Mesurar la magnitud del poder del “deep-state” per reanimar la mobilització cap a la independència i apostar perla democràcia. Aquesta és la fórmula expressada pel president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, i la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, en un debat sobre el “deep-state”, la democràcia i les aspiracions de Catalunya que s’ha celebrat aquesta tarda a la 54 edició de la Universitat Catalana d’Estiu, que aquesta setmana se celebra a Prada, el Conflent. Un debat moderat pel catedràtic de Filosofia del Dret, Jordi Vilasojana.
Tots dos han apostat per aprofitar les implicacions de l’Operació Catalunya, el Catalangate per l’espionatge amb Pegasus i les actuacions en general de les clavagueres de l’Estat per fer adonar al moviment de com l’Estat ha combatut el procés sobiranista. Així, aposten per fer pedagogia del funcionament clandestí de l’Estat de cara a les mobilitzacions de la Diada de l’11 de setembre i del cinquè aniversari del Primer d’octubre.
“Els tentacles”
Segons Antich, “la vigília de l’1-O i de l’11 de Setembre ha de servir per prendre plena consciència del poder del deep-state, de la diversitat dels seus tentacles, dels matisos amb què opera i els llocs des dels que ataca pot ser un dels instruments més forts precisament pel retorn als carrers, la mobilització i l’organització que tant es necessiten”. De fet, el president d’Òmnium conclou que aprendre com funciona el deep-state serveix per saber “com funciona l’enemic per confrontar-los i activar-nos en tots els fronts que afecten els drets, diversificar l’acció i lideratges per dificultar la tasca del deep-state i de les formes de repressió”. L’Estat ha deixat de ser el garant dels drets fonamentals per ser el principal responsable de la seva vulneració”, ha remarcat.
Per la seva banda, Dolors Feliu ha exposat els perills del deep-state s’han de combatre amb més “democràcia” i ha reclamat transparència. “La democràcia mor en la foscor”, ha sentenciat la presidenta de l’ANC per denunciar que la lluita clandestina de l’Estat, amparada pels seus mecanismes legals deixa de ser democràtica. Així ha proposat “vèncer” l’estat-profund a través de la democràcia per “aconseguir les aspiracions nacionals” de Catalunya.
