Encara que sovint les grans proclames, discursos i debats ho ocultin, la vida parlamentària és molt profunda i complexa, i les eleccions del 21-D permetran veure’n una de les seves cares més curioses. Més enllà de la política de blocs, mirat en termes estrictament de partit, la Candidatura d’Unitat Popular i el Partit Popular són els grans perdedors dels comicis, havent patit tots dos unes patacades més que considerables a causa, probablement, de la concentració del vot independentista i de l’unionista. Aquesta circumstància, que ha deixat les dues formacions amb només quatre i tres diputats, respectivament, tindrà un efecte secundari inesperat: el mínim d’escons per tenir un grup parlamentari propi al Parlament de Catalunya és de cinc i, per tant, el partit de la unilateralitat i la desobediència i el dels impulsors del 155 hauran de compartir el Grup Mixt. Allà, uns i altres no només hauran de treballar al mateix despatx sinó que, a més, hauran de negociar de quina manera es repartiran tota una sèrie d’ítems com ara el temps d’intervenció de cada partit a les sessions plenàries o els portaveus a les diferents comissions parlamentàries. Una situació tan curiosa com inesperada i que, de ben segur, causarà incomoditat entre els diputats de dues de les formacions polítiques més antagòniques de la cambra catalana.
En les relacions entre Catalunya i l’estat espanyol, el Partit Popular ha volgut imposar sempre les normes en qualsevol tipus de negociació. La CUP, per la seva banda, mai no ha tancat la porta al diàleg però, alhora, ha acceptat de bon principi la impossibilitat d’establir-lo amb el Partit Popular és per això que sempre ha proposat la desobediència i el que vulgarment se’n diu “tirar pel dret”. Això és només a nivell de posicionament polític, és clar. El líder popular, Xavier García Albiol, fins i tot va arribar a considerar els més bruts del Parlament. Ara,per a sorpresa i probablement consternació seva, i molt probablement també la dels diputats de la CUP, haurà de compartir-hi despatx i veure’s moltes més hores que no pas fins ara i durant, teòricament i si no passa res d’extraordinari, quatre anys. El tòpic que diu que “la política crea companys de llit estranys” s’ha tornat a complir d’una manera totalment inesperada, i haurem de veure com evolucionen les negociacions entre el PP i la CUP de cara a la legislatura que és a punt de començar.
