La direcció de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) presidida per Dolors Feliu manté el rumb i ja ha reconstruït el Comitè Permanent amb l’elecció, aquest dissabte, d’una nova vicepresidenta, que substitueix el dimissionari Jordi Pesarrodona. Núria Marín Casas, exregidora d’ERC a la Paeria de Lleida –va abandonar el partit el 2019 per desacord amb la seva estratègia–, serà la nova mà dreta de Feliu, que fins fa dos o tres mesos havia cohabitat amb Pesarrodona, malgrat que havia sigut el seu competidor en les eleccions de l’entitat.
Amb la tria de Marín –per 34 vots a 14 en el ple del Secretariat Nacional celebrat ahir a Tremp–, i l’elecció de Carles Fité com a nou coordinador de la Comissió de Projectes i Accions Sectorials, es tanca una part de la crisi, la del Comitè Permanent, una setmana després de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista. Però la tensió continua al Secretariat Nacional i fora de l’ANC, perquè els dos fronts crítics contra Dolors Feliu continuen fent-li una pinça.
Tant el col·lectiu Indesinenter, liderat pels dimissionaris del Secretariat Nacional, com els impulsors del Moviment per la Independència –encapçalat per exdirigents de l’etapa fundacional de l’ANC– mantenen la pressió, tot i que aquests últims han rebaixat el to després de la Conferència del cap de setmana passat.
Els dimissionaris demanen eleccions anticipades
El ple del Secretariat Nacional d’aquest dissabte, a més d’escollir Marín i Fité, va aprovar la proposta de resolució per posar en marxa el mecanisme per a unes “eleccions parcials al Secretariat Nacional”. El comunicat oficial subratlla que es tracta d’un “procediment habitual a mig mandat”. Al maig farà un any de les eleccions i, per tant, s’arribarà al pas de l’equador del mandat i caldrà cobrir les vacants que s’han anat produint per raons diverses –moltes vegades, personals–, com és habitual. Però, en aquest cas, catorze de les vint vacants que hi ha –només hi ha en actiu 57 dels 77 secretaris previstos– són per les dimissions per desacord amb Dolors Feliu.
Dimecres, però, l’últim manifest dels dimissionaris i el seu entorn agrupats a Indesinenter reclamava que hi hagi eleccions anticipades completes. Malgrat que utilitzen una fórmula curiosa per expressar el que volen –”renovació anticipada del Secretariat Nacional”–, deixen clar que segons ells “cal evitar els intents de retallar els poders i la capacitat de decisió de les Assemblees de Base i del Secretariat que les representa a favor de concentrar-los en el Comitè Permanent”. El mateix text recorda que “un mínim del 5% dels membres de l’Assemblea pot demanar la convocatòria de noves eleccions al Secretariat Nacional en una assemblea general extraordinària”, i convida qui estigui d’acord a “adherir-se” al manifest.
Tanmateix, el dia abans, un altre manifest d’Indesinenter, en aquest cas per avaluar la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista –organitzada per l’equip de Feliu–, aplaudia que s’hi hagués “parlat d’un nou embat independentista i d’un Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista per fer efectiva la República Catalana”. Afegia que “ara cal corregir errors i consensuar l’estratègia amb la resta d’entitats del moviment”, reclamava “un document entre totes les entitats per tal que la conferència no quedi com un acte de l’Assemblea” i arribava al punt més delicat: “En tots els nostres escrits hem defensat que aquest embat és la clau per fer efectiva la República Catalana. Un embat que és el punt central del Full de Ruta i només al servei del qual te sentit la Llista Cívica”. Una nova interpretació del concepte, amb les fronteres cada cop més difuses.
