Carlos Carrizosa: Previsible
El candidat de Ciutadans s’entrena tant que debat amb rutina. La previsibilitat de les seves intervencions no l’ajuden a millorar la seva imatge de candidat però resulta fiable. No falla. Els conceptes “xiringuito” o “desmanes” són una marca de la casa que sinó se senten es troben a faltar. El seu argumentari repetitiu, però, caricaturitza la seva figura. En un debat es pot fer de tot, menys ser previsible. Limitat.
Laura Borràs: Tàctica
La candidata de JxCAT ha fet un debat sense riscos. Quan se li ha complicat per la pressió de Carrizosa ha fet veure que el tècnic de so li ha abaixat el volum. Ha aguantat amb estoicisme i ironia les envestides dels contraris. De fet, de tots. Ha estat destacable l’enganxada amb Àngels Chacón i com ha jugat el gat i a la rata quan li preguntaven per la DUI. Ha buscat el tacticisme però sense alegria tot i la tensió del debat. Confia massa en el seu ego, que ha treballat amb traça, i fins i tot, ha parlat del seu marit, cirurgià. Amatent.
Pere Aragonès: Connectat
El candidat d’ERC ha tingut més gosadia que en els altres debats. Se l’ha vist més còmode i, sovint, ha rigut. La rigidesa, però, dels seus spin-doctors per mostrar-lo com un gestor acurat i un perfecte president d’AMPA, li retallen frescura i espontaneïtat i això vol dir, magnetisme polític. Ha estat graciós quan Garriga li ha dit “terrorista” ben alt quan creia que li havia dit “animal”. Estable i concentrat, potser massa.
Salvador Illa: Entrebancat
El candidat del PSC no ha tingut una bona nit. Ha jugat un partit amb sospita de dopping. La tossuderia de la PCR ha marcat el debat de bon inici. Illa no ha aprofitat com altres vegades la seva condició de favorit i el posat presidenciable. La seva oferta electoral s’ha vist repetitiva i ensopida. Ha decidit anar a buscar l’empat, però si jugues a casa -una televisió amb el seu públic potencial- és perdre. Discret i defensiu.
Jessica Albiach: Socorrista
El paper de la candidata dels Comuns ha estat de socorrista. Ha sortit al salvar Illa quan els debatents el collaven per la PCR. També ha sortit al rescat d’Aragonès oferint pau d’esquerres quan Borràs li buscava les pessigolles amb el fantasma del tripartit. Solvent i estable, Albiach comença a semblar un perfil del motlle d’ICV.
Laia Estrada: Engrescada
La CUP ha canviat la debatent. La cap de files, Dolors Sabater, va ser un desastre al debat de TV3 i els cupaires seran assemblearis però no ximples. Així que el politburó ha enviat un dels seus diamants territorials, Laia Estrada, la candidata per Tarragona. Desacomplexada i feinera ha anat sense por a la batussa i ha mantingut dos intensos teva-meva amb Garriga i Fernández.
Alejandro Fernández: Endollat
El cap de files del PP va guanyar el primer debat i ha continuat la seva fórmula. Se n’ha tornat a sortir. Ha fet callar Garriga i el més interessant ha fet que la moderadora li digués al de Vox que fes el favor de “no cridar”. S’ha encarat amb tothom sense esborrar el somriure i ha tingut la gràcia de posar el fre quan podia haver caigut en la paròdia. Segur de si mateix ha jugat a ser rebel i graciós a l’hora.
Àngels Chacón: Hàbil
La candidata del PDeCAT ha sortit al debat a vendre el seu programa. S’ha encarat amb qui ha convingut. Ni un paper ni un bolígraf i ha estat l’única que ha utilitzat el català pel minut d’or. Solvent i entregada a la causa d’un partit que és al límit d’entrar al Parlament segons les enquestes. Qui no arrisca no pisca. S’ha de reconèixer que Chacón té la gràcia de fer com si ella no hagués estat al Govern
Ignacio Garriga: Assetjat
El candidat de Vox ha perdut els papers i ha cridat. Ana Pastor l’ha renyat. No ha tingut valor d’aguantar Estrada i s’ha vist superadíssim per l’atac de Fernández, Aragonès i Borràs. Fins i tot, avui Albiach ha entrat a la batussa, cosa que fins ara ha evitat. La feblesa del candidat s’ha descarnat en el debat d’avui.
Ana Pastor: Decisiva
La periodista, a qui ningú li ha controlat el temps d’intervenció, ha aguantat bé la tensio del debat i ha tallat quan ha convingut. Ha aplicat la llei de l’avantatge però també ha aturat el joc. Còmode i encantada.
13 
12 
