Des de les eleccions del 14F han passat més de dos mesos. L’únic acord a què s’ha arribat ha estat per configurar la Mesa del Parlament. I els seus membres han tingut feina. De fet, la Mesa porta deu dies preparant la complicadíssima agenda de la setmana entrant. Una setmana que pot obrir caixes dels trons que poden trencar la pau dels passadissos de la cambra parlamentària.
La Mesa i la Junta de Portaveus de la setmana vinent ha de decidir si es constitueixen les comissions ordenades pel reglament –sense que sigui necessari que es constitueixi Govern– , l’assignació de senadors, les atribucions econòmiques dels grups i la seva ubicació amb l’hemicicle. En el punt de mira, i molt interessant, el fet que la presidenta Laura Borràs treballa amb l’horitzó de celebrar la investidura a l’hemicicle. Una proposta que ha obligat a fer un estudi de mesures Covid que implica ocupar les llotges i afegir cadires. “La gresca està assegurada, serà una setmana calenta”, avisen a El Món les fonts parlamentàries.
Aquest divendres, l’equip de la presidència de la cambra es va reunir amb el secretari general del Parlament, Xavier Muro, per poder aclarir punts que poden obrir nous fronts jurídics i polítics. D’entrada, l’elecció dels senadors autonòmics. Aquest serà un dels punts més polèmics perquè entra en joc Vox. Aquesta setmana ERC, Junts, CUP i Comuns van presentar una proposta de resolució del conegut com a Pacte Antifeixista, per limitar l’acció de Vox i estrènyer-li el seu camp de moviments. Volen que s’intenti reinterpretar el reglament per evitar que els ultraespanyolistes obtinguin un senador dels que els correspondria per representació de la cambra.
Però, el PSC no entra en el joc bàsicament perquè interpreta que apartar Vox de l’opció d’un senador pot ser declarat inconstitucional. Aquest punt és el que està estudiant l’equip dels lletrats del Parlament. De fet, fonts de la cambra entenen que els serveis jurídics del Parlament haurien d’advertir dels riscos que suposa bloquejar que Vox obtingui un escó al Senat en representació autonòmica. “Tindrem el recurs habitual al Tribunal Constitucional”, comenten les mateixes fonts, “i el que és pitjor, podem perdre”.
Però no només s’haurà de debatre el dret o no a un senador de Vox. També s’hauran de decidir les presidències de les comissions. Històricament les presidències de les comissions a la cambra –els instruments de treball diari del Parlament– es reparteixen segons el nombre i pes dels grups parlamentaris. Fins i tot, Joan Laporta, com a diputat de Solidaritat –abans de ser no adscrit– presidia la simbòlica comissió d’Exteriors.
Els grups de l’acord antifeixista també volen impedir que Vox tingui alguna presidència. Fonts de la cambra informen a El Món que aquesta decisió es pot portar a terme reglamentàriament, perquè la llei fonamental de la cambra deixa clar que els presidents de les comissions seran “ratificats per la majoria de la comissió”. “Vox no té majoria en cap de les comissions i, per tant, se li pot barrar el pas”, alerten.
El problema arribarà perquè el PSC pressiona perquè es constitueixin ja es comissions creades pel reglament o per llei –les de l’Estatut dels Diputats, de Peticions, de Matèries Secretes i Reservades, del Síndic de Greuges, de la Sindicatura de Comptes i de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La constitució d’aquestes comissions implica triar-ne els presidents i els secretaris. “Hi haurà mambo!”, albiren fonts parlamentàries perquè Vox utilitzarà el veto que li facin per tal d’alimentar el seu relat.
Però no només de Vox viurà la polèmica. La Junta de Portaveus de la setmana vinent, que s’haurà de trobar també amb la Mesa, haurà de decidir les “retribucions dels grups parlamentaris”. És a dir, les finances que es destinaran a cada grup parlamentari. Un pressupost que servirà per contractar els assessors i la distribució de les despeses com a grup. “El fet que es tracti de números pot generar un camp abonat per al populisme”, avisen des de diferents grups parlamentaris. “El que fins ara era un acord relativament senzill pot esdevenir en una batalla campal sobretot a nivell mediàtic”, s’ensumen veterans parlamentaris en conversa amb El Món.
Però, el que tendeix a ser més problemàtic a cada inici de legislatura és la distribució dels escons a l’hemicicle. “Ves per on, sembla que aquesta vegada no hi ha conflicte”, sospiten fonts parlamentàries. Un fet gairebé inèdit a la vista de la proximitat dels resultats de tots els partits de la franja alta. Però dependrà de la polèmica que generin les altres negociacions perquè al final el mínim consens que suposa la ubicació on seuran els diputats s’esberli. La setmana vinent, el Parlament pot mostrar el nivell de bel·ligerància de la legislatura.
25 
