L’expresident de la Generalitat i eurodiputat per Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, finalment no declararà aquest mes de desembre davant la comissió del Parlament europeu que ha de decidir sobre el seu suplicatori. Ha estat el mateix eurodiputat qui ha sol·lictitat l’ajornament de la seva compareixença a gener i, com que li ha estat concedit, a la pràctica, fa inviable que l’aixecament de la seva immunitat es resolgui abans de les eleccions a Catalunya.
El canvi també s’aplicarà als expedients dels altres dos eurodiputats de Junts-Lliures per Europa, Clara Ponsatí i Toni Comín. El Tribunal Suprem ha demanat aixecar la seva immunitat per poder-los jutjar a Espanya per l’1-O, segons han informat diverses fonts parlamentàries.
D’aquesta manera, queda anul·lada la compareixença prevista per al proper 7 de desembre i la declaració dels tres líders independentistes per rebutjar el seu suplicatori se celebrarà el 14 de gener, fet que endarrereix un procés que trigarà diversos mesos a acabar.
El primer pas en el procés es va complir el passat 16 de novembre, quan la comissió d’Assumptes Jurídics del Parlament Europeu (JURI), que és la competent en aquest assumpte, va activar formalment l’expedient en celebrar un primer debat breu perquè el ponent dels tres informes presentés el cas.
Els advocats dels tres eurodiputats de Junts-Lliures per Europa han dissenyat una estratègia de defensa basada en l’argument que existeix una “persecució política” contra els líders independentistes a Espanya. També raonen que els delictes de sedició pel qual se’ls reclama, no existeix a altres estats europeus.
Les regles de l’Eurocambra permeten rebutjar un suplicatori si està motivat per opinions o vots de l’eurodiputat en l’exercici de les seves funcions i també si es dóna un cas de ‘fumus persecutionis’, és a dir, si es conclou que la intenció de la petició és “perjudicar l’activitat política d’un diputat i, en conseqüència, la independència de la institució”.
En qualsevol cas, la tramitació dels suplicatori al Parlament europeu és un procés llarg que exigeix diverses reunions per assegurar la defensa dels reclamats, el debat de la comissió competent i la votació tant a nivell de comissió com de ple. Per tant, totes les estimacions apunten que s’estendrà “almenys quatre mesos” i que podria fins i tot allargar-se més.
A la pràctica, l’ajornament fa “impossible”, recorden les fonts consultades, que l’Eurocambra tingui una resposta per al Tribunal Suprem abans que se celebrin les eleccions de febrer a Catalunya.
