Quart recurs d’apel·lació a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena processar els quatre membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent. Una causa oberta per haver tramitat dues propostes de resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia que el Tribunal Constitucional va intentar aturar. En aquest cas és el recurs d’Adriana Delgado, la republicana que exercia de secretària quarta de la Mesa. El recurs denuncia el procés judicial com una “ingerència injustificada” que qualifica “d’efecte devastador” de la justícia amb l’ús del Codi Penal contra els drets polítics de llibertat d’opinió i expressió i de la inviolabilitat parlamentària. Com a prova, l’exdiputada recorda que el Parlament d’Euskadi ha aprovat dues proposicions de llei que reconeixen explícitament el dret a l’autodeterminació del poble basc sense que el TC ni cap altre institució estatal hagi badat boca.
Amb aquest recurs que demana el sobreseïment del cas, s’afegeix una quarta via al conjunt de les línies de defensa, que són prou complementàries. Roger Torrent, Eusebi Campdepadrós i Josep Costa, que també ha presentat recurs de reforma, ja han registrat llurs recursos d’apel·lació. Uns recursos que esbossen quatre línies de defensa diferent però amb una base comuna: la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre la separació de poders i el respecte que cal tenir a la sobirania parlamentària i als drets d’expressió i opinió dels càrrecs electes en democràcia. En definitiva, la inviolabilitat parlamentària, base de les democràcies liberals, en un sistema de contrapesos.
Segons el recurs, al qual ha tingut accés El Món, el cas mostra una clara discriminació de Catalunya respecte d’altres territoris de l’Estat amb un nivell d’autonomia comparable. En aquest sentit, la defensa de Delgado aporta dues propostes de resolució del Parlament basc, en concret la proposició no de llei del 15 de febrer del 1990 i la proposició no de llei 100/2014, que reconeixen de manera explícita i clara que el “poble basc té dret a l’autodeterminació” o que “el Parlament basc ratifica i proclama que Euskal Herria té dret a l’autodeterminació”. Dues resolucions molt més contundents que no pas les admeses a tràmit per la Mesa de Torrent i per la qual el ministeri fiscal reclama un any i quatre mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa.
De fet, aquesta poca transcendència de les proposicions admeses a tràmit és una de les línies de defensa que comparteixen tots els processats. Un argument que fins i tot defensen amb prove que eren compartides pels serveis jurídics del Parlament, amb el secretari general Xavier Muro i el lletrat major, Joan Ridao. Tant les actes de les reunions de la Mesa com les seves testificals emfatitzen el caràcter simbòlic dels textos admesos a tràmit. “L’ambigüitat del text implicava que la seva inadmissió resultaria excessiva en termes de possibilitar l’exercici del dret d’iniciativa parlamentària”, exposen en el recurs recollint les opinions dels juristes.
Els lletrats de Delgado, per altra banda, retreuen que el Tribunal Constitucional comenci el procés contra la Mesa arran de la resolució 1/XI de 2015 del Parlament, és a dir, un text amb cinc anys d’antiguitat que va ser anul·lat per la sentència 259/2015. De fet, la defensa considera que els magistrats pretenen que la Mesa en “base a mandats inconcrets dictats en relació pretèrites resolucions actuï com a òrgan censor”.
Així, apunten que la “pretensió el Tribunal Constitucional de redefinir la Mesa del Parlament com un òrgan censor del debat parlamentari, així com d’utilitzar posteriorment el procediment penal com a instrument coactiu contra parlamentaris, esdevé una ingerència injustificada en termes de necessitat i proporcionalitat de la mesura restrictiva dels drets fonamentals a la llibertat d’expressió, participació i representació política vinculats a l’activitat parlamentària“. En aquest marc conclouen que “l’efecte devastador que la sistemàtica ingerència per part del Tribunal Constitucional en el poder legislatiu pot suposar, sense límits de temps, alhora canviar debats de qüestions d’interès general per la ciutadania”.
