Amnistia Internacional denuncia l’espionatge a l’independentisme amb el programari Pegasus en l’apartat que dedica a l’Estat espanyol de l’informe anual sobre els drets humans. Segons el text, durant el 2022 “s’ha agreujat el clima d’impunitat i la manca de rendició de comptes” en alguns àmbits de drets humans a l’Estat. A banda del cas d’espionatge principalment a l’independentisme català, l’informe denuncia la vulneració de drets humans a residències geriàtriques durant la pandèmia de la covid-19 o els “abusos que empara” la llei mordassa, que han deixat la ciutadania “desprotegida” davant “l’ús excessiu de la força” de la policia. La massacre de Melilla també apareix al recull, com a exemple del fet que “s’han agreujat les violacions de drets humans a la frontera”.
Concretament, Amnistia internacional veu “preocupant” la pràctica d’aquest programari a “figures polítiques catalanes, periodistes, professionals de l’advocacia i les seves famílies” en l’apartat del Dret a la Privacitat. “Al maig, la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència va admetre que s’havia espiat a diversos polítics independentistes catalans”, explica l’informe anual de l’ONG dels Drets Humans. Així mateix, també recorda com el govern espanyol també va confirmar que els telèfons de Pedro Sánchez, del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaka, i la ministra de Defensa, Margarita Robles. Alhora, recorda com el maig passat l’Audiència espanyola va obrir una investigació sobre el tema, però denuncia que les investigacions que s’estaven produint “continuen estancades”.
El rebuig a la reforma de la llei Mordassa “una oportunitat perduda”
En el cas concret de la llei Mordassa, Amnistia Internacional subratlla que el rebuig a la tramitació parlamentària de la reforma d’aquesta norma ha suposat una “oportunitat perduda d’última hora” en matèria de llibertat d’expressió, reunió i manifestació, així com en matèria d’immigració, atès que la llei “segueix avalant les devolucions il·legals a la frontera”.
D’altra banda, a parer de l’entitat l’any 2022 “també ha evidenciat” a Espanya la protecció “insuficient” de les autoritats dels drets econòmics socials i culturals “en un context d’incertesa econòmica”. Si bé, d’una banda, es destaca com a fet favorable les iniciatives governamentals per ajudar famílies vulnerables -ajut de 200 euros per a llars amb rendes inferiors a 14.000 euros anuals, rebaixa de l’IVA de la llum, limitació de l’increment dels lloguers-, de l’altra es denuncia que “la desprotecció del dret a la salut i a l’habitatge han continuat”.
“Lluny” del 25% en atenció primària
Així, es posa èmfasi, per exemple, en el fet que la inversió sanitària de les comunitats autònomes “segueix molt lluny” de dedicar a l’Atenció Primària el 25% de la inversió total en sanitat, “com recomana l’Organització Mundial de la Salut”. També es destaca que l’any passat, en el context de crisi econòmica “milers de persones” han tingut “problemes” per accedir o conservar l’habitatge “sense comptar amb la protecció de l’Estat”.
En l’apartat de fets positius, l’informe també subratlla la llei del ‘només sí és sí’, “un gran pas per a la prevenció, l’atenció i la protecció de totes les dones, nenes i nens víctimes de violència sexual; la llei trans; la llei de l’avortament; la llei de secrets oficials, que “constituiria un punt d’inflexió” en la gestió dels anomenats secrets d’Estat, “amb un enfoc més restrictiu del que és classificable i més en línia amb els estàndards dels dret internacional en matèria de transparència i drets humans”, i la llei d’habitatge, que “per primer cop en democràcia”, considera el dret a l’habitatge un dret humà “tal i com defensen la Constitució espanyola i el dret internacional”.
5
1
