Les actes del 6 i 7 de setembre delaten que el setge als síndics de l’1-O va començar al Parlament

Els grups unionistes reclamaven la seva compareixença per intentar comprometre'ls políticament

Aquest dimecres, després de tres suspensions, comença el judici als membres de la Sindicatura Electoral del Primer d’Octubre. La Fiscalia els demana al jutjat penal 11 de Barcelona una pena de 9 mesos de presó per un delicte de desobediència regulat al 556.1 del Codi Penal i dos anys més de presó pel delicte d’usurpació de funcions públiques previst a l’article 402. A més,  el fiscal hi afegeix multes i inhabilitacions especials per a Marc Marsal, Jordi Matas, Tània Verge, Marta Alsina i Josep Pagès. És un episodi més de la repressió contra el Procés, però en aquest cas afecta els acadèmics i experts –professors universitaris– que van ser nomenats pel Parlament per garantir la votació del Primer d’Octubre. 

Però el camí de persecució no va començar amb la querella de la Fiscalia. Ni de bon tros. De fet, va començar el mateix dia del seu nomenament i a través de les formacions de l’oposició espanyolista al Parlament. Així ho delaten les actes de la Mesa i de la Junta de Portaveus dels ja famosos plens del 6 i 7 de setembre del 2017, els plenaris que van aprovar la Llei del Referèndum i la Llei de Transitorietat Jurídica i fundacional de la República. Segons aquestes actes, la llei del referèndum que establia la figura de la Sindicatura Electoral ja va ser sotmesa a tot tipus de reconsideracions durant la seva tramitació parlamentària. Però no va ser fins la nit de traspàs del 6 al 7 de setembre que no va esdevenir protagonista. 

En concret, quan passaven cinc minuts de les 12 de la nit, la Mesa i la Junta es va reunir per estudiar el document 284-00028/11, és a dir la sol·licitud de compareixença dels candidats a ocupar el càrrec de vocal de la Sindicatura Electoral de Catalunya. Una petició que formalitzava Ciutadans amb tota la intenció. L’estratègia passava per fer anar als Síndics al Parlament a fer un hearing per explicar les seves intencions, el seu currículum i els arguments per a la seva elecció. Un examen de valoració dels nomenats per part dels parlamentaris. Una manera de fer-los comprometre políticament amb l’elecció. 

Segons relata l’acta, l’aleshores presidenta de la cambra i ara presa política, Carme Forcadell, va rebutjar les intencions de Ciutadans, representat pel vicepresident primer de la cambra, José Maria Espejo Saavedra. L’argument de Forcadell, assessorada per un dels mentors de la llei, l’exvicepresident de la Mesa Lluís Corominas, va ser que la disposició final tercera de la llei excloïa expressament el tràmit de compareixença que reclamaven els d’Inés Arrimadas. El llavors vicepresident primer del Parlament, Lluís Guinó, va voler “posar de relleu” –tal com descriu l’acta– que la Llei del Referèndum era una “llei ad hoc” i per tant excloïa els tràmits formals previstos en la mateixa llei. La secretària primera, Anna Simó, va reblar el clau i va “remarcar que la llei del referèndum tenia prevalença sobre les altres normes”. 

Però l’argument de Forcadell va topar amb el llavors secretari segon, el socialista David Pérez. El veterà diputat socialista va a·legar que es produïa un “conflicte de normes entre les previsions de la Llei del Referèndum d’autodeterminació i el que preveu el Reglament del Parlament”. Per això, va demanar un informe als “serveis jurídics de la cambra”, aliats de l’unionisme en aquells moments de tensió per evitar ser embolicats en un procés penal. 

També Pérez va afegir que calia escatir si “existia una contradicció amb les previsions de l’Estatut relacionades amb l’aprovació de les normes que regulen l’administració electoral, en tant que requereixen votacions per majoria reforçada”. És a dir, en un principi volien participar de la validació d’aquests càrrecs perquè assumissin unes funciones que serien retirades pel Tribunal Constitucional, deixant a la fiscalia el camí esporgat per a una querella.  

Forcadell va decidir sotmetre a votació la petició de l’informe als lletrats de la cambra. La decisió va ser com gairebé totes les d’aquella nit. S’hi van oposar els quatre membres independentistes: Forcadell, Lluís Guinó, les secretàries primera i la quarta, Anna Simó i Ramona Barrufet. En canvi, a favor a més d’Espejo Saavedra i Pérez s’hi va afegir, curiosament, el secretari tercer, Joan Josep Nuet, actualment diputat d’ERC a Madrid. El PP es va quedar amb gana amb la votació i s’hi va afegir, donat que era una reunió de Mesa ampliada –on el PP i la CUP tenien veu però no vot– per demanar, per boca de la diputada Maria José García Cuevas, que calia un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Posteriorment va reclamar la compareixença dels Síndics i un informe dels serveis jurídics de la cambra.  

Les actes dels plens histriònics del 6 i 7 de setembre/Quico Sallés

Va ser aleshores quan van entrar en el debat el secretari general, Xavier Muro, i el lletrat major Antoni Bayona. Tots dos van brandar la “nota d’advertiment lliurada el mateix matí a la Mesa” que apuntava les responsabilitats penals que es podien derivar d’aprovar-se la Llei del Referèndum. Els dos advocats van remarcar i fer constar en acta que la nota era “extensible a qualsevol acte que pugui comportar una aplicació d’aquesta norma”. “En conseqüència”, inclou l’acta, “reiteren aquest advertiment amb relació a l’elecció de la Sindicatura Electoral de Catalunya i a qualsevol altre acte parlamentari d’aplicació o execució de la llei”

Finalment, Forcadell va donar a conèixer la presentació dels candidats a ser designats membres de la sindicatura electoral. Una proposició que va ser admesa a tràmit per “acta de presidència”. Un procediment que la llei permetia per accelerar l’efectivitat de la Llei del referèndum. 

