El president del Consell de la República, Carles Puigdemont, ha remès una carta als membres de l’Assemblea de Representants amb la qual informa de la dissolució del conegut com a Parlament a l’exili. Segons la missiva, a la que ha tingut accés El Món, Puigdemont ha impulsat dels del Govern de la institució una “reforma” de l’estructura institucional a l’exili i que consistiria a desdoblar la cambra en dos parlaments amb funcions diferenciades. En la carta, el president admet que cal “focalitzar-nos en l’objectiu final més que no pas en l’organització o el funcionament intern, que, d’altra banda, era una feina imprescindible en el primer període de l’Assemblea, però que no ha estat percebuda com una prioritat del Consell”.
En aquesta línia, Puigdemont fa “una proposta de millora organitzativa pensada principalment per atendre les prioritats” – el control del territori i legislació republicana- i perquè “quedin clares les funcions dels diferents òrgans”. Una reforma que modifica l’actual estructura, per tant, si la consulta l’aprova, el resultat és vinculant i d’aquesta manera es demora la convocatòria electoral fins que els registrats aprovin la reforma. És a dir, el 31 d’agost s’hauria d’haver dissolt la cambra amb data electoral, amb aquesta decisió, Puigdemont vol refer l’estructura i demorar l’elecció dels representants fins que hi hagi una nova estructura institucional de l’exili.

Dues cambres legislatives
La reforma que impulsa Puigdemont afecta sobretot les funcions i la composició de l’Assemblea de Representants, conegut com el parlament a l’exili. L’oferta de Puigdemont és la “creació de dos òrgans de representació amb dues missions ben definides i centrades en dues de les principals exigències” que hauria rebut el govern en aquests dos darrers anys. Per una banda, instituir “una Cambra de representació dels Consells locals i també de les bases del Consell, que tindrà l’objectiu de deliberar i prendre decisions sobre les accions que el Consell ha de fer al conjunt dels Països Catalans”. És a dir, el control del territori.
Per altra banda, una Cambra que s’haurà d’encarregar de “l’elaboració de la legislació republicana -és a dir, les lleis de la República- en la qual puguin participar tots aquells experts i professionals necessaris per a aquesta tasca de què compta la base de registrats del Consell”. És a dir, un sistema bicameral per fer més eficaces les institucions de l’exili. Amb aquesta reforma, l’elecció del president del Consell seria a votació de tots els registrats i, a més, el govern a l’exili també seria l’encarregat de la normativa interna del Consell.
Aprofitar els terminis
La carta emfatitza que la reforma s’ha presentat dos anys després de començar la singladura amb l’actual estructura. “Com que aquesta reforma modifica l’actual estructura institucional del Consell, des del Govern hem presentat una proposta de consulta a la Sindicatura Electoral i de Processos Participatius amb aquest projecte de reforma substancial, orgànica i normativa”, justifica la carta. “Si la Sindicatura aprova la proposta, la voluntat del Govern és que aquesta consulta es pugui celebrar com més aviat millor, durant aquest pròxim mes de setembre”, afegeix.
Amb aquesta premissa, Puigdemont argüeix que el decret de dissolució de l’actual Assemblea de Representants que s’ha de publicar aquest dilluns, “no fixa encara la data de les eleccions vinents fins que es conegui el resultat de la consulta vinculant”. Segons explica Puigdemont, si no es fes així, les eleccions “quedarien convocades automàticament a partir del darrer dia d’agost d’acord amb les actuals regles electorals, obrint així el risc que aquesta convocatòria electoral entri en contradicció amb el resultat (vinculant) de la consulta”. D’aquesta manera, Puigdemont evita que s’elegeixi un Parlament que no tindria res a veure amb les funcions que preveuen les dues cambres que crea la reforma.
