El president Pere Aragonès ha anunciat oficialment aquest matí el que era un secret a veus: la crisi de Govern després de la patacada electoral d’ERC a les municipals del 28-M. Un pas més que previsible, i més després que dissabte s’anunciés al Consell Nacional de la formació que la consellera Teresa Jordà faria tàndem amb Gabriel Rufián en les eleccions estatals del 23 de juliol. Era la palanca definitiva per activar els relleus a l’executiu. Els que tenien més números, com s’han confirmat, eren el responsable del departament d’Educació, Josep González Cambray, i el de Territori, Juli Fernàndez.
Els recanvis tenen un nexe comú: tots tres estan ben vistos tant per l’actual direcció del partit com pels camises velles de la formació. Tots tres són “grans reserves” d’ERC i que responen un perfil determinat, que Aragonès sap que faran i desfaran abans de ficar-se o ficar l’executiu en un embolic. Anna Simó, Ester Capella i David Mascort són, per a fonts del Govern i el partit, eficàcia provada i més en el poc temps que s’albira que es pot allargar la legislatura.
Anna Simó, la veterania discreta
Anna Simó (els Alamús, 1968). La que serà la nova consellera d’Educació ho ha fet de tot per ERC, i la seva vida dins la formació no sempre ha estat fàcil, ni plàcida, ni ben vista per les elits dirigents. Tot i això, ha sabut fer una cosa clau en política, no grinyolar. De fet, quan Oriol Junqueras va optar a la presidència d’ERC, el setembre del 2011, va depurar tot allò que podia relacionar-se amb el tripartit, i Simó –la portaveu republicana en aquells temps– va entrar en el paquet. Però ben aviat la van tornar a cridar a files. Va ser aleshores quan es va guanyar el títol d’SWAT a la formació. És a dir, aquells noms que estan a redós de la més estricta actualitat però que, quan van mal dades, surten a calmar les aigües.
Simó és filòloga i té la plaça al Consorci de Normalització Lingüística. Milita a l’assemblea de l’Hospitalet del Llobregat, municipi on n’ha estat regidora i pel qual va ser consellera comarcal. Ha estat diputada quatre legislatures i va ser portaveu adjunta parlamentària, etapa en la qual va travar una forta amistat amb Pere Aragonès, aleshores portaveu adjunt d’Economia. De fet, a la cambra catalana se’l va batejar com la “rèmora” de Simó perquè, quan passava la portaveu, dos metres després passava Aragonès. Va ser consellera de Benestar Social i Família i va tenir un paper clau en el Parlament del 2017. Tant és així que va ha estat condemnada fins a dues vegades per desobediència pel seu paper de secretària de la Mesa de la cambra per tramitar les lleis de desconnexió. Simó és especialista a cuinar arrossos, té per costum fer-se la seva roba i no amaga la seva debilitat pel futbol i, en especial, pel Barça. Per cert, fins ara, expressava la seva opinió en articles a El Món.
David Mascort, confiança de partit i de Govern
David Mascort (Barcelona, 1968). Aquest economista, màster MBA i professor de secundària és l’etern alcalde de Vilablareix, al Gironès. De fet, la seva vida política l’ha dirigida molt a la política municipal. Fins i tot va ser vicepresident del Consell Comarcal del Gironès i diputat provincial. I va ser un dels responsables de bastir la federació de Girona d’ERC sense perdre el contacte amb la xarxa territorial i comarcal que representa.
Fins ara ha estat l’ordinador central del megadepartament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i va ser un dels valedors de la idea de Marc Costa de treure els agents rurals del departament i passar-los a Interior, una de les idees més celebrades pels dos departaments. Mascort és garantia, com Simó i Capella, que evitarà soroll a les seves conselleries. A més, pot redreçar la relació entre partit i Govern. Mascort és un recanvi que avala la gestió de Jordà pel significat de continuïtat que té en aquest departament.
Ester Capella, la soldat que compleix ordres
Ester Capella (la Seu d’Urgell, 1963). La nova consellera de Territori també té el títol d’SWAT. Capaç d’aguantar ser una expectativa i retirar-se sense fer soroll quan la direcció del partit ho demana i activar-se sense problemes quan li reclamen. Tot i que nascuda a la Seu, és de la Pobla de Segur, i exerceix de pallaresa. No és difícil veure-la fent un cafè a Casa Leonardo, Senterada, a les portes de la Vall Fosca. La seva carrera política està íntimament relacionada amb el dret i amb Barcelona. Segons els seus col·laboradors, defuig les estridències i evita el conflicte estèril. Advocada des de l’any 1988, va arribar a ser la presidenta de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates de l’any 2003 al 2007. També va ser gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona i regidora a la capital catalana. De fet, tenia pendent recollir l’acta de regidora per ERC dissabte vinent.
Ha estat diputada, consellera de Justícia amb Quim Torra de president, diputada al Congrés de Diputats i senadora per designació del Parlament. La seva vida política podia haver dut un tomb si hagués reeixit la seva opció de ser magistrada per designació autonòmica del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La maniobra no va funcionar. En arribar Aragonès a la presidència la va investir de delegada del Govern a Madrid amb una missió molt concreta, fer mans i mànigues per intentar normalitzar les relacions institucionals entre la capital de l’Estat i Catalunya. Ara, el president i el partit la torna a requerir per exhaurir la legislatura amb la garantia que no ficarà en cap embolic el Govern.
2
1
