VOX, PP, el grup parlamentari de Ciutadans a la cambra catalana, diputats del PP al parlament PP, i l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, han registrat llurs recursos de reposició contra les interlocutòries del Tribunal Suprem que van rebutjar els seus contenciosos en considerar que no estaven legitimats per recórrer els indults als presos del Procés. Segons han informat fonts jurídiques del cas, els recursos han estat notificats avui mateix després que el passat 23 de febrer, els magistrats del Suprem posessin negre sobre blanc la decisió avançada del 20 de gener.
El recurs ha de ser elevat a sala, en el benentès que la decisió de fer fora del procés dels indults als recorrents es va decidir per 3 magistrats a favor i dos en contra a la sala del Contenciós Administratiu. Una majoria ajustada que va comprar l’argument de l’advocacia de l’Estat. Els lletrats de la Moncloa van fonamentar l’al·legació prèvia de manca de legitimació activa dels recurrents seguint la doctrina habitual del tribunal respecte aquesta mesura de gràcia.
En concret, els togats van revisar els recursos contenciós administratius interposats contra els reials decrets que van concedir indults a els condemnats per la sentència per sedició que condemnava a diferents presos polítics a gairebé cent anys de presó. La Sala va decidir per majoria estimar les al·legacions prèvies referides en relació amb la falta de legitimació activa en tots i cadascun dels recursos interposats.
Un per un els recurrents són Convivència Cívica Catalana; els dirigents de Ciutadans Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José María Espejo-Saavedra; partit polític VOX; partit polític Partit Popular; diputats i exdiputats del Parlament de Catalunya del Partit Popular Alejandro Fernández, Santiago Rodríguez, Andrea Levy, Juan Bautista Milian i Lorena Roldán; l’exdelegat del Govern a Catalunya Enric Millo; i l’associació Pro Patrimonium Sixena i Jerusalem. Tots van rebre una densa interlocutòria de 70 pàgines amb els arguments i els dos vots particulars.

De fet, era una notícia fins a cert punt esperable, tot i que ael Suprem no ha modificat mai la seva doctrina sobre qui està legitimat per interposar un recurs d’aquesta mena a un acte discrecional del govern espanyol. En aquest sentit, sempre ha estat molt conservador. De fet, el Tribunal Suprem ha restringit molt les causes d’impugnació d’un indult fins i tot, en casos de certa ascedència mediàtica. Però, el neguit continua perquè la nova composició del Suprem i, en certa mesura, del Tribunal Constitucional genera força càbal·les entre els advocats de la defensa. En aquest sentit, recorden que hi ha una forta divisió entre els magistrats no només de la sala contenciosa, sinó entre els seus companys de la Penal, sobre la legitimitat dels indults als 9 condemnats per haver organitzat el referèndum del Primer d’Octubre.