La possibilitat d’una coalició entre el PP i el PSOE després de les pròximes eleccions generals ha començat a entrar en les anàlisis. L’analista electoral Jaime Miquel, un dels més seguits a l’Estat espanyol, pronostica aquest pacte perquè dedueix que serà l’única suma de diputats que hi haurà per governar Espanya. Els populars podrien treure 147 diputats i el PSOE 90, i arribarien amb aquesta suma a la majoria absoluta.
Una de les conseqüències d’aquest escenari inestable, amb una forta irrupció de Podemos, és que sembla probable també que el president Mariano Rajoy faci coincidir les generals amb les eleccions municipals del 24 de maig, que a gran part de l’Estat són igualment autonòmiques.
“No se sosté, en termes de mercat, la formalització de la catàstrofe municipal com a preàmbul de les eleccions generals. Per tant, es faran coincidir aquests comicis. I amb això, el resultat general indicarà el sentit dels pactes municipals i autonòmics que s’hauran de produir. Aquest resultat general no és altre que la coalició entre el PP (147) i el PSOE (90). Ja no hi ha una altra suma per governar Espanya i la funció d’aquest pacte serà la mateixa que la encomanada a UCD el 1977“, assenyala en un article a ‘La voz de Galicia’.
Segons Jaime Miquel, s’està produint un canvi profund en el comportament electoral a l’Estat espanyol. Per una banda es detecta una desmobilització “massiva” dels votants més joves del PP i del PSOE, “formacions que han envellit considerablement la seva base electoral en els darrers anys”. Juntament amb això es reincorporen electors en la “zona de ruptura” o nous convencionals.
“La situació actual és de més fragmentació electoral que la constituent (1977-1979), i expressa la ruptura de la societat amb l’ordre de 1978, que ja només serveix a aquests votants envellits del PP i del PSOE. Els altres, per unes o altres raons, qüestionen aquest ordre. Uns volen reemplaçar-lo per un altre completament nou, com és el cas del votant de Podemos, però també de CiU, ERC, CUP, EH-Bildu o el PNB. I altres volen reformar-lo, com postulen els d’IU en un sentit o els d’UPyD i Ciutadans en el sentit contrari. L’estabilitat institucional actual és per tant molt precària i més perible en el curt termini”, assenyala.
