Nou cop al dret de reunió, llibertat d’expressió i dret de manifestació. Segons la Guàrdia Civil, posar banderes o pancartes independentistes als ponts de les carreteres catalanes genera “una potencial situació de perill” i “distreu els conductors”. D’aquesta manera l’institut armat espanyol descriu els efectes de les pancartes i estelades que diversos activistes posen a través de la iniciativa Ponts per la llibertat. Una acció que suposa hissar banderes i cartells independentistes i a favor de la llibertat i l’amnistia en els ponts de diverses vies centrals de Catalunya com la C32, la C17 o la C25, en dies festius, diumenges i “operacions tornada”.
En concret, el passat mes de setembre el ministeri de l’Interior va registrar una resposta parlamentària al diputat d’EH Bildu, Jon Iñarritu, sobre la identificació per part de la Guàrdia Civil de diversos membres de l’ANC el 31 de juliol. En concret, quatre membres de l’institut armat es van dirigir a un pont de la C32, a l’altura de Sitges (El Garraf), en constatar que els onze identificats hissaven estelades i cartells en defensa de la llibertat i de l’amnistia, mentre diversos vehicles feien sonar el clàxon en senyal de solidaritat i suport a la protesta.
La resposta admet els fets i justifica l’actuació de la policia en entendre que aquests fets “podrien ser constitutius d’una infracció greu de l’article 56.4 de la llei de carreteres de Catalunya, tot i que la Guàrdia Civil no té competències sobre el trànsit en territori català. Segons el ministeri que dirigeix Fernando Grande Marlaka, els agents que van fer la identificació tenien per “objectiu evitar que es produís la distracció dels conductors que circulaven per la via, així com una potencial situació de perill per la possible caiguda de pancartes”.
Un cop identificats, a través de la Central Operativa de Serveis de la Guàrdia Civil a Barcelona, els agents van reclamar el suport dels Mossos d’Esquadra, que van enviar dues patrulles i es van fer càrrec de la incidència. En tot cas, la resposta justifica que l’actuació del cos estatal estava emparada per les competències del cos “a la comunitat autònoma de Catalunya i en el marc de la Llei Orgànica 2/86 de 13 de març de Forces i Cossos de Seguretat”. Ara bé, tot seguit asseguren que no van denunciar-ho perquè són els Mossos els competents en matèria de trànsit a Catalunya.
