Tan sols dues setmanes després que Montserrat Nebrera anunciés que “la política catalana és un bassal que fa pudor”, l’exdiputada del Partit Popular torna a la càrrega i amb l’esclat del “cas Pretòria de context”. “La única supervivència que tindrà el sistema és que sigui capaç de morir. S’ha de fer una nova Llei electoral, apartar la competència urbanística de les mans dels municipis, controlar de manera eficient i externa la política, i acabar amb un sistema en el que la democràcia sembla només dels partits”, ha dit. I, segons ella, el PPC “també forma part de la pomada” perquè “la corrupció que ha esclatat ara és transversal, contamina tot el sistema de polítics i el seu finançament il•legal”.
L’única manera de resoldre el desgavell és, per Nebrera, que “els partits se suïcidin”, ja que són incapaços “de posar protocols perquè això no passi”. “Però la ideologia no ha mort i les idees existeixen”. Aquesta crítica, no obstant, no l’ha volgut realitzar des de dins el partit i, després de veure el contingut del seu nou llibre En legítima defensa, va decidir sortir de dins del món de la política per “mirar-s’ho des de fora”. “Pensar anar al Grup Mixt o fer la crítica des de dins del partit com va fer Rosa Díez és enganyar-se”.
Respecte el rumb del seva antiga formació que lidera Alícia Sánchez-Camacho, tampoc es mostra molt entusiasmada. “El seu paper és de reducte amb l’única aspiració de poder pactar amb un altre partit i fer de comparsa”, ha criticat del partit.
I és que, en el seu parer, el PP encara no s’ha sabut definir dins el país. “Alguna cosa no s’ha fet bé des del partit. A Catalunya era l’únic lloc on el discurs propi no era possible i això és absurd”.
També ha denunciat que, dins el propi organisme, hi ha moltes “trampes” i que “qui té el poder està pràcticament abocat a perpetuar-s’hi”. A més, ha exposat que “la gent no parla a les reunions perquè té por fins del partit”. “La dissidència es castiga”, ha lamentat. Però ara que és fora no tem les possibles represàlies com la de la FAES que ha amenaçat de querellar-se amb ella. “La sang al final no arribarà al riu i espero que tot es recondueixi i s’oblidi. Al sentit del llibre no hi ha voluntat d’ofendre”, ha explicat.
