El PP de Pablo Casado, amb el suport actiu de José María Aznar, arriba al 12-O aferrat als mites de la Hispanitat alimentats durant el franquisme. Actuen així en la cursa per rivalitzat amb Vox. I el president de Mèxic és el protagonista dels seus discursos encesos de ràbia. La carta d’Andrés Manuel López Obrador reclamant a Espanya una disculpa pels “crims contra la humanitat” comesos durant la conquesta espanyola d’Amèrica va ofendre profundament la cúpula del PP. Al greu ultratge contra l’Estat espanyol que veuen en la carta de López Obrador –enviada l’any 2019– i en les seves declaracions del 12 d’octubre de l’any passat, s’hi ha sumat recentment el papa Francesc, que en una entrevista amb la COPE va apuntar que Espanya “no està totalment reconciliada amb la seva història”. “Les ideologies són les que impedeixen qualsevol procés de reconciliació i el destrueixen”, va afegir el pontífex en l’entrevista que ha originat una allau de declaracions dels líders populars.
I precisament la ideologia nacionalista del PP és el que els impedeix reconèixer els crims comesos pels conqueridors quan van arribar a Amèrica, que van costar la vida de 56 milions d’indígenes. Espanya celebra cada any l’inici del que molts historiadors titllen de genocidi, i ho fan sota el nom de festa de la Hispanitat, una festa el PP defensa amb especial abrandament, només equiparable al de Vox.
Xavier Diez, historiador i col·laborador d’El Món, considera que el PP està en plena “deriva per buscar l’electorat de Vox” a partir de la “validació dels mites creats a finals del segle XIX i utilitzats per la propaganda franquista” sobre la conquesta. Diez titlla de “patètic” l’intent dels populars de “reivindicar, amb una certa malenconia, el paper històric d’Espanya, quan van perdre totes les guerres colonials”.
El PP defensa el comportament “ferotge” d’Espanya
L’historiador considera que els líders nacionalistes espanyols demostren constantment “la seva ignorància” dels països llatinoamericans i titlla de “rellevant i transcendent” el xoc diplomàtic entre Mèxic i Espanya. De fet, el conflicte va ser una de les qüestions que es van tractar durant la convenció nacional del PP, que tenia per objectiu reforçar la figura de Pablo Casado com a líder del partit. Ell mateix va ser el primer a criticar el que segons ell és “estúpid revisionisme històric patrocinat per les formacions que ocupen el govern espanyol” i va lloar “el fenomen de la Hispanitat”, que considera que ha d’enorgullir els espanyols.
“Després de Grècia i Roma, Espanya és la nació més important de la història de la humanitat pel que fa a la contribució a la resta de països”, va afirmar sense fer referència a les violacions i assassinats perpetrats pels conqueridors en el seu procés d’evangelització. Xavier Diez considera aquestes paraules “un menyspreu absolut” i recorda que “només en l’intent de manteniment de l’imperi espanyol es va assassinar mig milió de persones“. “Espanya es va comportar de manera ferotge i hauria de demanar perdó”, rebla l’historiador, que considera que el comportament històric dels espanyols és “vergonyós”.
L’Aznar més ranci menysprea López Obrador
La mateixa convenció on Casado va reivindicar la Hispanitat va servir l’expresident espanyol José María Aznar per burlar-se sense miraments del president López Obrador i la seva petició de perdó des de Mèxic. Aznar va utilitzar l’heràldica del president mexicà, que té cognoms castellans, per menysprear-lo i lloar “l’evangelització” que van fer els espanyols.
“Vostè diu que Espanya ha de demanar perdó. I vostè com es diu? Andrés per part dels asteques, Manuel per part dels maies, López una mescla d’asteques i inques i Obrador de Santander?”, va dir l’expresident espanyol amb un somriure irònic a la boca i to burleta mentre l’ovacionaven els dirigents populars reunits. “Si no haguessin passat algunes coses, vostè no seria allà ni podria haver-se produït l’evangelització”, va afegir amb menyspreu. Per a l’historiador Xavier Diez, aquestes declaracions responen als “prejudicis tatuats en l’inconscient franquista” i les censura totalment, titllant-les de “menyspreu i ignorància supina”.
Ayuso vincula el catolicisme amb la civilització
La presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, es considera cridada a ser la successora de Casado al capdavant del partit. Les seves idees, però, són idèntiques a les de l’actual president del PP, com no va dubtar a evidenciar durant una compareixença davant els mitjans després de participar en la convenció nacional del partit, on va dir que sabia que el seu lloc estava a Madrid.
