“Aquest era el moment que esperava tot l’independentisme”. Els ànims dels assistents a la rebuda institucional del president de la Generalitat Carles Puigdemont a la tornada de set anys a l’exili estaven, com a poc, encesos. Des de les set del matí que ha començat el degoteig de militància: estelades i banderes amb la cara del líder de Junts, moltes representant l’espot de campanya de Junts per a les eleccions del 12-M, han ocupat la base d’un Arc de Triomf que les entitats independentistes organitzadores aspiraven a fer servir de porta gran per a la primera intervenció de Puigdemont a territori del Principat en set anys. El tarannà de la intervenció del 130è president, mobilitzadora endins i vehement cap a les forces judicials, polítiques i policials espanyoles, ja se sentia a l’avinguda Lluís Companys: militants esperançats per la “victòria” que suposa la fi de l’exili compartien espai amb grups enfurismats per la “humiliació” que suposa, a parer seu, la investidura de Salvador Illa al capdavant de l’executiu català amb els vots d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Una potent orquestra serveix, abans de l’inici de l’acte des del faristol, de coixí sonor per a diversos vídeos amb talls d’intervencions de Puigdemont prèvies a la marxa fora de les fronteres catalanes, recordant el contundent “O referèndum, o referèndum” previ a la celebració de l’1 d’octubre. S’hi intercalen, de la mà dels mobilitzats, cançons festives -els mataronins The Tyets hi són protagonistes- per mantenir els ànims a l’avinguda. Grups discuteixen sota les escasses ombres, amb una percepció compartida des de la trinxera: “Ho tenim tot en contra: els jutges, la policia… tot”, escridassa un home, vestit de cap a peus amb símbols independentistes, als seus acompanyants. Abans de l’entrada del president al faristol, comencen a volar cartells contraris a l’acord entre Esquerra Republicana de Catalunya i el PSC per entregar la generalitat als socialistes, denunciant-lo com “el pacte de la vergonya”. El ple, però, roman, durant les primeres hores, llunyà: la militància sobiranista roman expectant, a la cerca d’un “punt d’inflexió” en la figura de Puigdemont, malgrat “que altres partits que es diuen independentistes donin la clau de la governabilitat als del 155”. Conjura, també trinxera.
Els guanys de ser-hi
El breu discurs de Puigdemont, que ha durat poc menys de 10 minuts, ha donat compte d’allò que ja expressava la seva rebuda: “Encara hi som”, deia, entre l’escridassada del seu públic. Entre els presents, val a dir, la societat civil hi ha donat compte: les primeres files de la jornada han comptat amb perfils d’arreu del teixit independentista, des del president d’Òmnium Cultural Xavier Antich fins a membres dels diversos nuclis d’Eines de País a les cambres catalanes. La promesa de remuntada del president davant aquest públic ha ressonat al Parlament, on el portaveu de Junts, Albert Batet, ha volgut enviar un missatge d'”esperança” a un independentisme que cerca la pedra de toc després d’un cicle electoral a la baixa. Entre els mobilitzats, el discurs engresca els convençuts.
Confiança tot i la incertesa
Minuts després de la sortida de Puigdemont del seu faristol, la relativa normalitat torna al passeig Lluís Companys, i petits grups de crossfit a l’aire lliure ocupen els seus espais tradicionals. Els simpatitzants, però, no s’han dispersat: segueixen una comitiva en què, posteriorment, sabran que el president no hi és. “Estem a l’expectativa, no sabem que passarà”, insisteixen; però la manca d’informació els porta a les portes de la Ciutadella, a l’entrada del carrer Pujades. El cordó dels Mossos d’Esquadra separa un nombrós grup d’independentistes d’unes poques desenes de simpatitzants ultres espanyols, que fan buida la contramanifestació convocada per Vox. “No volem problemes, aneu cap a una altra banda”, reclamen els concentrats als mitjans allà presents, avisant que la notícia es troba en un altre lloc. Les posteriors càrregues policials, que han acabat amb l’entrada de diversos manifestants dins el recinte del parc, els hi trauen la raó; si bé l’absència de Puigdemont retorna el focus a l’hemicicle.
