“Més de cent dies a la presidència i s’ha fet notar, en tots els sentits”. Aquest és un dels comentaris d’un veteraníssim funcionari del Parlament, mentre fa un glop del cafè a vuitanta cèntims del bar de la cambra, respecte la presidència de Laura Borràs. Poc més de tres mesos després d’accedir a la segona sindicatura de Catalunya, Borràs ha començat a aplicar un pla de treball per, tal com apunten fonts de la Mesa, “treure rovell de les estructures i les inèrcies que s’havien instal·lat a a la casa”. Com a mostra, canvis claus en llocs com la poderosa secretaria general i el lletrat major, revisar les contractacions, reexaminar les condicions salarials opaques dels alts funcionaris de la casa i una newsletter cada divendres, amb què la presidenta informa de la seva activitat al personal, els canvis i, fins i tot, recomana alguna activitat cultural o de lleure educatiu.
El canvi més vistós ha estat el nomenament perquè la lletrada Esther Andreu sigui la nova secretària general de la cambra en substitució de Xavier Muro. Aquesta setmana el Butlletí Oficial del Parlament ja ha certificat el cessament del càrrec de Muro, que ocupava el càrrec des de l’octubre del 2016. Muro va participar força motivat en els judicis del Procés, tant al Tribunal Suprem com al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el judici contra la Mesa de la presidenta Carme Forcadell. Els testimonis de Muro i de l’aleshores lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, van ser claus per a les condemnes.
“Del cos de lletrats, són 9 a la cambra, i amb un règim econòmic excepcional que no és prou fiscalitzat per la llei de transparència, només en podia escollir entre quatre”, comenten fonts de la Mesa. Tant Muro com Bayona quedaven descartats d’entrada, “tant per la manca de confiança com per una necessitat evident de renovació”. “A més, Bayona també es troba en una situació laboral peculiar, propiciada per la Mesa de Roger Torrent, que li ha permès consolidar el sou de cara a una jubilació propera més confortable”, comenten fonts de la mateixa Mesa. De la resta, tres són de nova formada, tot i que d’aquests Mario Núñez, exassessor de Josep Costa, semblava que podria tenir números per ser el secretari general tot i no tenir encara els “galons d’antiguitat” que normalment ostenten els lletrats que ocupen aquest càrrec.
En tot cas, la llista es reduïa a quatre, és a dir, els lletrats amb galons i que tenen, per exemple, adscrites la direcció d’unitats parlamentàries (com règim interior o infraestructura). D’entre aquests, Borràs volia que la secretaria general, el càrrec funcionarial més alt del Parlament, fos ocupat per una dona. De fet, des d’Imma Folchi, –ja jubilada i tota una institució a la casa– que mai més cap dona havia ocupat el càrrec. Després de Folchi, hi va haver una mena de secretaria interina de Pere Sol (també jubilat) i, posteriorment, Muro. Així que, des del passat u de juliol, la nova secretària general del Parlament és Esther Andreu.
En el tiquet de lletrats amb més poder, Borràs hi ha afegit Miquel Palomares, que serà el nou lletrat major i ocuparà així la vacant que va deixar Joan Ridao al març per anar a ocupar una càtedra universitària. Els canvis, però, han estat una estratègia del duet Borràs i la vicepresidenta Aurora Madaula, que també va entrar a la Mesa amb la intenció “d’aixecar catifes” i “aturar inèrcies”. De fet, algunes fonts de la Mesa –i de la banda unionista– apunten que Borràs no ha tingut un “suport a prova de bomba dels integrants independentistes de la Mesa” pels canvis de personal.
Muro, però, no és queda de lletrat ras. El ja exsecretari general va demanar la poderosa i influent àrea de contractació del Parlament, i Borràs hi ha accedit. Però, la presidenta també ha completat un sudoku de càrrecs que romanien “rovellats i sense explicacions clares“. Per exemple, “l’externalització” de la protecció de dades. Borràs vol que aquest control i assegurança es faci des de la cambra i així ho ha encomanat a una lletrada. A la llista, també hi haurà una revisió de dalt a baix de la transparència de la cambra, “tant econòmica, contractual com processal”.
També, la presidenta ha volgut aclarir amb els lletrats com frenar el filibusterisme parlamentari que durant anys ha practicat amb generositat Ciutadans. El resultat, un informe dels lletrats que para els peus a les qüestions d’ordre i avalen el poder de la presidència per decidir a qui, com i per què es dona la paraula a un diputat. “Al Parlament s’hi pot parlar de tot però no s’hi pot dir de tot amb les úniques limitacions que imposa el reglament i dicta la democràcia“, assegurava Borràs en la seva compareixença per fer balanç dels cent dies. Per tant, un avís a navegants, com es fa al Congrés de Madrid, si convé s’instaran reprovacions o crides a l’ordre que poden suposar l’expulsió de l’hemicicle.
Per altra banda, la presidenta, en cent dies, ja té dues reprovacions per part de Ciutadans i Vox, una querella, un recurs d’empara al Tribunal Constitucional, presentat per Vox contra el seu jurament del càrrec de diputada al Congrés espanyol després de les eleccions del 10 de novembre, una queixa a la JEC també de Vox per hissar la bandera de l’arc de Sant Martí, a més d’una instrucció penal al TSJC per les contractacions menors quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. De moment, Borràs ha xarbotat la cambra que ha estat un dels camps de batalla més agres del Procés.