La segona reunió es va celebrar a dos quarts de dues de la nit. En aquesta ocasió eren els socialistes qui aplicaven la mateixa plantilla que una hora abans havia aplicat Ciutadans. El PSC reclamava la compareixença dels candidats a síndics. La intenció era certificar el posicionament de la cambra i, sobretot, l’adscripció política dels futurs síndics. La Mesa va tornar a votar després d’un intens debat entre Guinó, Pérez i Espejo Saavedra. Un debat intens en els mateixos termes que l’anterior, que la llei no preveia cap tràmit de compareixença. 

El PSC hi va insistir i va reclamar a la Mesa la petició d’un informe als serveis jurídics per guanyar temps i, per altra banda, obtenir un document que ampliés l’argumentari de la desobediència. El teva-meva entre Forcadell i Pérez que recull l’acta és intens. Forcadell es va plantar que la norma de la sindicatura era una “norma específica que regulava aquesta qüestió” i, per tant, no calia. Pérez es va rebotar i va entrar en el cos a cos: “Hi ha motius més que justificats perquè s’estudiï aquesta qüestió”. De nou, votació. I va guanyar l’opció de JxSí. L’argument principal va ser que la “llei regulava l’exercici fonamental i inalienable del poble de Catalunya” i tenia un caràcter “jeràrquicament prevalent”

L’objectiu de les dues reunions i de les quatre peticions era constatar, per part de l’unionisme, que la proposició dels síndics ja era un acte de desobediència en si. La línia d’acció de Cs, PSC i PP era deixar clar que, a través d’una fórmula genèrica prevista al Parlament, els membres de la Mesa sabien que havien estat advertits de les responsabilitats dels seus actes. El fet de posar en marxa un dels instruments de la llei des del Parlament certificava la seva tesi i embolicava els candidats a síndics com si hi hagués una adscripció política al projecte i no fos una qüestió de caràcter acadèmic. Ara bé, els síndics no van tenir cap paper en aquest debat. Ans al contrari, els seus noms només van ser aportats per la majoria independentista configurada per JxCAT i la CUP. 

Comentaris

    Sants 03/03/2021 6:42 pm
    Por mucho que se hable,el Parlament no tenía competencias para dictar esas Leyes,ni constitucionales,ni de quorums. Es como si los regidores de un Ayuntamiento hacen unas Leyes que se autoconceden poder para separarse del resto del país y nombrar sus jueces para que nadie los pueda controlar,entre otras sandeces.
    Gonzalo 03/03/2021 4:07 pm
    Ni olvido ni perdón, laZis a prisión!!!!! A TOMAR POR CULO, ASQUEROSOS SEPARATISTAS!!!!!!
    No és repressió contra el procés 03/03/2021 10:25 am
    És repressió del delicte i la delinqüència organitzada. Aquestes bandes organitzades per delinquir de vegades les trobes en vivendes okupades, entre els directors de bancs, en partits polítics, en poblats barraquistes o al Parlament.
      JordiP 03/03/2021 1:10 pm
      Cree el ladrón que todos son de su condición.
      A c... a la via 03/03/2021 12:33 pm
      El que tens tu okupat es el teu cervell de bazofia autoritària
      Ricard 03/03/2021 11:48 am
      Efectivament, les bandes organitzades a sou de tothom que no dubten a emprar quantitats ingents de recursos públics per espiar o agredir ciutadans innocents, com Fernàndez Diaz, diversos tribunals o policies militars castellans, simplement per ser catalans demòcrates.
      15
      30
      Respon
    Ricard 03/03/2021 10:17 am
    La de reunions que hauran fet la policia castellanista, els jutges ídem, els partits annexionistes i qui calgui d'aquest món de fanatisme racista contra els catalans per coordinar-se i millorar el rendiment de l'agressió contra nosaltres. Lúnic que ens haurà salvat és la seva proverbial mandra de castellà "hidalgo", i per tant que mai s'arremanga a treballar com cal..
    17
    30
    Respon
    Doctor Strangelove 03/03/2021 8:33 am
    A veure colla d'analfabets, els drets són individuals, la col·lectivitat us la foteu via anal, colla de comunistots sense estudis! Doc.
    1
    203
    Respon
      Ai,Doctor... 03/03/2021 1:42 pm
      que trist que és no saber qui és ton pare, oi?
      JordiP 03/03/2021 1:07 pm
      Jo tinc dues carreres i algun màster, no sóc comunista ni del Barça, ni tinc compte a La Caixa. I sóc independentista per la vía del raonament, maleducat doctor en grolleria.
        Pío Pio 03/03/2021 8:58 pm
        Demuéstralo fantasma.
      al mico macarron 03/03/2021 12:36 pm
      Diguem de que acuses als demès i et diré el que tu no tens: ni cervell ni estudis
    Miquel 03/03/2021 7:09 am
    El dret a l'autodeterminació és un dret internacional, el poble té tot el dret a desidir pel seu futur.
      Jordi 03/03/2021 9:22 am
      No te dejes engañar....por orgullo!!
    fideli 03/03/2021 6:45 am
    que españa és il·legal, coi: invasora i ocupant. la seva llei no és nostra. Fora invasor!
      expat 03/03/2021 11:28 am
      fora tu si no estas agust, jo no marxare de casa meva i del meu pais per que tu ho diguis.
    Ciutadà 03/03/2021 1:06 am
    Ens volen agenollats

Nou comentari