Els catalans fan coses, diuen. I és cert. I, sobretot, a l’hora de fer-les, cada català fa la seva Catalunya. Ho demostra el projecte de la Casa Macià de Prats de Molló. Un lloc que ha agafat una força simbòlica no només per a l’independentisme irredempt sinó per a les noves fornades d’independentistes que valoren la història desacomplexadament. Dimecres, 4 de novembre, es van complir els cent anys dels Fets de Prats de Molló, una temptativa d’invasió militar des de la Catalunya Nord per independitzar Catalunya, comandada per qui uns anys despré seria el president Francesc Macià. Aquest diumenge, la vil·la on es van planejar l’atac i on la policia francesa va desarticular-lo, serà l’escenari d’una gran commemoració de l’episodi que va permetre despertar la consciència nacional i certa empatia internacional amb la causa catalana.
Un gest que sempre ha quedat amagat per un catalanisme a qui semblava que, com a moviment, li grinyolaven les accions armades o amb caire de sollevament -com el cas dels Fets d’Octubre de 34-, encara que tinguessin un caràcter fins i tot romàntic posats en el context d’un moment determinat de la història. El complot que dirigia un coronel de l’exèrcit espanyol convertit al separatisme de l’època, i amb l’ajuda de la CNT, va fracassar per les delacions, però va aprofitar la detenció dels independentistes i el seu judici per fer-ne una causa internacional i guanyar el terreny de l’opinió pública internacional del moment, una eina que poc esperaven tenir del seu costat.
La restauració de la memòria i la posada en valor dels Fets de Prats de Molló ha trigat anys, però els darrers sis ha agafat embranzida arran de la compra de Vil·la Denise i una ingent tasca d’un grup de voluntaris, que ha coordinat el conseller Lluís Puig des de l’exili, que han refet la casa des d’on l’estat major i Macià es preparaven per alliberar el país de la dictadura militar de Primo de Rivera. Centenars de voluntaris, seguint l’estela de l’esperit de la revolta de Macià, han restaurat la vil·la, han recopilat documentació d’arxius de Perpinyà, Foix, Brussel·les, Anvers, París, Moscou, Irlanda, Nova York i cases particulars, elaborar testimonis audiovisuals, publicar llibres, bastir el projecte expositiu i organitzar desenes d’actes arreu del país.
Comencen les celebracions del centenari
Fa més de dos anys que els voluntaris preparen la celebració del centenari i que té un punt culminant aquest diumenge amb una gran festa d’inauguració de la casa Macià com a espai de memòria i cultura. De moment, fonts de l’organització asseguren que han confirmat l’assistència unes 500 persones per a l’homenatge als conjurats. La commemoració comptarà amb una nodrida representació institucional com ara Claudi Ferrer, batlle de Prats de Molló, i Lluís Puig, president de la Fundació Casa Francesc Macià, acompanyat de Carme Forcadell i Jep Bonet, presidents de les associacions del sud i del nord respectivament. També s’espera la presència de l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès.
Tot i que la gran iniciativa ha estat privada, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, la Diputació de Barcelona, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Ajuntament de Prats de Molló també han col·laborat en la dignificació de la Vil·la Denise. L’agenda és atapeïda, amb presentacions de llibres, conferències, visites guiades i parlaments, així com un dinar popular. Un dels plats forts serà l’estrena del testimoni audiovisual dels Fets, que ha estat possible gràcies a 356 mecenes que han aportat els 45.000 euros necessaris mitjançant la plataforma de micromecenatge Verkami. També es presentarà el llibre Fets i Gent, que recull les biografies de 120 conjurats que van participar en el complot.
Una història internacional
El complot de Prats de Molló va organitzar una invasió armada de Catalunya, aleshores sotmesa al jou de la dictadura de Primo de Rivera, a càrrec de dues columnes de voluntaris catalans liderats per Francesc Macià i Estat Català. L’operació va ser avortada per la policia francesa i els seus principals promotors van ser detinguts i traslladats a París. Durant el judici posterior, celebrat a París a començaments de l’any següent, Macià va convertir les sessions en un acte de reafirmació patriòtica i va projectar la causa catalana arreu d’Europa. Val a dir que Estat Català és el partit degà de l’independentisme català. Va ser fundat per Francesc Macià el 8 de juliol de l’any 1922 a la seu del CADCI de Barcelona. És el tercer partit nacionalista europeu més antic, per darrere del Sinn Féin i el Partit Nacionalista Basc (PNB).
