El Departament d’Interior ha evitat confirmar al Parlament si els Mossos d’Esquadra utilitzen en les seves investigacions, sobretot les dirigides per la Comissaria General d’Informació, programes de reconeixement facial. Així ho constata un informe sobre els mitjans tecnològics emprats reclamat pel portaveu de la CUP d’Interior a la cambra catalana, Xavier Pellicer, i signat pel conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. Un document amb què el departament admetia l’ús de programes tipus Pegasus, és a dir, amb capacitat d’extreure informació i dades dels dispositius electrònics.
El mateix conseller recomanava, si es volia aprofundir en els mecanismes i protocols que fan servir els Mossos en les seves investigacions i anàlisis, utilitzar els “espais específics del Parlament”. Una referència a la comissió de Matèries Secretes i Reservades, que presideix Anna Erra, perquè “són qüestions que no poden ser objecte de difusió pública”. En aquest sentit, cal remarcar que membres de l’actual direcció del cos de Mossos d’Esquadra, com el cap del cos, Eduard Sallent, o el seu predecessor, Josep Maria Estela, en la seva compareixença a la cambra catalana del passat 1 de desembre, en el marc de la comissió Pegasus, no feien cap lleig a l’ús de programari espia. “Nosaltres investiguem, no espiem”, van argumentar.
Misteri de l’arsenal informàtic dels Mossos
Pellicer va reclamar informació sobre la utilització per part dels Mossos d’un programa d’intel·ligència artificial per combatre el terrorisme gihadista, sobre la tinença d’un programa d’accés remot als telèfons mòbils i, en tercer terme, demanava confirmació sobre si la policia de la Generalitat té un programari de reconeixement facial. Precisament, aquest programa seria el que algunes fonts apunten que serveix per reconèixer assistents a actes públics, manifestacions o protestes, que després són investigats i denunciats per la policia per la típica terna de delictes en cas d’aldarulls: lesions, danys i atemptat contra l’autoritat. Però la resposta a la pregunta parlamentària de la CUP no permet treure’n l’aigua clara.
Com a context general de resposta a les preguntes plantejades, Elena parteix d’una idea general: “Una de les funcions que la llei assigna a la Policia de la Generalitat és la investigació dels delictes”. Per portar a terme aquesta tasca, el conseller remarca que els Mossos d’Esquadra “han de disposar dels mitjans tècnics i recursos necessaris per dur a terme les funcions assignades per la llei”. Això sí, avisa que s’han d’utilitzar amb “respecte absolut a la legalitat i sempre sota tutela de les autoritats judicials”. Ara bé, també ressalta que la policia té una activitat “principalment orientada a la prevenció de riscos i amenaces” i ho posa en relació amb els buits legals existents o al fet que la llei processal es troba obsoleta.
En aquest marc, subratlla que la llei orgànica 13/2015, de 5 d’octubre, de modificació de la llei d’enjudiciament criminal per a l’enfortiment de les garanties processals i les mesures d’investigació tecnològica, “admet la insuficiència d’un quadre normatiu concebut per a temps diferents”. En aquest sentit, es defensa assegurant que la llei encomana “la necessitat de trobar un equilibri entre la capacitat de l’Estat per fer front a les noves formes de delinqüència i l’espai d’exclusió que el sistema constitucional garanteix a cada ciutadà davant de tercers”. Així mateix, el conseller aprofita el preàmbul de la llei per recordar que el “Tribunal Constitucional considera inajornable una regulació sobre les intromissions en la privacitat de la persona investigada en un procés penal”.
“Diverses tipologies al mercat”
El conseller es limita a confirmar que hi ha “sistemes existents” de caràcter tecnològic que sempre s’utilitzen amb “ple respecte als drets fonamentals i les llibertats ciutadanes, a la normativa sobre protecció de dades personals en la prevenció i investigació de delictes i a la normativa processal penal”. Ara bé, no en concreta cap assegurant que “al mercat hi ha diverses tipologies de programes amb capacitat d’extreure i analitzar dades de dispositius electrònics i altres sistemes d’investigació de fets delictius”. A tall d’exemple, només confirma l’adquisició de les plataformes d’anàlisi Voyager Analytics i Voyager Check, que serveixen per patrullar a les xarxes socials –és a dir, en fonts obertes i públiques– i diagramar informació, és a dir, relacionar perfils i connexions amb una paraula matriu com podria ser ‘gihad’ o un lema habitual de qualsevol extremisme violent, com ara el supremacisme blanc. De fet, El Món va tenir accés a un informe on els Mossos admetien unes 3.000 identificacions al mes per gihadisme.
Elena insisteix que tot i tenir aquests sistemes els Mossos “són un cos policial plenament compromès amb la transparència i el retiment de comptes a la ciutadania”. “Aquesta mateixa vocació de transparència obliga a respectar els límits establerts en la normativa sobre seguretat pública, límits que en absolut estan en contradicció amb les funcions i els recursos a l’abast dels cossos policials, que exerceixen unes funcions clarament definides per la llei”, argüeix.
En aquest marc, el conseller fa una aferrissada defensa de la Comissaria General d’Informació, que defineix com “una peça clau en l’exercici de la funció policial, principalment en l’àmbit de la prevenció i anticipació davant activitats il·lícites de caràcter violent i altres formes delictives, i que desenvolupa les seves funcions dins dels paràmetres establerts per les Nacions Unides i la Unió Europea i d’acord amb els principis establerts en la legislació estatal i catalana”. De fet, utilitza el redactat d’una de les conclusions de la comissió.
Com a conclusió, el conseller recomana demanar aquesta informació, en tot cas, a la comissió de Matèries Reservades i Secretes del Parlament, que es reuneix ordinàriament dos cops l’any, a porta tancada, sense aixecar acta del que s’hi diu i amb el compromís legal per part dels diputats de mantenir en secret el que s’informa. “Hi ha espais específics en l’àmbit parlamentari que permeten la preceptiva i convenient supervisió, control i fiscalització de l’activitat governamental sobre la seguretat, respectant les limitacions i la reserva establertes legalment en l’àmbit de la seguretat pública, atès que es tracta de qüestions que no poden ser objecte de difusió pública”, sentencia Elena.
