“El cas grenlandès i l’estatalitat danesa”. Aquest ha estat el títol de la conferència principal d’aquesta tarda a la 55ena edició de la Universitat Catalana d’Estiu que se celebra a Prada, el Conflent. Una exposició que ha mostrat les diferències entre el procés d’alliberament nacional dels inuits de Dinamarca. El protagonista, convidat per la International Commission of European Citizens i presentat per l’activista Anna Arqué, ha estat Pele Broberg, president del Naleraq, partit independentista de Grenlàndia i diputat al Parlament. Broberg, pilot i empresari i que també ha estat ministre d’Afers Exteriors i d’Economia de Groenlàndia, ha repassat la història que ha viscut el poble inuit en relació amb Dinamarca. Una història de llibertat del que ha titllat “estat colonial danès”. “Un estat colonial és quan dues cultures topen en un mateix territori i una és més poderosa que l’altra”, ha definit.
Broberg ha explicat que tot i la resolució 1514 de les Nacions Unides, amb la que interpreten un dret al reconeixement d’independència dels inuits com un “antic poble colonitzat”. Un document que va permetre la creació de l’autogovern (Self Rule) de 1979 i de l’autogovern de 2009 i que, en canvi, els partits independentistes inuits, tot i que ocupen aquestes institucions autonòmiques, no tenen cap pla per la independència i demoren qualsevol iniciativa amb l’excusa que “primer cal arreglar altres coses com l’economia, l’educació o qualsevol problema social”. La primera part de la intervenció de Pele Broberg ha estat en llengua dels inuits.
Una llarga assimilació
El ponent ha emfatitzat la insistència del “període d’assimilació” que s’hauria portat a terme entre 1953 i el 2023. En aquest context, ha subratllat que els danesos i els inuits “assimilats” han creat i imposat un relat que els pobles indígenes són “persones menors i que no hi ha cap dret especial com a nadius de la terra”. En aquest sentit, ha recordat que tot i que l’ONU i Dinamarca han concedit als inuits drets especials, “no existeix cap registre inuit per protegir els seus drets”. Tampoc se’ls hi ha reconegut el seu dret a l’autodeterminació o a la independència, a la terra o als recursos naturals. Un exemple, és que Grenlàndia el dret a vot està relacionat amb la ciutadana danesa.
Per Broberg, els “colons danesos han passat de ser els propietaris dels inuits a utilitzar el turisme com una eina per a una colonització renovada”. Així entén que els “inuits són els únics que paguen amb la seva terra, els seus recursos i les seves vides per l’honor de pertànyer al regne de Dinamarca”. En aquesta línia, ha reclamat de manera directa la independència de Grenlàndia, de manera “directa” i no continuar amb la “doble moral” dels altres partits independentistes que gestionen el poder des de fa 44 anys i que endarrereixen la independència. Unes explicacions que han animat a Arqué a fer comparacions amb l’actualitat política catalana davant la insistència de Broberg en criticar els partits independentistes que demoren la lluita independentista i que els “somnis sense un pla són només somnis”. En tot cas, les explicacions de Broberg han constatat la diferència de realitats socials de l’independentisme inuit amb el català.
