Llarena al·lega que la Guàrdia Urbana el va premiar quan Forn n’era el cap

El magistrat instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, ha informat en contra de la seva recusació presentada pe president a l’exili Carles Puigdemont així com pels consellers Antoni Comín , Lluis Puig i Clara Ponsatí, per haver rebut una distinció de la Fundació Villacisneros, argüint que defensa posicions polítiques absolutament contràries als investigats. Llarena ha al·legat que la Guàrdia Urbana de Barcelona també el va premiar quan l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, investigat pel jutge, n’era el responsable polític del cos policial barceloní quan era regidor.

En l’informe, el magistrat de la Sala II del Tribunal Suprem, rebutja que rebre el premi de cap manera “compromet la imatge d’imparcialitat que l’actuació jurisdiccional ofereix a un observador imparcial“. En aquest sentit, recorda i emfatitza que va rebre la medalla al mèrit de la Guàrdia Urbana de Barcelona, ​​distinció que li va lliurar el 2011 el llavors alcalde de la ciutat, Xavier Trias. A més, remarca que aquell dia l’alcalde de Girona, era l’actual president a l’exili, i Forn, primer tinent d’alcalde de la ciutat.

Els regidors del Grup Demòcrata a Barcelona, amb Xavier Trias, Joaquim Forn i Sònia Recasens davant i Gerard Ardanuy i Jaume Ciurana al darrere
Els regidors del Grup Demòcrata a Barcelona, amb Xavier Trias, Joaquim Forn i Sònia Recasens davant i Gerard Ardanuy i Jaume Ciurana al darrere

Per al jutge aquest “reconeixement de l’equip municipal no va comprometre la confiança en la neutralitat judicial per a les acusacions, malgrat que a la causa es van dictar decisions que els van ser adverses“. Una situació que tampoc es registra en la distinció de la Fundació Villacisneros, i altres que ha rebut, i que en cap cas “comprometen ara la credibilitat pública que ha exercit una actuació neutral“.

En la seva defensa, el magistrat aporta la jurisprudència i la doctrina sobre les recusacions. Una possibilitat que no es tradueix en què “hagi de primar la subjectivitat d’una de les parts, de manera que per excloure el jutge predeterminat per la Llei n’hi hagi prou amb aixecar unes sospites que no resultin objectivament raonables per a un observador extern, perquè aleshores estaríem en un sistema de jutge a la carta”.

El magistrat destaca que els autors de la recusació esquiven que la imparcialitat és una actitud interna i objectivable del jutge, i per això la percepció que tingui la societat sobre la seva neutralitat ha de sorgir de l’actitud o del comportament del mateix magistrat. També replica que s’assenyalin “opinions de pensament o l’afiliació política d’alguns dels integrants del Consell Directiu de la fundació” però que “amaguin” que el Patronat s’integra per persones diferents de les que detallen en els seus escrits”. Així mateix titlla de “simptomàtica” que a la recusació que no es faci referència al seu discurs d’acceptació”.

Comentaris

    Tano Gener 10, 2022 | 17:57
    Tot el món te dret a equivocar-se.
    Gonzalo Gener 10, 2022 | 19:48
    Zas en toda la boca de los indepres. La ostia ha llegado hasta waterloo.
      Josep Gener 10, 2022 | 21:00
      Ja et pots anar a fotre un soberano per celebrar no se què!
      Si noi, Gener 11, 2022 | 06:35
      Per osties les que ha rebut el Llarena solitario, tant dels països europeus amb les seves euroordres com del TEDH...
    Manel Gener 10, 2022 | 20:24
    Així demostra Gonzalo quee no hi ha separació de poders i que a España hi estan acostumats. Ergo no hi ha democràcia burro.
    almogaver Gener 11, 2022 | 07:40
    Ara no ho farien, i l,hostia no ha arribat enlloc
    . Narcís Gener 11, 2022 | 08:15
    Què compon una cosa amb l' altra ? PD : aquest és el nivell intel·lectual d' aquest tipus .. justament això delata el paperot !

Nou comentari