La instrucció judicial batejada com a Volhov té l’obsessió d’acreditar la ja famosa suposada trama russa del Procés. Ara bé, noves perquisicions han obert una escletxa que ha permès a les defenses començar a esbossar com la unitat de la policia judicial de la Guàrdia Civil, amb la complicitat del titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, va articular el relat que el Kremlin podia estar darrere el Procés sobiranista. Un hotel de Lloret en suspensió de pagaments, un cas de corrupció a l’àrea metropolitana de Moscou, un complex procés d’extradició a l’Audiència Nacional, un intent de suïcidi i un informe de Centre Nacional d’Intel·ligència conformen els elements que haurien ajudat redactar la tesi que els russos estaven rere el referèndum d’independència del Primer d’Octubre del 2017.
Un dels personatges claus en la investigació és l’empresari rus establert a Catalunya Alexander Dmitrenko. Un home al qual s’ha denegat la nacionalitat per la seva presumpta relació amb la màfia russa i els serveis d’intel·ligència russos. Així ho arguïa un informe del Centre Nacional d’Intel·ligència al qual va tenir accés El Món. El dubte era saber com fonamentaven els serveis d’informació espanyols aquesta acusació i si la negativa a regular la seva situació seria un dels motius pels quals Dmitrenko ha anat variant la seva versió respecte les relacions amb el president a l’exili Carles Puigdemont.
Un hotel en concurs de creditors
La pista més plausible que alguna defensa dels investigats -ho siguin oficialment o perquè s’han vist embolicats en el cas- ha començat a bastir cal anar-la a buscar a Lloret de Mar. És el cas de l’Hotel Clua, un establiment que passava per serioses dificultats financeres des de feia temps. L’hotel estava gestionat per Postrigan Valery, fill de Postrigan Alexander Nikolayevich, durant 23 anys cap de l’administració local de Moscou, perseguit per la justícia russa. Postrigan fill volia posar a la venda l’hotel i va contactar amb Dmitrenko per tal que li trobés un comprador. De fet, Dmitrenko es dedicava a fer d’intermediari entre inversors i, especialment, entre inversors russos. El negoci no va reeixir. El procés concursal va continuar, i el sis de juliol del 2020 va començar el tràmit de liquidació de l’empresa. Per cert, la liquidació concursal va anar a càrrec del Bufet Roca Junyent, en concret de la seva delegació de Girona.
Les trobades entre Dmitrenko i Postrigan van anar més enllà, en el benentès que l’hoteler li va confessar que es trobava immers en un procés d’extradició. Segons la documentació de l’extradició a l’Audiència Nacional, a la que ha tingut accés El Món, el 30 de desembre del 2019 l’ambaixada russa a Madrid va demanar al govern espanyol l’extradició de Postrigan. El dens expedient judicial rus, al qual també ha tingut accés El Món, l’acusa de quedar-se terrenys de titularitat municipals i revendre’ls juntament amb el seu pare. En concret, es reclama Postrigan per la comissió d’un delicte recollit a l’apartat 4 de l’article 159 del Codi Penal rus, que castiga “comportaments de frau, robatori de la propietat aliena a través de l’engany, comès en un grup organitzat en gran quantitat i escala”. Postrigan pare ja havia estat detingut abans que es tramités la petició d’extradició.
Segons la versió de Dmitrenko, a la vista del procés obert contra Postrigan, li va recomanar que enraonés amb l’advocat Gonzalo Boye, de reconegut prestigi a l’Audiència Nacional en casos d’extradició. Una versió que contrasta amb la que altres vegades havia apuntat, que va fer-se acompanyar per l’advocat perquè l’assessorés sobre una possible compra-venda de l’hotel. L’Audiència Nacional va respondre a la fiscalia russa que el sis de febrer iniciava le procés judicial d’extradició. Postrigan s’hi va oposar. A l’escrit d’oposició a l’extradició, al qual ha tingut accés El Món, va objectar que si es complia “implicaria inevitablement la seva detenció il·legal”, tenint present que en el cas que investigava la fiscalia russa, pel que feia a la seva responsabilitat, no es podia considerar un delicte de frau. I més, si es tenia en compte que no hi havia cap “sentència per corrupció en el cas”.
L’extradició va tirar endavant i Postrigan va ser detingut per les autoritats espanyoles i es va començar el tram final del procés d’extradició a Rússia. Així, la Guàrdia Civil el 12 de novembre del 2020 el va portar fins a l’aeroport del Prat per ser traslladat a Moscou i complir amb els requeriments de les autoritats russes. Però Postrigan, segons l’agència Tass, va intentar suïcidar-se al mateix aeroport. Des d’aleshores, a Postrigan se li ha perdut absolutament la pista sense poder constatar si finalment va ser extradit. El misteri d’on que se’n va fer de Postrigan continua. La teoria dels investigadors de la defensa és que Postrigan hauria estat el nexe per implicar Dmitrenko, amb qui suposadament va mantenir relacions comercials.
El fet que no s’hagi sabut res més de Postrigan fa pensar que passés la informació que havia tingut relació amb Dmitrenko i de retruc, amb l’advocat de Carles Puigdemont. D’aquesta manera, i sempre seguint la tesi dels investigadors, “només calia collar-los”, atesa la posició de feblesa de Postrigan i Dmitrenko, perquè enraonessin sobre la suposada trama russa del Procés i emboliquessin l’entorn del president a l’exili, en l’òrbita dels “foscos interessos del Kremlin”. Per una banda, Postrigan detallava la relació amb Dmitrenko i, per l’altra, el CNI tenia l’excusa perfecte per denegar-li a Dmitrenko la nacionalitat i la residència per connexions amb la màfia russa i els serveis d’intel·ligència russos.
La realitat és que ara com ara de Postrigan no se’n sap res i que Dmitrenko continua a Catalunya i passejant-se pels mitjans de comunicació explicant la seva trobada amb Puigdemont, tot i que des del 9 de setembre del 2020 el CNI el considera un espia rus. Una situació insòlita per a algú acusat d’espionatge per part de l’Estat espanyol des de fa mesos. “La conclusió, a priori, és que tots dos s’haurien beneficiat de la situació a canvi d’entortolligar el Procés amb els interessos russos”, comenten a El Món fonts del cas. Uns fets que desvirtuarien encara més la famosa “trama russa” del Procés.
35 
