La Moncloa crea un jutge d’enllaç amb Bèlgica en ple suplicatori de Puigdemont

Comença el tràmit que dirigeix la secretaria d'Estat de Justícia previ informe d'Exteriors

El calendari de l’exili avança. De fet, aviat encetarà una nova etapa atesa la cruïlla de dues resolucions clau per a la justícia espanyola i per als polítics independentistes. En primer terme, la decisió del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les del proper 7 de gener sobre la petició d’extradició del conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, i en segon terme el debat a la comissió d’Afers Legals del Parlament Europeu, presidida per l’eurodiputat espanyol de Ciutadans Adrián Vázquez Lázara, del suplicatori de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, la primera vegada que el Parlament Europeu debatrà obertament la situació dels presos. Dues qüestions fonamentals que, de ben segur, són alguna cosa més que un simple context en la decisió del Ministeri de Justícia de crear la plaça d’un jutge espanyol d’enllaç amb Bèlgica.

La secretaria d’Estat de Justícia, a mans de Pablo Zapatero, va dictar una resolució per tal d’obrir la convocatòria d’aquesta plaça, per a cinc anys prorrogables per a dos més, davant les autoritats les autoritats competents del Regne de Bèlgica, amb acreditació també al Regne dels Països Baixos i el Gran Ducat de Luxemburg. Les seves funcions són centralitzar la cooperació judicial en matèria civil i penal, la tramitació de les euroordres i les funcions d’auxili judicial internacional. De fet, serà la veu de la justícia espanyola a Bèlgica, el país que en darrera instància haurà de decidir sobre les euroordres de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toní Comín i Meritxell Serret.

Un destí “estratègic”

Des del Ministeri de Justícia expliquen a El Món que el número de jutges d’enllaç és limitat, tot i que és una figura habitual en les tramitacions de la justícia espanyola en l’àmbit internacional. En aquesta línia, recorden que s’ha decidit bescanviar la plaça de jutge d’enllaç amb Itàlia per Bèlgica, perquè és un destí més estratègic“. De fet, ara tot just comença el procés de selecció entre els candidats, que han d’acreditar coneixement del dret internacional, comunitari i de l’anglès, a més de ser magistrats. D’aquest primer cribratge, un comitè triarà una terna entre la qual haurà de triar el ministre de Justícia i nomenar l’escollir o escollida a través d’una ordre. Ara bé, el ministre només podrà decidir segons l’informe preceptiu que elabori el ministeri d’Afers Estrangers espanyol sobre els tres candidats.

A la vista del calendari, el nou jutge d’enllaç es trobarà amb la decisió gairebé segura de l’Europarlament d’aixecar la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Una nova etapa que comportarà un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i, en darrera instància i sempre que el tribunal europeu no donés la raó als processats, davant la justícia belga, que té la darrera paraula en la tramitació i compliment de les euroordres. Precisament, la justícia belga és l’altra tanca que ha de saltar el Tribunal Suprem i que, de moment, sembla molt alta. El passat 7 d’agost les intencions de la magistratura espanyola van rebre un clatellot, prou sonor, quan els tribunals belgues van denegar l’extradició de Lluís Puig arran de la manca de competència del Tribunal Suprem per demanar l’euroordre i, per tant, per jutjar. Per cert, un argument extret del Dictamen del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU del 30 de maig del 2019, que va ser clau per convèncer el jutge belga. La decisió va ser recorreguda davant la Cort d’Apel·lacions que haurà de decidir si es manté o no, un altre dia 7, aquest cop del mes de gener. El futur i flamant jutge d’enllaç amb Bèlgica tindrà feina.

L’ordre de la convocatòria per la creació de la plaça de jutge d’enllaç
Més informació

Nou comentari