Després del retorn de l’exili de la secretaria general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, el diputat Ruben Wagensberg, el vicepresident d’Òmnium Cultural Oleguer Serra, el periodista Jesús Rodríguez i l’empresari Josep Campmajó d’aquest mateix divendres queda per definir, entre altres, com serà el del president a l’exili i candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont. Segons apunten a El Món fonts consultades, el líder de Junts està decidit a complir la seva paraula i tornar, sigui quina sigui la seva situació personal, quan hi hagi el primer debat d’investidura, independentment de qui sigui el candidat. “No serà tan tranquil ni tan emotiu com aquest”, comentaven amb un punt de neguit fonts dels juntaires aquest divendres a Salses i a Cantallops, els dos punts de rebuda dels exiliats retornats de Suïssa. Un retorn, el de Puigdemont, que ja es va començar a tractar en la trobada que Junts, ERC, Òmnium i ANC van mantenir a Waterloo el cap de setmana passat. “Tornarà quan hi hagi debat d’investidura”, insisteixen aquestes fonts, que alerten de l’alt risc de detenció. Hi ha diferents escenaris previstos per al retorn, però tots tenen un objectiu comú: dificultar la seva detenció.
Abans que Puigdemont torni a trepitjar la Catalunya sud, un retorn que a hores d’ara no té una data fixada, el líder de Junts té previst participar en dos actes a l’exili. El primer serà el pròxim 20 de juliol, en una primera trobada de l’assemblea territorial del Consell de la República. El segon se celebrarà una setmana després, el 27 de juliol. Junts per Catalunya està preparant un gran acte a la Catalunya Nord per donar “suport” a Puigdemont amb la mirada posada en el seu retorn i per insistir en la necessitat que la Generalitat tingui un govern independentista. A més, servirà per celebrar el quart aniversari del partit, que es va constituir el mes de juliol del 2020. La formació creu que el retorn es farà “en unes circumstàncies difícils” tenint en compte la posició del Tribunal Suprem i la judicatura espanyola.
Discreció, amb la vista posada en la reacció de l’Estat
El retorn es va tractar en la primera reunió unitària després de set anys i els seus participants no han volgut donar-ne gaires pistes perquè van prometre “discreció”, però han deixat entreveure que es produirà “un retorn de país”, com el mateix Puigdemont va defensar durant la passada campanya electoral. Així, el secretari general de Junts, Jordi Turull, present a la reunió a Waterloo, ha deixat clar que “cal reaccionar” davant una hipotètica detenció de Puigdemont perquè significarà la no-aplicació de l’amnistia per part de la cúpula judicial espanyola, i ha assegurat que “cridarem a la reacció del país davant d’aquest fet”.
Aquestes declaracions tenen consonància amb la posició adoptada per l’ANC en una resolució aprovada pel Secretariat Nacional, on es compromet a fer una “defensa popular de la seva integritat si el poder judicial espanyol intenta arrestar-lo” perquè el president en el seu retorn “mereix el reconeixement del poble català pels seus anys d’exili i per la tasca de projecció internacional del conflicte entre Catalunya i Espanya”. “S’està parlant de tot”, assenyalen fonts consultades per El Món.
Quan es pot produir el retorn de Puigdemont?
Si hi ha pacte per investir Illa
A hores d’ara no hi ha una data en el calendari per al retorn del president a l’exili, tot i que, segons fonts consultades, es contemplen dos escenaris. Carles Puigdemont podria tornar a Catalunya en una eventual investidura de Salvador Illa, si PSC, ERC i Comuns arriben a un acord i la militància dels republicans avala l’acord en la consulta posterior, perquè les fonts consultades dubten que el líder dels socialistes catalans vulgui anar a un debat d’investidura fallit. En aquest cas, el retorn de Puigdemont i una eventual detenció podria posar en una situació molt complicada els republicans, que haurien de gestionar el seu vot favorable a Illa amb la detenció del president a l’exili.
Un escenari que fonts republicanes, ara per ara, no acaben de veure arran dels posicionaments de la militància en les assemblees territorials que s’han celebrat en les darreres tres setmanes. Uns conclaves on les bases s’han mostrat força refractàries a un acord amb el PSC. “Ara, fins i tot si ens posessin un document consensuat entre la direcció del partit i el PSC on es pactés un referèndum, els militants el tombarien”, delaten amb ironia les mateixes fonts. De fet, el discurs de Marta Rovira a Cantallops apuntava en sentit contrari al que la línia oficial del partit assenyalava aquesta setmana sobre l’avanç positiu de la negociació amb els socialistes. I els socialistes, aquesta setmana al Parlament, tot i la pau imposada, no compartien ni de lluny l’optimisme de les negociacions.
Si no hi ha pacte per investir Illa
L’altra opció és que, si no hi ha acord entre les tres “forces progressistes”, Puigdemont decideixi comunicar al president del Parlament abans que s’esgoti el termini el 26 d’agost que ha assolit un pacte amb Esquerra i vol intentar la seva investidura, encara que sigui fallida, ja que a hores d’ara el PSC ja ha deixat clar en quatre idiomes que no s’abstindrà per permetre que el candidat de Junts sigui president. Una eventual detenció, o el mateix debat d’investidura, que s’hauria de convocar al voltant del 24 d’agost, servirien per donar el tret de sortida a la campanya per a uns nous comicis que se celebrarien el 13 d’octubre i servirien també perquè l’independentisme escalfés els actes de la Diada. De fet, fonts de Junts apunten que l’opció ara per ara més plausible és escurar els terminis reglamentaris.
“No els ho posarem fàcil”: tres estratègies possibles
Sia com sia, Junts contempla diversos escenaris i fa prospectiva sobre el retorn de Puigdemont, i més després de les darreres resolucions judicials. Ara bé, el comú denominador d’aquestes projeccions és la seva detenció a la tornada de l’exili. Un arrest que entenen “comportaria una llarga estada a la presó”. “No el detindran per poc temps”, vaticinen fonts del seu entorn. Ara bé, el retorn ha de contemplar un alt contingut polític, simbòlic i, sobretot, pensat de cara la comunitat política internacional que fins ara ha parat els peus a la repressió espanyola fora de les fronteres de l’Estat. “És evident que la tornada del president no serà com l’acte d’aquest divendres amb el retorn dels exiliats de Suïssa, no es pot oblidar que cap d’ells ha estat amnistiat, sinó que la causa s’ha arxivat, llevat la desobediència de Rovira al Tribunal Suprem”, aclareixen des dels juntaires per destacar les intencions de l’alta judicatura espanyola.
Per això, els plans preveuen “no posar fàcil aquesta detenció”. De fet, aquesta operativa policial ja està contemplada per la Prefectura dels Mossos d’Esquadra i, per altra banda, pels altres cossos i forces de seguretat a l’Estat que actuen a Catalunya. El “no posar fàcil” comporta moltes lectures. Des d’una “caravana de retorn amb 200 periodistes”, amb un gran interès de mitjans internacionals, que facin de testimoni públic de tota l’actuació, a l’activació per part de l’ANC i altres col·lectius d’una mobilització estudiada per aturar el país, passant per una entrada discreta fins a garantir que pugui entrar al Parlament on, suposadament, la policia no pot anar armada ni actuar si no és amb el permís de la presidència de la cambra catalana, com Josep Rull ha deixat clar aquesta setmana. Les especulacions són diverses i imaginatives perquè, com apunten fonts de l’entorn del mateix Puigdemont, des de finals d’octubre del 2017 s’està pensant sobre aquesta tornada.
