La causa general de la Justícia espanyola contra el procés sobiranista s’ha centrat a Madrid. I això no és per una qüestió del principi general del Jutge predeterminat per la llei, sinó que respon a una estratègia d’interpretació política difícil d’encabir en un marc democràtic i d’Estat de dret. Ahir s’aixecava la llebre quan el fiscal del cas contra la cúpula d’Interior a l’Audiència Nacional, Pedro Rubira, justificava que el judici per sedició i rebel·lió contra el Major Josep Lluís Trapero s’havia de celebrar fora de Catalunya per manca d’imparcialitat dels jutges i magistrats destinats a Catalunya.
Però aquest argument no és pas nou, ni de bon tros, i menys en la causa oberta contra el procés. La querella interposada per l’aleshores Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, el 30 d’octubre de 2017, que iniciava la causa ja utilitzava aquestes raons per justificar la competència de l’Audiència Nacional. A més, feia una comparació arriscada amb els delictes de terrorisme.
Concretament, en la pàgina 7 de la querella de 118 planes contra el Govern de Carles Puigdemont, Maza alertava que “no es podia desconèixer que la pròpia naturalesa dels fets objecte d’investigació posen de manifest la intenció de condicionar la tasca dels membres del poder judicial en l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya”. Un motiu que, per Maza, faria “defensable la conveniència de preservar el coneixement d’aquests fets en favor d’un tribunal que tingui la seva seu fora d’aquest territori, precisament en garantia del principi d’imparcialitat que ha de presidir la tasca jurisdiccional ex art. 24.2 CE, com també es predica respecte dels delictes de terrorisme”.
Maza va continuar en el mateix escrit la comparativa amb els delictes de terrorisme. “Tractant-se de delictes de terrorisme” -argüia el llavors Fiscal General, “la necessitat d’assegurar un clima de serenitat en l’enjudiciament, com pressupost d’imparcialitat, entre altres que poden citar-se“. Maza recordava que “la pròpia llei, en determinar el règim de la competència dels tribunals en l’ordre intern obre un raonable espai a la flexibilitat en la interpretació”.
En aquest sentit, Maza reblava el clau subratllant la comparativa entre el terrorisme i el procés sobiranista. “Encara que el delicte de terrorisme presenta connotacions particularment específiques, en el present cas també s’observa la conveniència de preservar la necessària serenitat en l’enjudiciament d’unes conductes que estan generant un sentiment de fractura social que no es pot desconèixer”. Aleshores, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no va posar pas el crit al cel com sí que ha passat ara.
