Dos-cents tretze anys de l’inici de la revolta popular –de nadius i criolls– que va acabar donant-los la independència i l’alliberament d’Espanya. Aquesta és la fita històrica que Mèxic celebra com a Diada nacional, entre el 15 i el 16 de setembre, i que arrenca amb la cerimònia anomenada El Grito. Es tracta de la proclama patriòtica que recorda els “herois” que van lluitar per la llibertat del país, i aquest dijous al vespre s’ha viscut al consolat mexicà de Barcelona.
Just tres dies després de la Diada Nacional de Catalunya, el jardí de la magnífica torre del barri de la Bonanova on té la seu la diplomàcia mexicana s’ha omplert a vessar de convidats que, a més de gaudir de la gastronomia i la música del país, han pogut presenciar El Grito. La cònsol, Claudia Pavlovich, com a màxima autoritat mexicana a Barcelona, ha sigut l’encarregada de complir el ritual: “¡Mexicanos! ¡Vivan los héroes que nos dieron patria! ¡Viva Hidalgo! ¡Viva Morelos! ¡Viva Josefa Ortiz de Domínguez! ¡Viva Guerrero! ¡Viva Allende! ¡Viva la comunidad de mexicanos i mexicanas en Barcelona! ¡Viva nuestra independencia nacional! ¡Viva México!, ¡Viva México!, ¡Viva México!”, ha cridat. I ha donat pas a l’himne nacional, que la majoria d’assistents sabien de memòria i han cantat a ple pulmó.
Entre els assistents locals, hi havia, com a estrelles convidades, la consellera d’Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Serret, i el president del Barça, Joan Laporta, acompanyat d’altres dirigents i càrrecs del club, com ara Xavier Puig, responsable del futbol femení. Dues figures destacades de l’independentisme català celebrant la independència de Mèxic, el país que va aconseguir deixar de ser una colònia espanyola amb virregnat arran de la revolta que es va iniciar la matinada del 16 de setembre del 1810 al poble de Dolores.
El ‘momentum’ que va aprofitar el poble mexicà per independitzar-se
En plena invasió napoleònica d’Espanya, amb el rei Ferran VII destituït, el mossèn del poble de Dolores, el crioll Miguel Hidalgo, va aprofitar el moment de debilitat de la metròpoli per sortir a tocar les campanes i cridar la població a la insurrecció, amb la proposta social de reclamar la igualtat entre ètnies i la redistribució de la terra. Per això la proclama que ara és un símbol patriòtic va començar com el Grito de Dolores, que va acabar sent el Grito de Independencia. Van necessitar onze anys, diverses derrotes i la mort de molts dels herois –començant per Hidalgo, que va ser decapitat– per aconseguir que els reconeguessin la independència, el 1821, amb el Pla d’Iguala.
Més d’un segle després, el Mèxic independent acolliria una gran part dels exiliats catalans derrotats en la Guerra Civil Espanyola per les tropes de Franco sublevades contra la República. El consolat de Mèxic va tancar en aquell moment i no va tornar a obrir fins que el dictador va ser mort, ja que va mantenir el boicot al règim fins al final. El mes de maig d’aquest 2023, precisament, la vil·la de l’arquitecte Puig i Cadafalch que ara és el consolat va ser l’escenari de la celebració del 45è aniversari de la reobertura de la representació diplomàtica mexicana a Catalunya.
