El ministeri de l’Interior declina qualsevol responsabilitat en la protecció de la seu de la Prefectura del Cos Nacional de Policia a Catalunya, a la Via Laietana de Barcelona. De fet, traspassa aquesta responsabilitat als Mossos d’Esquadra sobre les protestes que van portar a terme els participants en la manifestació de la Diada d’enguany que van llençar objectes, tanques i pots de fum a la façana de la polèmica comissaria del cos espanyol. Així ho posa negre sobre blanc el mateix govern de Pedro Sánchez, en una resposta parlamentària dirigida al grup parlamentari de Ciutadans del Congrés de Diputats. Una pregunta que també comparteix el PP que, a més, reclama esbrinar qui va donar l’ordre de “no respondre” als “atacs” a la seu policial durant l’11-S.
El diputat de Ciutadans Miguel Ángel Gutiérrez Díaz va registrar una llarga pregunta parlamentària el passat 13 de setembre, en què afirmava que la policia espanyola havia estat “víctima de l’assetjament separatista a Catalunya” durant la Diada. Així mateix, afegia que “grups de radicals separatistes van protagonitzar greus incidents davant de la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana”. Fins i tot preguntava que, “davant la gravetat dels incidents finalment produïts”, si es “van cursar des del Ministeri de l’Interior ordres adequades per respondre a la gravetat dels aldarulls”. En el mateix paquet, demanava si s’havien pres “les mesures preventives adequades davant dels previsibles aldarulls” i retreu el “silenci del ministeri respecte els insults contra els membres de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat”.
En la mateixa pregunta, demanava al govern espanyol una “valoració” del “clima d’assetjament social i institucional a Catalunya cap a les forces i els cossos de seguretat de l’Estat que venen denunciant les organitzacions policials”. En aquesta línia, aprofitava per reclamar a Fernando Grande-Marlaska que “reverteixi aquesta situació d’assetjament” i plantegi la possibilitat de declarar Catalunya com a “territori d’especial singularitat”. De fet, una demanda compartida pels sindicats policials com Jupol, Jucil o l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil.
La resposta de la Moncloa és curta i al peu, i apunta cap als Mossos d’Esquadra. Així, en un document del 19 d’octubre, respon recordant de qui és la responsabilitat de la tranquil·litat als carrers de Catalunya. “En relació amb la pregunta formulada, s’informa que les competències de seguretat ciutadana i ordre públic a la Comunitat Autònoma de Catalunya són titularitat de la Generalitat de Catalunya, i l’exerceix el cos dels Mossos d’Esquadra, d’acord amb allò establert al seu Estatut d’Autonomia i a l’ordenament constitucional”, afirma el ministeri de l’Interior. És a dir, que traspassa la culpa als Mossos i a les seves unitats d’ordre públic, que van desplegar els seus operatius de la Brigada Mòbil i de l’Àrea Regional de Recursos Operatius per establir el cordó de seguretat.
L’executiu de Pedro Sánchez, però, només ha respost a Ciutadans i, de moment, no ha contestat al PP, que presentava una pregunta en els mateixos termes. De fet, utilitzava un comunicat de la Unió Federal de la Policia, –un potent sindical del CNP que ha obligat a retirar les darreres condecoracions pensionades als comissaris–, on titllava de “covard” el govern i el ministeri en no “haver rebut ordres d’actuar”. Una queixa formal que recorda el famós “que nos dejen actuar” dels cossos i forces de Seguretat de l’Estat enviats a Catalunya durant el referèndum del Primer d’Octubre.
En la pregunta dels quatre diputats populars, es demana quina “justificació tècnica” tenia no donar l’ordre de respondre als atacs, “per què no es va donar l’ordre” de repel·lir els atacs i “quines accions permet el govern als cossos policials per tal de defensar-se si es donen aquest tipus d’atac”. De fet, els diputats del PP qualifiquen els protagonistes de l’atac d'”extremistes violents”. De moment, el gabinet del ministeri no ha contestat als populars en aquesta qüestió.
Ara bé, el ministeri sí que ha respost per escrit a Vox sobre les especulacions del trasllat de la Prefectura. En una resposta datada el passat 25 d’octubre la Moncloa avisa que “la titularitat del ple domini de l’edifici de la Prefectura Superior de Catalunya correspon a l’Administració General de l’Estat i no existeix cap tipus d’acord per al traspàs de la titularitat”.
