L’independentisme ha obtingut uns resultats històrics el 14F, amb 74 diputats i superant per primera vegada el 50% els vots. Una majoria reforçada que deixa en mans d’ERC, JxCAT i la CUP aprofitar-la per reforçar la seva posició a les institucions catalanes. L’aritmètica permet un tripartit independentista, el mateix que permetia el 2017, però amb la correlació de forces inversa perquè en aquesta ocasió la presidència de la Generalitat recauria en ERC, que ha obtingut un escó més que Junts. I com el 2017, els diputats de la CUP són imprescindibles per poder formar un govern de coalició. Una coalició que per a Junts ha d’incloure els cupaires en com a mínim una del es dues principals institucions del país, la Generalitat i el Parlament de Catalunya. “No s’entendria que amb els resultats del 14F, i havent superat per primera vegada el 50% dels vots, no es fes un govern independentista, com tampoc s’entendria que la CUP, que ara té més força, es tornés a desentendre de la governabilitat del país, perquè és una peça clau per avançar”, assenyalen fonts de JxCAT en conversa amb El MÓN. I és que per als junters, “la legislatura passada la fórmula és evident que no va funcionar, perquè teníem un bipartit en minoria al Govern, suportat al Parlament per un partit que un minut després de la investidura ja va dir que passava a l’oposició”.
Junts insisteix en la necessitat que el nou executiu “tingui tres potes” per poder capitalitzar millor els resultats del 14F: “Mai havíem estat tants diputats independentistes ni havíem superat el 50%, per tant, qualsevol altra combinació que no sigui un govern amb els partits independentistes seria una bogeria”, alerten els junters, que recorden que “el missatge que ha rebut la comunitat internacional, com reflecteixen totes les portades dels diaris, és que l’independentisme guanya i surt reforçat”.
Ara bé, JxCAT demana als cupaires que com a mínim, si no volen governar, que entrin a la Mesa del Parlament: “A la cambra és on rebem els primers cops de la repressió, i es cal una Mesa valenta per tirar endavant les accions polítiques i legislatives que considerem oportunes”, assenyalen. De fet, la CUP sempre ha dit que s’oferia a “assumir les responsabilitats” que calgués mentre es van tirar endavant les lleis de la desconnexió, però mai va fer el pas. Ara, els junters els reclamen “compromís” i que “no es desentenguin del missatge que han donat les urnes”.
I en aquesta campanya, la cap de llista, Dolors Sabater, i també des del Congrés la diputada Mireia Vehí, han deixat la porta oberta a entrar en un govern, sempre que es donin unes determinades condicions que haurien de quedar firmades en un acord de govern. Els anticapitalistes han llançat preguntes als seus dos possibles socis: “Estan disposats a posar un referèndum sobre la taula? A modificar la llei d’acusacions de la Generalitat per parar de perseguir independentistes? A fer una transició ecològica profunda? A fer un rescat social? Si hi ha això sobre la taula, la CUP farà el que hagi de fer, ja ho hem demostrat”. Ara bé, el sistema de presa de decisions de la CUP té uns altres tempos i tot plegat haurà d’esperar, com a mínim, fins al 27 de febrer que se celebrarà un consell polític ordinari en què s’abordarà l’estratègia i els principals elements de diàleg amb la resta de forces polítiques en la negociació. Amb tot, la CUP i ERC ja han fet una primera presa de contacte aquest dimecres en una reunió que segons tots dos partits ha servit per “prendre la temperatura” i coincidir que els resultats electorals reforcen l’independentisme d’esquerres.
I abans el mateix dia que s’ha produït la primera reunió ERC-CUP, Endavant, que forma part de la CUP, ja ha advertit que “en els pròxims dies s’iniciarà el ‘pressing CUP’ per a investir un nou president i garantir la governabilitat”. Davant això, l’organització –en la qual milita Anna Gabriel- reitera que no poden formar part “de cap govern autonomista”, ni “ser la crossa per a les retallades i privatitzacions i encara menys, avalar la idea que l’autodeterminació l’aconseguirem a través d’un procés de negociació amb l’Estat”, i fa una crida a fer oposició des del Parlament.
En tot cas, sobre algunes de les condicions de la CUP, els junters creuen que per part seva no hi ha d’haver grans impediments, tampoc en matèria de seguretat. “La CUP sap que el Govern està treballant en la retirada de denúncies, i que el conseller Sàmper ha dit que vol implantar un nou model de Brimo. Ara bé, un govern democràtic no pot dir a la seva policia que no faci la seva feina i no es defensi si li tiren pedres i vidres”, aclareixen. Sobre el rescat social, Junts és clar: “Ens podem posar d’acord, el nostre programa electoral és més d’esquerres que el d’ERC”, i sobre el referèndum vinculant que vol la CUP, els junters diuen que “no ens neguem a negociar un referèndum vinculant, però el que volem és negociar les condicions de la ruptura”.
En qualsevol cas, Junts insisteix que “aquesta vegada no podem tancar un acord d’investidura a corre-cuita, s’ha de lligar molt bé, i per escrit, el pacte de govern. Després ja pararem de noms, però abans hem de saber què vol fer ERC”. Aquestes fonts sentencien que l’independentisme està abocat a “entendre’s”, perquè una alternativa, com podria ser un hipotètic bipartit ERC-Comuns, amb el suport del PSC extern, “toparia amb una oposició independentista constant de 41 diputats”. I és que els Comuns semblen el gran escull per entendre’s. ERC insisteix a arrossegar-los al palau de la Generalitat per la via àmplia, però els junters creuen que torpedinarien les accions del Govern i conduirien a una situació de bloqueig permanent.
55 
28 
