La guerra civil al secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa temps que dura. Però, lluny de signar un armistici entre els dos sectors, oficialistes i crítics, les darreres setmanes s’han intensificat els atacs. Una sèrie de correus electrònics entre membres del Secretariat Nacional, als quals ha tingut accés El Món, el fiasco per intentar arribar a un acord sobre canvis en el Secretariat, després de les discussions pel full de ruta i la reforma dels estatuts han acabat de fer esclatar una crisi sense precedents.
L’ambient de confrontació s’ha incrementat fins al punt que el president de l’entitat independentista, Lluís Llach, va esclatar en la darrera reunió del Secretariat, celebrat el passat 13 d’abril. Llach va agafar la paraula en el darrer torn per carregar contra el que anomena sector crític, culpant-los dels problemes de l’ANC dels darrers anys. Un discurs d’encara no deu minuts al qual ha tingut accés El Món i en què clama contra la “divisió” que des del minut zero ha marcat la seva presidència. L’esbroncada no va caure en butxaca buida.
Precisament, el líder free lance del sector crític, l’exvicepresident del Parlament Josep Costa, li ha criticat per escrit no només les formes sinó el contingut, que considera incompatible amb una organització democràtica. De fet, Llach va apuntar a Costa com a arquitecte del sector crític. La rèplica del jurista no es va fer esperar i, a través d’un correu electrònic, li va exigir explicacions per saber “com pensa continuar la resta del mandat amb enemics irreconciliables”. La intervenció de Llach ha ampliat el cisma dins l’ANC.
“El president més bloquejat de la història de l’ANC”
Després del fiasco d’una reunió que era l’enèsim intent d’acordar els relleus en càrrecs del Secretariat i retocs en els estatuts, Llach va agafar la paraula per descriure la situació de l’ANC com un “problema de profunditat política”. Es referia a l’estratègia d’impulsar o no impulsar una llista electoral. Una idea que admet que els té “dividits des del primer dia”. “Parlo amb l’autoritat de ser el president més bloquejat de tota la història de l’ANC”, va emfatitzar Llach. “Nosaltres tenim un problema polític molt gros polític, de profunditat, que jo trobo que hauria d’elevar la discussió a uns termes que mai es practiquen”, aclaria el cantautor.
La tesi de Llach és que es va trobar amb un pla preestablert per mantenir el projecte de la famosa llista cívica. “Tots sabíem que hi havia preparada una operació que ja venia de lluny, i no només de l’últim Secretariat, sinó fins i tot d’abans, per continuar amb la idea de la llista cívica, i molts secretaris nacionals, actualment elegits, es van presentar per evitar-ho”, contextualitza. “Vejam si ho entenem d’una vegada!”, rondina Llach. I d’aquí justifica la seva candidatura: “Jo em vaig presentar per president de l’Assemblea perquè no volia, de cap manera, que la llista cívica tirés endavant”.
Un “desastre polític”
Segons Llach, la seva oposició a una llista cívica no és pas “per un problema de si Waterloo, o la CUP, o el sursum corda“. “No, no, perquè em sembla un desastre polític! Aquest és el problema!”, afegeix. Seguint aquest fil, Llach recorda que els que no “creien en la llista cívica” van guanyar”. Ara bé, també reconeix que no van guanyar amb dos terços sinó una “mica menys”. Uns resultats que, a criteri de Llach, va fer que la presidència i els opositors a la llista cívica es “trobessin amb una mena de xantatge, de bloqueig, exigint-nos de sortir d’una via per entrar a l’altra”.
Un “xantatge” al qual Llach assegura que no van accedir. “Vam decidir que no, perquè ens havíem presentat per un problema polític”, diu. “El problema està aquí”, subratlla Llach i adverteix: “No volem que l’Assemblea perdi la seva essència i es converteixi en la llista cívica o en la seva plataforma”.
Dures crítiques a la “minoria”
De tota manera, el president de l’ANC, assenyala que “es diu sovint que en la part crítica no tothom està per la llista cívica”. Però també indica que no s’ho empassa perquè, “se la serveix absolutament”. Així, addueix les “dues o tres tècniques” que fa servir aquesta minoria per entrebancar l’ANC. “Una de claríssima és el bloqueig a base d’interpretacions dels estatuts. Si fem els estatuts, perquè fem els estatuts. Si fem el full de ruta, perquè fem el full de ruta. Si fem una PDR (proposta de resolució), perquè fem una PDR”, descriu. Tot i això, emfatitza que les tècniques no és allò “important”, sinó que allò que importa és “la lluita política que hi ha darrere, que pot ser legítima per convicció, no sé si és tan legítima per convicció poltronal”.
“És això el que passa, la resta només són formalismes absurds que ens estem barallant i què, tirant-nos els trossets de carbó, quan en realitat tenim unes pedres molt grosses que són dues línies absolutament divergents de com servir a la independència”, s’exclama. “Uns pensem que servim a la independència protegint l’ANC de qualsevol perversió electoral, per dir-ho d’una manera, i els altres, potser legítimament, però des d’un punt de vista de la majoria dels secretaris nacionals, pensen que no, que de cap manera, que de cap manera!”, sentencia Llach.
“Impediré la llista única mentre sigui president”
Per a Llach, l’objectiu de la minoria, en referència als crítics, “és claríssim” i hi ha “tota una preparació per a les pròximes eleccions”. “Fins i tot els malpensats poden pensar que hi ha coincidències electorals”, deixa entreveure esbossant pactes electorals futurs. En aquesta línia, Llach, utilitza el sarcasme per criticar la seva feina: “Ho feu molt bé”. En aquesta línia irònica els arriba a aconsellar que “si no volen fer una llista cívica s’afanyin a fer una quarta llista, perquè es passarà el temps i no s’arribarà a fer una quarta llista, que seria interessant per al país”. “Però mentre jo sigui president, i em sembla que la majoria dels secretaris nacionals estiguem al Comitè Permanent o en el Secretariat Nacional, perquè per alguna cosa som majoria, impedirem com sigui aquesta voluntat que és la que està sempre darrere“, avisa.
“És veritat que en el grup minoritari hi ha gent que sempre diu que és equidistant, que la llista cívica sí que no, però la veritat és que la feina, escolta, la feina de bloqueig, la feu de meravella, se us ha de felicitar, fa 8 mesos que bloquegeu!”, insisteix. Però insisteix que en ser una “minoria” també “pervertiu les paraules d’una manera meravellosa”, fet pel qual també creu que “s’ha de felicitar” els crítics perquè acusen la majoria de ser “els culpables que no hi hagi consens”. En aquesta línia es desferma contra la manca de “proposicions” de part dels crítics. Així, posa a la diana Josep Costa, que defineix com un “crític magnífic i que està preparadíssim” i situa com a líder del sector crític, un sector que “en temes propositius és d’una pobresa extraordinària”.
“El conflicte que tenim al Secretariat Nacional és immens! Són dues línies divergents que no es poden trobar”, conclou Llach que emet una clara advertència: “Els que avui som majoria us volem tornar a deixar clar, almenys jo, si és que puc parlar en nom seu, no deixarem de cap manera, mentre tinguem majoria en el secretariat nacional, que convertiu l’ANC en una plataforma o el que sigui electoral“. “No passarem per aquí, per tant, la gent que fa quatre anys que està esperant, aviam si funciona o no, us desanimem”, avisa. “I no sols això, però que ja us anuncio ara que, escolta, mirarem que aquesta línia política continuï”, conclou.
