L’atleta Kilian Jornet i altres persones vinculades al Pirineu exigeixen la retirada de la candidatura dels Jocs d’Hivern 2030. Així ho recull un manifest impulsat per la Plataforma Stop Jocs Olímpics que compta per ara amb una seixantena d’adhesions entre individuals i col·lectius. Entre altres el signen l’alpinista Araceli Segarra i representants del món ramader, excursionista, cultural i alcaldes del territori. El manifest, presentat aquest dimecres a Barcelona, apunta que la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern ‘Barcelona-Pirineus’ 2030 és un projecte que “no respon a les necessitats del Pirineu”. A més, assenyalen que apostar per aquesta candidatura en un context d’emergència climàtica és “una greu irresponsabilitat”.
Al seu torn, l’atleta Kilian Jornet, que ha intervingut en la roda de premsa a través de videoconferència des de Noruega, s’ha sumat a les crítiques. L’esportista ha assenyalat que les instal·lacions quedarien obsoletes després dels JJOO i s’ha mostrat convençut que el Pirineu no necessita els jocs, ja que aquests s’han de celebrar “en altres regions del món on sí que abunda la neu”. Sobre si participaria en els Jocs Olímpics d’Hivern, Jornet ha dit que dependrà si es fan en un lloc que té sentit o que no. “Té més sentit organitzar uns JJOO a Escandinàvia o al Canadà”, ha assenyalat.
“Si ara centrem totes les inversions en infraestructures de turisme de neu, que tenen una data de caducitat, de què viurem les veïnes del Pirineu d’aquí a 10 o 15 anys?”, ha dit poc després Bernat Lavaquiol, portaveu de la plataforma. Per això, els signants proposen “enterrar definitivament” el macroprojecte i canalitzar les inversions per potenciar un canvi de model socioeconòmic al territori que diversifiqui l’economia potenciant, per exemple, la producció agrària ecològica i l’artesania.
En una mateixa línia, Emma Rojas, de Ramaderes de Catalunya, ha denunciat que les infraestructures i equipaments construïts per als JJOO quedarien “buits”, ja que al Pirineu hi viu poca gent, i qui s’enriquiria serien les empreses constructores. A banda, Rojas també ha qüestionat la idoneïtat d’acollir esdeveniments massius per l’impacte que això té en el territori, en la fauna i en la natura. A més, ha recordat que fer neu artificial no només implica despesa sinó també emissions a l’atmosfera.
800.000 euros per a la consulta
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha explicat que el Govern destinarà 800.000 euros dels pressupostos a la consulta del 2022 sobre els Jocs d’Hivern. Durant la compareixença a la Comissió d’Afers Institucionals per explicar les xifres del seu departament, aquest dimecres al Parlament, Vilagrà també ha anunciat un Pla Estratègic de l’Esport amb un congrés que aplegui representants femenines de tot el territori i disciplines. El Govern hi vol abordar “els principals reptes per potenciar l’esport femení”.
Fonts de la CUP consultades per l’Agència Catalana de Notícies han assegurat que ja els constava la partida del Govern de 800.000 euros, però han reiterat que estan en contra de la celebració de l’esdeveniment i encara estan allunyats d’un eventual ‘sí’ als pressupostos.
