La crisi del Consell de la República arran de les irregularitats detectades en la gestió per part del seu vicepresident, Toni Comín, la davallada de les donacions i la manca dels ingressos del Parlament Europeu mostren la feblesa financera d’un dels símbols de l’exili, la Casa de la República, on té la seu el Consell. Així es constata en els neguits expressats per diversos representants dels consells locals en la reunió extraordinària que van celebrar a Anglès, el passat 15 de desembre, amb la Junta Gestora de l’entitat, que està suant la cansalada per mira de minorar els danys que està patint la institució, tant els financers com els polítics i reputacionals.
L’acta de la reunió, a la qual ha tingut accés El Món, constata el neguit i la inquietud pel finançament de la Casa de la República. De fet, aquest immoble a Waterloo era la residència oficial del president del Consell, Carles Puigdemont, des d’on dirigia la seva acció política. La decisió de deixar el càrrec i assumir la presidència de Junts per Catalunya ha fet aflorar dubtes, com ara si el Consell ha de continuar participant del finançament de la Casa de la República, ara Puigdemont ja no presideix l’òrgan, dirigit de moment per la junta gestora a l’espera de les eleccions previstes per al febrer. Així mateix, també es debat quines entitats i de quina manera han de rebre diners des del Consell de la República. Com resumeix l’acta, tot recollint la preocupació del representant de l’Assemblea Territorial del Camp de Tarragona, el finançament de la “Casa de la República pot ser un forat negre”.
Una estructura amb dues entitats “instrumentals”
De fet, la trobada va començar amb una explicació per part de la Junta Gestora de com s’ha arribat a destarotar el Consell i ha calgut optar per una fórmula extraordinària com és la dimissió del seu govern i el traspàs de les regnes a un comitè de gestió. Segons va relatar Teresa Vallverdú, –advocada i membre de la direcció de Junts per Catalunya–, el Consell es va dotar en el seu moment d’una “estructura de dues entitats instrumentals”. Per una banda, CatGlobal, que és una entitat belga que “rep les aportacions dels registrats, cobra i paga les entitats jurídiques, les despeses dels exiliats i fa aportacions a la Casa de la República”. I, per altra banda, hi ha l’entitat República Global, una entitat registrada a Catalunya creada per a la gestió, sobretot, dels recursos humans i de la seguretat social del Consell de la República.
A més, va afegir en l’entramat de societats Catalunya Cultura i Progres AISBL, més coneguda com a Catcip. En aquest punt, Vallverdú va detallar que la seu del Consell és la Casa de la República. Ara bé, la Casa és un “òrgan independent que s’ha posat a disposició del Consell, perquè aquest tingui domicili fiscal”, però va aclarir que “el Consell com a tal, no té una seu pròpia”. És per això, que la Casa de la República rep donacions pròpies a través de l’entitat Catcip, fins i tot donacions que arriben des de fora del Consell. Catcip també paga la “seguretat del president”. El Consell finança part de la casa, els exiliats i el president a l’exili. La nova situació, però, obliga a repensar la situació, perquè a parer de la Junta Gestora, el pròxim president del Consell –algunes fonts apunten que Comín podria fer el pas– “no podrà anar a viure a la Casa de la República”, perquè “aquesta és la casa del president a l’exili”. Per tant, “són dues coses diferents”: el Consell de la República i la Casa de la República.
Dubtes entre els representants territorials
La nova situació va requerir diverses explicacions. Per exemple, el representant de l’Assemblea Territorial de Tarragona va preguntar si el Consell hauria de mantenir el pagament de la Casa de la República, tot i que el pròxim president ja no hi viurà. La resposta de la Junta Gestora va ser que el president a l’exili seria finançat pel Consell de la República, sigui o no sigui el president del Consell. De fet, va recordar “que amb el pagament al Catcip es finança l’exili, que és part de la funció del Consell”.
En tot cas, la Junta Gestora, en la seva funció d’interinatge va subratllar que “haurà de ser el pròxim govern del Consell el que haurà de definir quina relació haurà de tenir amb la Casa de la República”. El representant de l’AT del Camp de Tarragona, però, no ho va veure clar i va definir la seva temença amb claredat absoluta: “Això pot ser un forat negre, el qual mai se sabrà exactament en quina mesura contribueix el Consell a la Casa de la República”. La Gestora va tancar la polèmica assegurant que tot “està recollit a CatGlobal”. Els mateixos dubtes va voler expressar el representant de l’assemblea del Vallès Oriental, que, tot i admetre les explicacions, va exigir “saber les partides clares”.
Sants-Montjuïc i Vallès Oriental no ho tenen clar
En aquest context, el representant del Consell Local de Sants-Montjuïc va insistir a demanar aclariments sobre la relació entre CatGlobal i la Casa de la República. De fet, aquest representant tenia el dubte sobre “com es mou el flux de diners que el Consell de la República i els que els inscrits generen”. Així, va demanar escatir quina entitat ho gestiona, de quina manera es mouen els diners d’una entitat a l’altra i qui té la titularitat de la base de dades.
La Junta Gestora va tornar a remarcar que CatGlobal és “qui rep les col·laboracions periòdiques”. Des de CatGlobal es transfereix a República Global, domiciliada a Catalunya, per pagar les nòmines dels treballadors. Catcip té finançament propi, però, això sí, “hi ha flux també entre Cat Global i Catcip”. Un flux del qual encara no se sap ni la quantitat ni com perquè “no se sap exactament els períodes” en què es van traspassar fons. De fet, qui guarda els secrets de totes les dades és CatGlobal, que té la titularitat de la base de dades de tot l’entramat.
Una altra representant de Vallès Oriental va expressar que si bé entenia que CatGlobal transferís diners a Catcip, no veia clar continuar pagant a Catcip si el nou president del Consell viurà a un altre lloc. A més de demanar “explicar-ho bé”, va reclamar poder veure el “tipus de contracte” entre CatGlobal i Catcip. La resposta de la Junta Gestora va ser que “si es paga la Casa de la República, és per ajudar a finançar la condició d’exili del president legítim“. Ara bé, van admetre que en desconeixen la “relació contractual” exacta i van animar a demanar-ho al pròxim govern del Consell. De moment, la Casa de la República queda en els llimbs de finançament a l’espera de com evoluciona el Consell.
