Josep Torrens és el portaveu d’Església Plural, una associació formada per cristians de base -principalment laics i laiques- provinents de diferents àmbits de l’Església catalana, i que té la voluntat de treballar per a la reforma de l’Església catòlica. Aquest cap de setmana, Església Plural es va mostrar molt crítica amb les paraules del cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, durant la missa solemne a la basílica de la Sagrada Família per la pau i per les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils. En aquesta entrevista, Torrens lamenta que Omella es va comportar “de manera despectiva amb les autoritats catalanes” i, tot i que no li exigeix una rectificació, sí que li demana una reflexió i autocrítica, que considera que faria bé de fer pública.
Què n’opina de les paraules d’Omella, amb caire polític, a la missa de la Sagrada Família?
El global de la cerimònia va ser molt correcte, ponderat, auster i va posar de manifest que els catòlics de Barcelona volíem manifestar la nostra solidaritat amb les víctimes dels atemptats. Per aquest motiu ens va sorprendre molt com es va expressar el cardenal en un acte com aquell: de forma despectiva vers les autoritats catalanes.
Per quin motiu creu que l’arquebisbe de Barcelona es va dirigir a Puigdemont i Colau simplement com a “autoritats autonòmiques i locals?
És estrany, perquè és una forma de parlar que mai s’utilitza aquí. Els nostres representants polítics són els representants de la sobirania del poble català. Aquesta manera de referir-se i adreçar-se a ells va ser poc adequada. Pot ser que l’acte el sobrepassés, però, una persona amb el seu càrrec i la seva preparació, hauria d’haver mesurat molt bé les seves paraules i la repercussió que podien tenir. Omella va tenir una actitud poc acurada alhora de mesurar quin tipus de paraules feia servir.
Creu que Omella no ha acabat de copsar la sensibilitat dels catalans?
Ell és una persona de cultura castellana. És una llàstima que amb el temps que porta aquí encara no se n’hagi adonat de com viu el poble de Catalunya i de com estima les seves institucions, que no són un mer ens descentralitzat de l’Estat, sinó que representen la sobirania d’un poble. La Generalitat és una institució que no deriva de la Constitució espanyola, sinó que es va recuperar al marge del canvi de règim que hi va haver a Espanya l’any 1978. Mereix molt més respecte que el que va fer Omella.
I què en pensa del fet que les seves principals intervencions, i les del bisbe auxiliar Sebastià Taltavull, fossin en castellà?
És molt lamentable. S’hauria d’haver trobat un equilibri entre català i castellà. És de poca sensibilitat que els discursos principals fossin en castellà. La mentalitat que té Omella és una mentalitat castellana, que considera que el català és l’idioma de Catalunya però que ha d’estar supeditat al castellà. Aquesta mentalitat centralitzadora allunya de la gent al màxim representant de l’Església Catòlica a Barcelona i Catalunya. La seva manera d’entendre què és l’Església catalana i el país és dependentista de l’Estat, molt diferent del que pensa la societat catalana, que té una consciència de nació, així com de que Catalunya és una realitat política i cultural diferent.
El Papa Francesc ha estat més sensible amb la realitat catalana després dels atemptats que el cardenal Omella?
Durant la missa a la Sagrada Família es va llegir el missatge que va adreçar el Papa, i ell diferenciava la proximitat amb Catalunya i amb Espanya. Des del Vaticà van tenir la sensibilitat de fer esment a Catalunya i va ser molt més encertat que no pas les paraules d’Omella, que ens va assimilar a una autonomia de l’Estat.
Durant l’homilia, Omella va afirmar que “la unió ens fa forts mentre que la divisió ens destrueix”.
Sí, i aquest va ser un dels aspectes més desencertat de les seves paraules, tot i que va dir altres coses que estaven molt bé. S’ha de dir que aquestes paraules aïllades del moment històric que viu Catalunya, i d’una manera asèptica, són certes i correctes. La unitat sempre és un element positiu que ens fa més forts. Tot i que Omella va parlar d’unió, que té un significat més polític que la paraula unitat. Però aquestes paraules dites així, i semblants a les que havien pronunciat abans Rajoy i Santamaría, i en el context del procés, agafen una dimensió política que des d’Església Plural vam respondre. En uns moments tan tràgics com els de l’atemptat, el que no teníem ganes era d’aprofitar cap circumstància per fer bandera de res, però les d’Omella van ser unes paraules desafortunades i amb contingut polític que van ser aprofitades pels mitjans de Madrid, i creiem que s’havien de respondre.
Església Plural veu possible que Omella rebés pressions per fer aquestes declaracions?
És possible, però si va fer cas d’aquestes indicacions en contra de la seva consciència va fer molt malament, i demostraria que no està capacitat per liderar l’Església de Barcelona. El testimoni de l’Església de Barcelona en aquest acte va ser molt pobre i molt dependentista de les institucions espanyoles. Va fer un flac favor a allò que els bisbes de Catalunya han reiterat en els darrers temps. O sigui que, si s’ha deixat arrossegar per pressions, ha fet un flac favor al fet que l’Església sigui vista com un element positiu en la construcció d’aquest nou país.
Creu que l’arquebisbe de Barcelona hauria de rectificar?
Omella té una capacitat d’autocrítica important. És una bona persona i és capaç de fer una reflexió sobre la seva intervenció, sobre si ha fet mal a la gent o no. El que li demanem és que actuï en consciència perquè molts catòlics i molta gent que no se sent catòlica s’ha sentit molt molesta per aquestes expressions que ell va utilitzar. Sigui d’una manera privada amb les autoritats catalanes, o de manera pública -millor si és així-, hauria de fer una reflexió sobre el sentit de les seves paraules. A nosaltres no ens agraden i creiem que són paraules que fan mal a l’Església, perquè l’allunyen de la societat. Volem que ho reconsideri i faci un exercici d’autocrítica, i seria adequat que privadament o públicament expressi les conclusions.
Per tant, aquestes intervencions han allunyat Omella i l’Església de la societat catalana?
Estem en un moment de molts canvis, on desitjaríem que el procés pogués culminar amb la creació d’un nou Estat i la construcció d’una societat millor de la que ara podem tenir. I, com a cristians i catòlics, creiem que l’Església ha de ser un actiu que pot aportar coses en la construcció i tingui un paper, sense cap mena de privilegi, per poder dir-hi la seva i aportar els seus valors. Maneres d’actuar com les d’Omella en relació amb el sentiment sobirà del poble de Catalunya tanquen portes. Les imatges que dona alguna jerarquia de l’Església fa que ens allunyem de la societat i crea barreres per mantenir un diàleg obert amb ella.
