“Greu risc de prendre una infraestructura crítica”. Aquesta és la definició del que va passar a l’aeroport del Prat el 14 d’octubre de 2019, el dia que es va publicar la sentència del Procés i va provocar una protesta massiva. Una definició expressada pel màxim comandament de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra que, des del lloc dels fets, va intentar contenir la concentració de milers de persones convocades pel Tsunami Democràtic. Així ho recullen sengles atestats del Cos Nacional de Policia i dels Mossos d’Esquadra aportats al jutjat número 5 del Prat que aquesta setmana va arxivar la investigació contra tres brimos per haver buidat un ull a un manifestant durant les càrregues a la protesta.
La jutgessa, en la seva interlocutòria, inclou els informes i el testimoni d’un veteraníssim subinspector dels Mossos que va ser l’encarregat de dirigir l’operatiu des de la “zona calenta”. Un relat en què subratlla l’alta probabilitat que els manifestants prenguessin el control del Prat a la vista de la quantitat de gent i els mètodes utilitzats durant la protesta. “La situació del dia i lloc dels fets va ser el més dur que he trobat en 20 anys a la Brigada Mòbil”, va assegurar i reiterar en seu judicial el comandament. Una descripció del dia que constata com va fer patir a la policia la primera protesta per la sentència fins al punt d’estar a punt de perdre’n el control.
El subinspector va recalcar a la jutgessa els termes de l’atestat dels Mossos que es van veure obligats a utilitzar el “foc a discreció”. “Una fórmula que permet a cada tirador la decisió de disparar o no”, detalla. La decisió de disparar sense cap control “viable” del superior jeràrquic de la policia es fonamentava pel “gran allau de centenars de persones” que ocupaven l’aeroport, en concret, la Terminal 1. “Era una situació crítica”, rebla el mateix testimoni autoritzat. De fet, la instrucció judicial no ha pogut determinar ni el nombre de trets ni els projectils que es van arribar a disparar aquell dilluns.
“Donada la situació de greus desordres públics”, continua el relat policial i judicial, “el greu risc que els manifestants prenguessin una infraestructura crítica com l’aeroport, els danys materials generalitzats i el greu perill per a la integritat física de totes les persones que hi eren van obligar al comandament operatiu a demanar al CECOR la utilització de les llançadores”. En la descripció dels fets, el comandament dels antiavalots descriu un moment de màxim perill entre les 9 de la nit i 3/4 de 10, quan van suar la cansalada per evitar que “els manifestants poguessin accedir del pàrquing de la T1 a dins la terminal, al mateix temps que havien d’evitar que poguessin sortir de manera que els efectius policials quedaven envoltats i, per tant, inoperatius”. “S’havia de mantenir i defensar la zona E”, exclama el comandament, aleshores subinspector i ara ja inspector. L’objectiu de la policia era poder evitar al preu que fos que els manifestants prenguessin el control de la infraestructura aeroportuària.
Especialment remarcable és la descripció de “l’armament” que suposadament van utilitzar els manifestants. De fet, són qualificats per les policies “d’extrema hostilitat o violència”. “Llançament de pedres, llambordes arrancades, tanques, pilotes de golf propulsades amb tirachinas reforçats, vidres de panells que fan de pared al pàrquing, carretons portaequipatges, i fins i tot, carretons de la neteja, així com extintors i la seva pols o l’aigua a pressió de les mànegues antiincendis”. Un relat d’un dia dur en què la policia va témer perdre el control de l’aeroport i tot el que podia implicar.
32 
3 
