L’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE), el think tank del ministeri de Defensa, considera que cal entendre la guerra de Rússia contra Ucraïna com una oportunitat per a Catalunya, i de retruc, per a Espanya, en la geoestratègia energètica mundial. La institució opina que és una ocasió per impulsar el gasoducte que passa per Catalunya, que està a mig construir i que pot ser una clau de pas del gas que provè del continent africà per a Europa. De fet, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, també va reclamar que s’acabi el Midcat en l’última conferència de presidents autonòmics organitzada per Pedro Sánchez,
Aquesta tesi és defensada per un dels principals analistes de l’IEEE en un document publicat el passat mes d’abril i que aquesta setmana ha tornat a difondre a través del seu influent butlletí dirigit a les empreses de l’Íbex, el govern espanyol i les forces armades, així com cancelleries i centres de recerca i pensament geopolític internacional.
En concret, és el document titulat Geopolítica de la energía en el Magreb. Auge y declive de dos potencias energéticas. Los casos de Argelia y Libia i que l’IEEE deixa ben clar que ara “reedita”. El signa un dels cervells més respectats de la intel·ligència militar espanyola i analista principal del think tank del ministeri, Ignacio Fuente Cobo, coronel d’artilleria i diplomat en l’Estat Major, excap d’operacions de la missió de la Unió Europea a Bòsnia i Hercegovina, professor d’estratègia militar de l’Escola de Guerra de l’exèrcit i màster en pau, seguretat i defensa.
“Si les relacions entre Rússia i la UE es deterioren… Catalunya”
Segons la seva anàlisi, a la vista de la situació energètica mundial, sobretot pensant en un escenari on “les relacions entre Rússia i Europa es deterioren”. D’aquí que faci especial èmfasi en Algèria i el seu interès per subministrar gas a Europa. Un fet que permetria alliberar el continent de l’aixeta russa. La circumstància de la guerra a Ucraïna ha revalorat aquest informe, que aposta per posar Catalunya en l’eix de l’estratègia energètica europea futura amb l’impuls del Midcat per abastir el continent pel sud de gas algerià. Una opció, però, que s’embolica amb la qüestió del Sàhara, tot i que el document assegura que quan Algèria busca inversions o clients al mercat internacional obvia tant la qüestió sahariana com la de Palestina.
“La lògica estratègica”, assegura el coronel, “indica que l’interès d’Algèria passa per potenciar la ruta més curta i de menor cost que porta el gas a través d’Espanya, cosa que es veu actualment limitada per la manca d’infraestructures que el facin arribar al cor del continent europeu, i irrompre en un mercat que fins ara continua sent resistent a la competència oberta a causa de la força dels monopolis estatals”. “Aquesta línia d’acció estratègica convergeix amb l’espanyola i amb la pròpia de la Unió Europea, que advoca per una interconnexió energètica a nivell continental des de l’est, el nord i el sud que permeti conformar una hipotètica i, encara, llunyana unió energètica en què estiguin diversificades les fonts de proveïment”, afegeix.
D’aquí que conclou que “caldria acabar el gasoducte Midcat, que connectaria Catalunya amb França i permetria l’extensió del Medgaz, cosa que sens dubte suposaria un esperó per a l’increment de la producció i la demanda del gas algerià“. “Si es completés aquest gasoducte a través dels Pirineus”, continua, “Espanya reduiria la seva vulnerabilitat davant d’eventuals interrupcions de subministrament del nord d’Àfrica, alhora que podria subministrar gas algerià a la UE, amb nombrosos beneficis com a país de trànsit”.
Una idea que fa temps que ronda
Aquesta idea, però, fa temps que ronda al cor de la intel·ligència espanyola. Precisament, el 9 de novembre del 2014, l’aleshores director de l’IEEE i actual director del poderós Departament de Seguretat Nacional de la Moncloa, el general de brigada Miguel Ángel Ballesteros, va protagonitzar una conferència a Barcelona sobre la situació geostratègica mundial. En aquesta xerrada, al Círculo Ecuestre, acompanyat de diversos membres de l’Estat Major de la Defensa i representants de l’Íbex a Catalunya, Ballesteros ja va esbossar aquesta possibilitat i recomanava acabar el tram del gasoducte per enfortir la situació espanyola i, de retruc, la unitat d’Espanya.
De fet, la xerrada era a les portes del 9-N, la consulta sobiranista, i com a teló de fons ja dibuixava la possibilitat que Rússia pogués potinejar la situació. Així va relacionar el conflicte de Rússia amb Crimea i l’escletxa que deixava el Procés català per poder desestabilitzar un país de la Unió Europea i demorar una virtual finalització de l’obra del MidCat. La tesi era que a Rússia li interessava demorar tant temps con fos possible una nova entrada a Europa de gas que perjudiqués el seu mercat. Curiosament, per a la intel·ligència espanyola, el Procés i Rússia estaven relacionats fa vuit anys.
