La notícia que Olga Pané, gerent de l’Hospiral del Mar, seria la consellera de Salut si Salvador Illa fos president de la Generalitat ha caigut com una bomba sobre el centre sanitari, un dels quatre de referència de Barcelona. I no precisament perquè pensin que la trobaran a faltar si marxa, sinó perquè pensen que seria una mala notícia que tot el sistema sanitari del país fos a les seves mans. De fet, el president del comitè d’empresa, Xavi Tarragón, alerta sobre l'”empitjorament” de la sanitat catalana que podria suposar el nomenament. “Significaria potenciar encara més la privatització de la gestió”, avisa. Tarragón recorda que una de les primeres mesures que va prendre com a gerent del Parc Salut Mar –format per l’Hospital del Mar, l’Hospital de l’Esperança, el Centre Fòrum i el CUAP Peracamps– va ser l’aplicació d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que va suposar la pèrdua de “centenars” de llocs de treball.
Tarragón, membre de la unió entre la CGT i la Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l’Administració de Catalunya (CATAC), repassa el balanç de la gestió de Pané i en treu una conclusió negativa. “És una ferma defensora del model publicoprivat”, ressalta, i afegeix que la feina durant la pandèmia per part de la gerent del Parc Salut Mar ha estat “força lamentable”. A tall d’exemple, comenta que l’àrea de radiologia de l’Hospital del Mar compta amb treballadors propis i, a més, amb empleats subcontractats. La plantilla externa cobra menys que la interna tot i fer la mateixa feina, segons exposa Tarragón. “És un petit exemple de molts altres”, remata. Sobre la possible arribada de Pané a la conselleria de Salut, opina que suposaria mantenir el model publicoprivat i que, fins i tot, la privatització podria anar a més.
Com ell, el secretari general de CCOO al Parc Salut Mar, Jose Manuel Sancho, tampoc veuria amb bons ulls el nomenament de l’actual gerent. “Por em fa”, resumeix. Sancho, membre del comitè d’empresa, coincideix amb Tarragón a advertir que “s’ha dedicat a privatitzar” i a “desmantellar” serveis del parc sanitari Mar. “Defensa allò públic amb la boca petita”, expressa. I és encara més contundent i crític que el president del comitè d’empresa: “La seva gestió ha estat desastrosa”. Per últim, remarca que l'”historial” de Pané mostra que no s’ha dedicat a potenciar sinó “al contrari”. “Crec que no seria la millor persona per a aquest lloc”, sentencia.
Un salari que va ser polèmic el 2019
Pané ha sigut al centre de polèmiques com la que hi va haver pel seu sou, quan va transcendir que, al setembre del 2019, encara cobrava un sou per sobre del topall fixat per a càrrecs públics per una llei impulsada pel govern d’Artur Mas l’any 2014, segons la qual cap d’aquests directius podia cobrar més que un conseller. Segons va publicar El Mundo, en aquell moment el sou de la gerent era de 126.270 euros bruts anuals, 11.000 més del que li hauria correspost aplicant aquella norma. Fonts de la conselleria en aquell moment van indicar al rotatiu que no s’havia pogut sotmetre els contractes ja existents a la llei del 2014 per “seguretat jurídica”.
Al marge d’aquesta qüestió, Pané ha sigut centre de les crítiques del dos especialistes a destapar irregularitats i falta de claredat i d’ètica en el sistema sanitari català, els exdiputats Albano–Dante Fachín, col·laborador d’EL MÓN, i Marta Sibina, professional sanitària. Fa més d’una dècada que segueixen tot el que passa al sector i ho denuncien, abans des de la revista Cafè amb Llet i ara des del portal Octuvre. És en aquest espai digital que aquesta setmana han reconstruït la trajectòria de Pané, molt lligada al Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC) i les diverses empreses de dret privat que l’organisme ha creat al llarg dels anys.
12 
