El Tribunal Suprem celebrarà el pròxim 10 de març a les 10.30 hores una vista pública pels recursos d’apel·lació presentats per president a l’exili, Carles Puigdemont, i els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín contra la decisió del magistrat Pablo Llarena, instructor de la causa del Procés, de no aplicar-los l’amnistia. Llarena va rebutjar el juliol de l’any passat aplicar l’amnistia al delicte de malversació pel qual estan processats, i alhora va preguntar a les parts si era procedent plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat sobre si l’aplicació de la llei aprovada pel Congrés dels Diputats s’havia d’estendre a la responsabilitat derivada del delicte de desobediència, que també els imputa.
La defensa de Puigdemont va recórrer en reforma, instant el magistrat a reconsiderar la seva decisió, però Pablo Llarena es va ratificar el setembre passat, una decisió que va dur als tres dirigents independentistes que encara estan a l’exili a presentar un nou recurs elevant l’assumpte a la Sala d’Apel·lacions, a qui va demanar la celebració d’una vista oral abans de resoldre’l. Davant això, la Sala d’Apel·lacions del Suprem, que està formada pels jutges Vicente Magro, Eduardo de Porres i Susana Polo, ha acceptat la petició i ha fixat la vista pública per al pròxim 10 de març a les 10.30 hores. Allà, la defensa de Puigdemont, Puig i Comín tindrà l’oportunitat d’exposar els seus arguments al tribunal, encara que també hi podran intervenir les altres parts, que en aquest cas són Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular de Vox.
En el seu recurs d’apel·lació, la defensa de Puigdemont, que exerceix l’advocat Gonzalo Boye, va recordar que el jutge Llarena no va amnistiar la malversació perquè va observar un “propòsit d’enriquiment” en els actes que van conduir al referèndum de l’1 d’octubre. La defensa del president a l’exili considera que aquesta interpretació de Llarena és “excèntrica”, i està basada en “una arbitrària entesa del concepte de ‘propòsit d’enriquiment'” a què es refereix la llei d’amnistia. El concepte utilitzat per Llarena, segons Boye, “s’estén fins a l’absurd amb el propòsit indissimulat de torçar la voluntat del legislador i, així, excloure el meu defensat de l’àmbit d’aplicació de l’amnistia”.
L’advertiment de Puigdemont: “Les interpretacions expansives són perilloses”
L’advocat de Puigdemont veu “obvi” que “el propòsit d’enriquiment a què es refereix el legislador ha de ser entès en el sentit literal i restringit: un increment tangible, directe i material del patrimoni personal, derivat del desviament de cabals públics al patrimoni personal”. De fet, el líder de Junts per Catalunya ja va advertir aleshores que una altra interpretació seria no només “arbitrària”, sinó “expansiva”. I “les interpretacions expansives en matèria penal són perilloses, ja que generen inseguretat jurídica”, va sentenciar.
D’altra banda, la defensa ha subratllat que aquesta interpretació “irraonable” de Pablo Llarena ja es va posar de manifest en el “contundent i ben fonamentat” vot particular que va emetre la magistrada Ana Ferrer, que ha defensat que la malversació del Procés sí que és amnistiable. Amb tot, Gonzalo Boye sosté que “el fet que els processats no es fessin càrrec amb el seu patrimoni personal del cost de l’organització del referèndum celebrat l’1 d’octubre del 2017 no es pot considerar enriquiment en termes estrictes, ni tampoc en termes lògics o raonables”. “No es pot comparar la recerca d’un objectiu polític amb l’ús de fons públics per a fins privats, com ara un viatge personal” o un casament, va exposar Boye per contrarestar els exemples utilitzats.
