Un dels punts forts de l’acord de Junts per Catalunya amb el PSOE per tirar endavant els decrets del govern espanyol que es van votar dimecres ha estat el compromís per a la delegació de les competències d’immigració en favor de la Generalitat. Un acord que depèn de la llei orgànica que l’haurà de vertebrar i sobre el qual només hi ha un magre comunicat de premsa, per la qual cosa diferents líders de Junts, com el seu secretari general, Jordi Turull, han mirat de donar-hi més contingut. Precisament, Turull ha obert la caixa dels trons quan en una entrevista a Catalunya Ràdio, apuntava que la Generalitat hauria de poder expulsar els immigrants que són multireincidents en la comissió de delictes.
Així s’ha generat una polèmica que ha inclòs crítiques llançades pels líders d’ERC Oriol Junqueras i Gabriel Rufián i que és estèril, perquè la possibilitat que la Generalitat tingui la clau de les expulsions dels reincidents –mentre Catalunya no tingui un estat propi– és més aviat remota, per no dir impossible. La competència per decidir sobre persones que tenen un procés judicial obert és del poder judicial, i no pas de l’executiu. Així ho indiquen diversos advocats consultats per El Món, com Alfons Garcia o Sílvia Carlos-Roca, especialistes en estrangeria. Tots els consultats apunten que les expulsions en aquests casos –de persones acusades, jutges o condemnades per infraccions penals– sempre han de passar per les “mans d’un jutge”. De fet, l’expulsió per una condemna penal ha de ser ordenada per un jutge utilitzant la fórmula que li permet l’article 89 del Codi Penal, que permet la substitució de la pena per l’expulsió o, fins i tot, el compliment de part de la pena en una presó de l’estat espanyol i, després, l’expulsió.
Una altra cosa serien les expulsions per un procediment sancionador administratiu, que serien figues d’un altre paner. Són processos que incoa el Cos Nacional de Policia (CNP) per infraccions administratives –no per delictes– i en les quals la casuística és “ingent”. A més, també hi ha una categoria d’immigrants que legalment són inexpulsables per unes circumstàncies determinades. Però, sigui com sigui, el debat sobre si l’acord amb el PSOE per a la delegació de les competències d’immigració del govern espanyol al govern català podria incloure la d’expulsar els immigrants multireincidents topa amb la realitat.
El jutge decideix… fins i tot en processos administratius
Així, les expulsions dels delinqüents multireincidents només les pot aprovar un jutge a través dels mecanismes del Codi Penal, com ara l’article 89, que regula la substitució de les penes per una expulsió. Una expulsió que també comportaria l’arxiu de qualsevol procediment de regulació o bé dels permisos de residència que tingués a l’Estat espanyol. “Podem trobar-nos una persona amb cinc expedients penals, dels quals un ha acabat amb condemna d’expulsió. Aleshores, pot ser expulsat abans de celebrar els altres judicis”, indiquen els especialistes consultats per aquest diari. Fins i tot, el Codi Penal preveu que si les penes imposades no comporten presó, el condemnat pot ser obligat a ingressar en un Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) fins a complir la seva expulsió.
I fins i tot en els procediments administratius, encara que estan fora del sistema penal, també poden acabar en mans d’un jutge en alguns casos. Tècnicament, la llei detalla que l’expulsió del territori espanyol es fa “amb la tramitació prèvia del corresponent expedient administratiu i mitjançant la resolució motivada que valori els fets que configuren la infracció”. Són els casos que incoa el CNP, el cos policial que té la competència en exclusiva en aquesta matèria, com a procediment sancionador contra persones que estan en situació irregular, una cosa que no té res a veure amb la comissió de delictes. Amb aquest mecanisme –que no s’aplica en el cas dels multireincidents–, sí que la policia pot proposar l’expulsió i l’autoritat governativa –ara per ara, les subdelegacions del govern espanyol– decideix l’expulsió a través d’un decret. Però, així i tot, la resolució pot ser impugnada -com passa normalment- al jutjat contenciós administratiu, que hi tindrà la darrera paraula. Novament, decideix un jutge.
I encara hi ha una altra casuística. En aquests casos, si no es recorre l’expulsió, la policia té 72 hores per executar-la, un termini que sovint és massa escàs per tenir temps de garantir-ne el compliment. Per això, demana l’internament de l’estranger a un jutge d’instrucció –un altre cop el poder judicial– en una vista amb advocat de l’afectat, i el magistrat ordenarà o no l’internament. Tot i això, l’estranger no pot estar més de seixanta dies al centre d’Internament, el CIE. Hi hagi o no resolució, quan passi aquest termini, ha de quedar en llibertat. “No seria la primera vegada que, com que no s’ha noliejat cap avió, han deixat lliures els internats”, comenta un dels lletrats consultats.
Inexpulsables
Així mateix, segons apunta Carlos-Roca, cal tenir present que la nova directiva europea, ratificada pel Tribunal Suprem aquest setembre, no permet l’expulsió administrativa si la persona és enxampada per primera vegada sense els permisos de residència. D’aquí que, per exemple, molts estats apostin per les devolucions en calent, és a dir, a peu de frontera. A més, hi ha un paquet d’inexpulsables, com ara els immigrants que provenen de països que l’Estat espanyol considera una dictadura –Cuba, Veneçuela o Corea del Nord– o bé persones que han estat víctimes de delictes de tràfic de blanques o del crim organitzat.
La llei preveu exclusions com en el cas dels residents de llarga durada, en què la normativa obliga a buscar la proporcionalitat amb el temps de la residència a l’estat espanyol i els vincles creats, l’edat, les conseqüències per a l’interessat i per als membres de la família i els vincles amb el país on serà expulsat. O, per exemple, els que siguin beneficiaris d’una prestació per incapacitat permanent per al treball a conseqüència d’un accident de treball o malaltia professional ocorreguts a l’estat. També s’inclouen els que percebin una prestació contributiva per desocupació o siguin beneficiaris d’una prestació econòmica assistencial de caràcter públic destinada a assolir la seva inserció o reinserció social o laboral.
