’aquestes dues possibilitats, escoltades les posicions dels grups, compta a hores d’ara amb un suport tàcit. D’aquí, al 26 d’agost, els grups tenen temps per assolir un acord i evitar una repetició electoral que es convocaria de forma automàtica si en aquests dos mesos no s’investeix un president. És a dir, o investidura o nous comicis el diumenge 13 d’octubre. Ningú vol repetir eleccions, diuen, però tothom prepara el terreny per si això acaba passant, i hi ha acusacions creuades.
Rull ha llegit la resolució publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) davant el ple per constatar que després de la primera ronda de consultes amb els grups parlamentaris li ha estat impossible proposar al ple un candidat per ser investit president de la Generalitat i, a més, ha remarcat que la resolució també significa “l’inici del còmput de dos mesos” per desbloquejar la investidura, ja que hi ha dos aspirants, però cap d’ells es vol presentar fins que no tingui els suports garantits. A continuació, ha estat el torn dels grups parlamentaris, de menor a major, que han disposat de cinc minuts per posicionar-se.
Per una banda, Illa ha constatat que no té el suport garantit ni dels republicans ni tampoc, de moment, dels Comuns. Situació similar a la viscuda per Junts, que ha vist com Esquerra Republicana i la CUP mantenen una posició molt llunyana per a un eventual acord, que a hores d’ara sembla inviable tenint en compte que els socialistes només contemplen dues vies: o pacte progressista o eleccions.
Els republicans, que són els vint diputats que es disputen socialistes i juntaires, han deixat clar que cap de les dues formacions pot donar per descomptats els seus vots i, a més, ha aprofitat el debat per carregar de forma contundent contra Illa i Puigdemont per no voler presentar-se a la investidura, com sí que va fer el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, fa tres anys. “No comptin amb els nostres vots perquè siguem d’esquerres i independentistes”, els ha advertit el president del grup parlamentari republicà, Josep Maria Jové, i ha dit que la responsabilitat per evitar unes noves eleccions recau sobre aquestes dues formacions, a les quals ha acusat de fer una pinça durant la passada legislatura per “desgastar” l’executiu d’Esquerra Republicana. En aquest sentit, ha remarcat que “la sociovergència suma sobradament” i ha instat les dues formacions a posar-se d’acord entre ells per governar perquè “comparteixen model socioeconòmic”.
Illa només vol un acord “sòlid” amb ERC i Comuns
Salvador Illa, per la seva banda, ha defensat la seva posició de no presentar-se al debat perquè no compta amb els suports necessaris per ser investit i ha subratllat que no hi ha cap altra opció que no sigui un pacte “sòlid, ambiciós i fet des del convenciment” amb Esquerra Republicana i els Comuns. Tanmateix, Illa no ha fet cap referència explícita a les exigències de referèndum, finançament singular, millorar el benestar dels catalans i la llengua catalana que fixen els republicans, i s’ha limitat a dir que vol un pacte que “generi prosperitat” al país i refermi els valors “progressistes” davant l’amenaça i auge de l’extrema dreta. L’única picada d’ullet a les exigències dels republicans ha estat el seu compromís per “enfortir i desplegar el potencial de la cultura catalana amb una singular atenció a la llengua”.
El candidat socialista, de retruc, ha descartat així la possibilitat de repetir l’operació Collboni al Parlament de Catalunya, però no ha estat l’únic que hi ha fet referència. El PP també li ha tancat la porta a facilitar la seva investidura i l’ha acusat d'”enganyar els catalans”. Ho ha deixat ben clar el president del PPC, Alejandro Fernández, afirmant que els seus 15 diputats només investiran un president que “es comprometi a posar fi al Procés, aquí i a Madrid”. I, tot seguit, ha carregat amb contundència contra els socialistes: “Per a què serveix votar el PSC? Per a què serveix votar Salvador Illa? Per a res”.
Junts s’espolsa la pressió i veu “factible” l’aritmètica per investir Puigdemont
D’altra banda, Junts reconeix que l’acord per a la investidura de Puigdemont no serà “senzill”, però confia que les setmanes que tenen fins al 26 d’agost serveixin per portar les negociacions a bon port i aconseguir que els socialistes s’obrin a facilitar la investidura del president a l’exili. En aquest sentit, el president del grup parlamentari, Albert Batet, ha recordat durant la seva intervenció als socialistes que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, estan governant en minoria i sense que cap dels dos guanyés les eleccions. “Deslegitimen els resultats a l’estat o a l’Ajuntament? I quan és el PSC tot s’hi val”.
Junts, com ha fet en altres negociacions recents com les de la Mesa del Parlament o les de l’acord de Brussel·les, ha recomanat discreció per assolir un acord amb els “companys de trinxera”, en referència a Esquerra i la CUP, malgrat les “desavinences”, que avui s’han tornat a fer evidents en el ple fins al punt que la CUP ha deixat clar que Junts pot comptar amb el seu suport perquè “no ens proposen res” per trencar amb l’estat espanyol. I, finalment, sobre l’amenaça de repetició electoral, ha deixat clar que no és una qüestió exclusiva del seu partit i que la responsabilitat és “compartida” amb la resta de forces parlamentàries. Per tot això, i com ja va passar amb la investidura de Sánchez, creu que “un pacte” per investir Puigdemont és “una realitat més que factible”.