Els fundadors de l’Assemblea rebaixen el to després de la Conferència
L’altra meitat de la pinça que pressiona Feliu és la del Moviment per la Independència. Hi participen noms destacats de l’etapa fundacional de l’ANC, com ara Miquel Sellarès, Pere Pugès i Jaume Marfany. El dia abans de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, Sellarès i Pugès van publicar un article duríssim contra la presidenta de l’Assemblea al diari El Punt Avui. “L’ANC ha anat abandonant el seu esperit, uns per desànim i altres per un excés de protagonisme de curta volada, fins arribar a un estadi on el Comitè Permanent actua com si fos l’executiva d’un partit, el Secretariat Nacional tendeix a ser el Consell Nacional o el Comitè Central descafeïnat i, en conseqüència, les bases deserten”, asseguraven. “La direcció de l’ANC (…) ha anat muntant un aparell burocratitzat que li permet mantenir viu l’espectacle, però es mostra incapaç de renovar-lo, d’adaptar-lo a les noves exigències”, afegien.
Però, dies després de la Conferència, aquest divendres 17 de març, Moviment per la Independència va difondre un dels seus comunicats periòdics, en què feia balanç de la trobada organitzada per l’ANC –que havia reunit una seixantena d’entitats– amb un to molt més conciliador. I Jaume Marfany el va penjar al seu blog.
El text afirmava que la Conferència s’havia tancat “amb el propòsit de recollir les aportacions de tots els participants, entitats i persones a títol individual, perquè serveixin per posar en marxa el Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista”. I afegia: “Esperem i desitgem que ben aviat puguem parlar d’un Pacte Nacional que aplegui la majoria de les entitats i organitzacions de la societat civil i que serveixi de marc per a la coordinació de tots els projectes i accions que haurà de dur a terme el braç civil del moviment independentista, fins assolir l’objectiu de la instauració definitiva de la República Catalana”. És a dir, hi ha un abans i un després en relació a la Conferència.
De tota manera, el Moviment per la Independència dels fundadors de l’ANC el que vol és assenyalar els punts de confluència entre el que s’havia debatut a la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista i el que s’està analitzant en la seva 2a Conferència Nacional per l’Estat Propi, que fa mesos que evoluciona per via telemàtica i aspira a plasmar-se en un acte presencial. Amb aquest projecte, Moviment per la Independència vol recuperar l’esperit de la 1a Conferència Nacional per l’Estat Propi, que va desembocar en la creació de l’ANC, per marcar el camí del segon Procés.
El quart actor: Acord per la Independència, més a prop de Feliu
A aquest panorama complex s’hi afegeix Acord per la Independència, impulsat pel col·lectiu Donec Perficiam, dels secretaris nacionals dimissionaris de l’última etapa d’Elisenda Paluzie. Han passat més de dos anys i ara estan molt més a prop de Feliu –que també té suport de la seva predecessora– que no pas dels altres dos grups d’escindits i exdirigents de l’Assemblea.
La clau de volta dels acords i desacords és la llista cívica: Indesinenter i Moviment per la Independència volen una candidatura “unitària” –són partidaris d’incloure-hi els partits– i Acord per la Independència vol impulsar una llista sense els partits i espera que aquesta sigui la candidatura que rebi el suport de l’ANC.
Per a Acord per la Independència, el que proposa Moviment per la Independència és una versió remasteritzada de Junts pel Sí, la coalició de partits, entitats i independents que es va crear per a les eleccions del 27-S del 2015 i que van acabar portant al referèndum de l’1-O. El fet que la independència no s’implementés i els camins que han seguit després els partits independentistes amb representació al Parlament, ERC, Junts i la CUP, fa pensar a aquest grup que un nou Junts pel Sí no té sentit en la situació actual.
De fet, aquest grup es va escindir de l’ANC en l’època de Paluzie quan els dirigents de l’Assemblea encara creien en la possibilitat d’arrossegar els partits presents a les institucions. Ara, la mateixa Paluzie considera que el moment és diferent i és pròxima a Feliu, malgrat que el seu exvicepresident, el prestigiós advocat pels drets civils Josep Cruanyes, s’ha alineat amb els crítics dimissionaris de l’entorn de Pesarrodona i ha signat el manifest d’Indesinenter que aposta per unes eleccions anticipades.
Com passa amb els partits independentistes, en l’independentisme civil també hi ha una batalla per l’hegemonia.
8
4
