Fer que tot rutlli a casa no ve d’un dia per un altre. Tenir cura de la família, de la parella i de la pròpia identitat és un equilibri fràgil que requereix molt més que una bona planificació horària. (Sí, nosaltres també pensem que no hi ha hores al dia per a tot).
La creadora de contingut Claudia Rodríguez ha posat damunt la taula una realitat incòmoda: compaginar la criança de tres fills amb Marc Cucurella i mantenir un espai propi no és gens fàcil. Però la clau no és només trobar un buit a l’agenda, sinó entendre on resideix la veritable felicitat familiar.
El paper decisiu de la teràpia per gestionar la salut mental
Quan la càrrega mental s’acumula, el benestar emocional sol ser el primer que pateix. Rodríguez va explicar recentment en una entrevista a Vanitatis que ha treballat molt en teràpia tot allò relacionat amb trobar el seu propi espai sense descuidar els altres. (Una eina que molts cops oblidem quan estem desbordades).
La reflexió va més enllà de quadrar horaris o aprofitar un matí lliure. Es tracta d’assumir que el nucli familiar necessita una mare feliç, i que aquesta felicitat no depèn exclusivament de ser mare o parella. Voler a la família i buscar altres fonts de satisfacció personal són completament compatibles.
No és fàcil que una casa funcioni bé i trobar el teu propi equilibri. Ho he treballat molt en teràpia.
Aquesta visió trenca amb la culpabilitat clàssica que assetja moltes mares. El benestar no ha de ser una nova exigència a complir, sinó un dret fonamental que no necessita justificació prèvia per ser vàlid.
Demanar ajuda quan la situació desborda
Reconèixer els límits propis és un altre dels grans reptes del dia a dia. L’educació i la recerca d’una absoluta independència fan que, en molts casos, costi fer el pas i demanar un cop de mà. (A la nostra butxaca potser no repercuteix, però al cap sí).
Rodríguez va confessar a l’espai Madres: desde el corazón, conversant amb Cruz Sánchez de Lara, que li costa demanar ajuda perquè sent que pot amb tot sola. No obstant això, quan la situació de criar tres nens a Londres la va desbordar, va demanar als seus pares que es traslladessin allà per tenir un alleujament real.
Aquesta petició demostra que saber detectar el moment crític i admetre que necessites suport són processos totalment diferents. La responsabilitat compartida és un pilar bàsic on la implicació de la parella resulta indispensable per evitar el col·lapse.
La importància d’una responsabilitat real a casa
La càrrega de la llar no pot ni de bon tros recaure sobre una sola persona. En el cas de la parella, la implicació ha de ser absoluta des del primer moment, incloent les nits i totes les tasques quotidianes que comporta la criança dels fills.
El testimoniatge recorda que quan algú decideix ser pare, assumeix un rol que va molt més enllà de la presència física. Aquesta normalitat compartida ajuda a destensar moltes llars on encara recau el pes principal sobre la figura materna.
Al final, cuidar la salut mental després de ser mare implica desmuntar mites i acceptar que el suport familiar i professional són eines de supervivència. Tornaràs a tenir temps per a tu demà mateix?