Ayuso va censurar les declaracions del papa Francesc, que prèviament havia demanat perdó a Mèxic pels “pecats” de l’Església durant la conquesta espanyola. “Em sorprèn que un catòlic que parla espanyol parli així d’un llegat com el nostre, que va ser precisament portar l’espanyol i, a través de les missions, el catolicisme i per tant la civilització i la llibertat al continent americà”, va dir sense despentinar-se.
Toni Cantó, “orgullós de la pàtria i l’Església”
El director de l’Oficina de l’Espanyol de la Comunitat de Madrid, Toni Cantó, va protagonitzar les declaracions més polèmiques entorn del debat pel 12 d’octubre, ja que va afirmar que Espanya “va alliberar, no conquistar” el continent americà, que patia “un poder absolutament brutal, salvatge, caníbal“. “Em sento orgullós de la meva pàtria i em sento orgullós del que va fer l’Església catòlica”, va afegir.
Cantó es va comprometre a la Comissió de Cultura de l’Assemblea de Madrid a una “batalla cultural” per reivindicar la Hispanitat, i va reduir la massacre dels indígenes a “ombres” amb les quals “no ens hem de fustigar”, sinó “celebrar les llums”. La conquesta va ser, segons Cantó, una “fita”, i els espanyols “no som colonitzadors, ni conquistadors ni res semblant, sinó alliberadors”.
Cosins germans de Vox
Les declaracions de Cantó bé les podria haver fet un membre de Vox, partit que defensa la conquesta americana com “la gran obra de la Hispanitat”. De fet, el líder del partit d’extrema dreta, Santiago Abascal, ha dit aquest dissabte que Vox “no demana perdó als progres“, i ha manifestat que “Isabel la Catòlica ha estat la millor de les nostres reines”.
Per això, Abascal va instar els assistents a un acte del partit a sentir-se orgullosos de ser “hereus” dels que van descobrir “el nou món” i van posar punt final al “genocidi dels pobles indígenes”. El líder d’extrema dreta considera que la conquesta va ser “l’obra més gran de germanor universal que s’hagi aportat a cap poble”.
Les disculpes del Govern contrasten amb Espanya
L’exconseller d’Exteriors Alfred Bosch –també historiador i col·laborador d’aquest diari– va formular quan era en el càrrec una disculpa en nom del Govern de Catalunya en què assumia la part de responsabilitat que va tenir el país durant la conquesta. Per això, Bosch explica, en declaracions a El Món, que sent “estupor” en veure que a Espanya encara no es parla amb claredat del passat. “Sembla que hagin de defensar Pizarro i Hernán Cortés, quan és evident que la conquesta va ser una bestiesa”, sosté.
L’historiador i exconseller assenyala el “daltabaix” que va provocar la conquesta en els pobles indígenes i assegura que “costa d’entendre que se segueixi defensant una evident barbaritat al cap de 500 anys”. “Assumir les responsabilitats s’ha fet a tot arreu, a Alemanya, a Itàlia, al Canadà, al Regne Unit, a França”, explica Bosch, que assegura que el “desconcerta” que a Espanya es continuï defensant l’extermini.
Ressentiment contra els espanyols
Diez assenyala “l’odi” que queda a Llatinoamèrica contra els espanyols per la seva “prepotència” i la seva defensa de la conquesta. Aquesta prepotència l’encarna, entre altres, Vargas Llosa, que és “el portaveu de les elits que han estat sempre al poder i estan preocupades pels moviments d’esquerres que fan perillar la seva posició”.
En el mateix sentit, l’escriptor i fill d’exiliats Josep Maria Murià, assegura que en molts indrets de Mèxic es fa palès el ressentiment envers els espanyols. “Pensen que el problema és la conquesta, però el ressentiment ve pels 300 anys de colonització i el genocidi”, diu aquest historiador, que apunta que entre 1520 i 1550 la població indígena es va reduir fins a només el 10%.
Murià defensa que el classisme de Mèxic “també ve dels espanyols”, del moment en què els hidalgos conquistadors “arribaven per esclavitzar però mai per treballar”. Tot això, assegura, ajuda a fer que es vegi que “els catalans són diferents”. “Els catalans no són gachupines, la paraula despectiva amb què es denomina als espanyols”, explica.
En el mateix sentit, Alfred Bosch assegura que durant les seves visites a Mèxic com a conseller d’Exteriors “notava la necessitat de la gent de tancar les ferides, assumint cadascú responsabilitats històriques i verbalitzant la teràpia sobre el passat”. “El mateix López Obrador també va demanar disculpes com a representant de l’estat. No demana als polítics espanyols res que no hagi fet ell mateix“, defensa.
