Qualsevol col·lectiu o comunitat sigui polític, esportiu, social, cultural o econòmic necessita símbols. És una característica atàvica de la condició humana. Però hi ha un pas més, els símbols que no han estat contaminats pel virus de la controvèrsia. D’aquests n’hi ha poquíssims. I possiblement, una de les coses que ha ajudat a sobreviure els catalans dels seus il·lusos enterradors, ha estat tenir-ne un de modern. Un símbol fins i tot romàntic, capaç de superar, encara que sigui per un matí, la tradició caïnita del catalanisme. És la figura del president Francesc Macià.
Si algú en tenia cap dubte, aquest diumenge de novembre, endolcit per un sol agradable de tardor, s’ha palesat que la figura del president Macià és una icona. La inauguració de la Casa Macià, la Vil·la Denise, a Prats de Molló (el Vallespir) ha estat l’escenari d’una trobada que es pot qualificar, sense exageracions, d’inèdita. És la mansió on es va desarticular el Complot que Macià va dirigir per reconquerir Catalunya, foragitar la dictadura de Primo de Rivera i convertir el Principat en un estat independent. Un complot que el passat 4 de novembre va complir cent anys.
El fracàs de la detenció, però, va ser l’èxit de la internacionalització de la causa catalana. Uns fets que la memòria col·lectiva guaitava d’esquitllada, en els temps que el catalanisme volia semblar Gandhi amb un somriure i on les papereres s’havien d’omplir no fos cas que es trobés un paper a terra. Les circumstàncies polítiques sorgides del referèndum del Primer d’Octubre, l’exili i una societat civil sempre disposada a recuperar els detalls de la història han obrat el miracle. En concret, recuperar la Casa Macià com un espai de memòria col·lectiva amb una exposició comissariada per l’editor Jaume Ciurana. La inauguració ha comptat amb la presència 800 de centenars de persones, entre aquestes, dels presidents Jordi Pujol, Carles Puigdemont i Pere Aragonès, Carme Forcadell i Josep Rull, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, l’exvicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira i els presidents d’Òmnium Cultura, Xavier Antich i de l’ANC, Jordi Riba.
Punt de trobada del catalanisme
Els jardins de la Casa Macià s’han omplert de figures de l’independentisme, tant les que han tingut un paper protagonista en la política institucional, com aquells que discretament -gairebé de manera clandestina- han participat en l’organització dels grans esdeveniments dels darrers anys. Als voltants de la casa s’hi podien trobar els anònims que van comprar i distribuir les urnes del Primer d’Octubre, els que van col·laborar amb l’exili, o els que s’han ocupat de mantenir la brasa arreu del país en els temps de l’ensopiment, l’estaborniment o la decepció del Procés. Activistes gairebé amb més història de Guifré el Pilós i altres que han pagat amb discreció la restauració de la vil·la o han participat en els viatges mensuals de voluntaris que, després de l’experiència, poden muntar una empresa de reformes i construccions.
A més de les primeres autoritats, també han participat en els parlaments l’exconseller de Cultura, i president de la Fundació Casa Macià, Lluís Puig, o el seu homòleg a la Catalunya Nord, Jep Bonet, un home d’aquells que té un llibre així com el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder. Entre els assistents, Claudi Ferrer, alcalde de Prats de Molló; Jordi Sánchez, ex pres polític i expresident de l’ANC; Jordi Domingo, president del Consell de la República i una nodridíssima representació juntaire amb el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, al capdavant, els diputats Josep Rius, Glòria Freixa, Agustí Colomines, Francesc de Dalmases, Isaac Padrós, Jordi Munell, o Francesc Ten; el diputat al Congrés i cap de llista per Girona, Josep Maria Cervera; la diputada de la CUP, Pilar Castillejo; l’exconsellera Àngels Ponsa; Elena Gual de l’escola Arrels de la Catalunya Nord;, Rosa Serra, directora de l’Erol i Josep Andreu Domingo, president d’Estat Català, i veterans militants d’ERC o de l’extingida CDC o l’exdegà del Col·legi de Metges, Jaume Padrós. Especialment emotiu ha estat l’homenatge als conjurats que van participar en el complot de Prats de Molló, amb l’assistència dels seus familiars després d’una ingent recerca històrica.
L’ambient de reconeixement i festiu de l’acte s’ha refermat amb la recta final de l’amnistia. De fet, abans del dia 13 la sala penal del Tribunal Suprem s’hauria de pronunciar sobre l’aplicació de l’amnistia dels processats per malversació, després que el jutge instructor Pablo Llarena, colgués el sumari i l’enviés al tribunal sentenciador per dictaminar sobre l’aplicació de la llei penal per l’independentisme. La frase “ens veiem al Sud”, ha estat recurrent durant les salutacions i sobretot, en els comiats. La inauguració ha estat un punt de trobada i de record i, sobretot de reivindicació. Qui s’ha encarregat de posar el punt més institucional i més intens ha estat el president del Parlament, Josep Rull, que ha estat extraordinàriament vehement en la commemoració del centenari, defensant i valorant el compromís dels “conjurats”. De fet, Rull ha volgut aprofitar l’efemèride per defensar la lluita independentista. “Som ciutadans d’un poble que ha estat lliure, i que vol tornar a ser-ho!”, ha clamat Rull recuperant el discurs de Macià. Un missatge que ha reclamat “remuscular” i ha demanat que la independència respecti i defensi “la humanitat”.
