El president de la Generalitat, Salvador Illa, va tancar el curs polític fent balanç de la primera meitat de legislatura assegurant que “Catalunya viu el moment de més estabilitat”, remarcant que el seu executiu “està construint el futur per liderar la pròxima dècada”. “Catalunya està en marxa”, va manifestar en un discurs on va afirmar que aquests dos primers anys al capdavant de l’executiu han servit per “recuperar l’estabilitat institucional i la confiança, impulsar un nou model de finançament, iniciar el traspàs i la transformació de Rodalies, desplegar la política d’habitatge més ambiciosa d’Espanya, reforçar els serveis públics, captar inversions estratègiques i projectar Catalunya al món”. El discurs d’Illa, però, va amagar algunes de les crisis que afecten el dia a dia de la gestió del Govern.
Aquest triomfalisme –impulsat per l’aprovació dels pressupostos del 2026 a principal aval polític– amaga el Govern arriba a l’equador de la legislatura colpejat per greus problemes amb el compliment d’acords d’investidura prioritaris per als socis, un malestar docent profund i una suma de crisis obertes com, per exemple, el deteriorament de la xarxa de Rodalies a Catalunya que amenacen d’enterbolir el tram final de la legislatura. L’arribada d’Illa al Palau de la Generalitat prometia un “retorn a la normalitat institucional” i una eficiència en la gestió que, dos anys després, topa de ple amb la fragilitat de la seva majoria, els dubtes jurídics a les seves reformes i la dependència absoluta de la política estatal.
Finançament i IRPF: l’acord amb ERC s’encalla a Madrid i xoca amb Junts
L’aprovació dels comptes del 2026 ha donat aire al Govern, però no ha extingit el principal foc polític de la legislatura: el nou sistema de finançament. La pedra angular que va permetre la investidura d’Illa s’ha traduït de moment en una xifra de 4.700 milions d’euros addicionals que encara ha de superar l’escrutini del Congrés dels Diputats, on la posició inflexible de Junts per Catalunya, que aposta pel concert econòmic, amenaça de votar en contra de la proposta. Però abans d’això, el nou finançament encara s’ha de tractar en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que s’havia de celebrar a finals de juliol i que, finalment, l’executiu espanyol va endarrerir fins al 4 de setembre. El Ministeri d’Hisenda va prendre aquesta decisió després que les 11 comunitats governades pel PP li remetessin una carta demanant-li més temps per analitzar la proposta de l’executiu espanyol. Malgrat el previsible rebuig del PP, l’aprovació de la proposta al CPFF està garantida, ja que només li cal el vot positiu d’una regió, cosa que l’executiu espanyol ja tenia assegurat amb Catalunya.
A més, la carpeta clau del traspàs de la gestió i recaptació de l’IRPF continua completament encallada a la Moncloa. Amb una Esquerra Republicana exigint fets, la lentitud del Ministeri d’Hisenda amenaça de convertir el suport dels republicans en un calvari constant per a la segona meitat del mandat. Illa es va comprometre amb el partit d’Oriol Junqueras que Catalunya assumiria “la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats”, però l’executiu de Pedro Sánchez té bloquejada aquesta carpeta i a hores d’ara l’únic que pot fer Illa per mostrar que vol complir l’acord signat amb els republicans és reforçar l’Agència Tributària de Catalunya amb més personal i mitjans.
Revolta al territori: el Plater enfronta el Govern amb el món local
Un dels fronts que més desgast està provocant al Govern en el territori és la contestació social i municipalista al Pla Territorial Sectorial per a la implantació de les Energies Renovables a Catalunya (Plater). Dissenyat per ordenar el desplegament eòlic i fotovoltaic, el pla ha provocat una allau de milers d’al·legacions i la revolta d’ajuntaments i plataformes de comarques com les Terres de l’Ebre, el Priorat i el Solsonès. Des del territori s’acusa la Conselleria d’imposar un model centralitzat que afavoreix les grans multinacionals energètiques i perjudica el sòl agrícola, convertint la transició ecològica en un autèntic camp de mines per al PSC.
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha tancat el procés d’informació pública del Plater amb 12.143 al·legacions rebudes. Coincidint amb aquest anunci per part del Govern, la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, juntament amb els consells comarcals del Pla de l’Estany i el Solsonès, diversos ajuntaments i entitats ecologistes i agràries han reclamat retirar el Plater i “una moratòria” de projectes. Una de les membres de la xarxa Montserrat Coberó ha reivindicat “una planificació ben feta” que estigui “aprovada i consensuada” amb la ciutadania, i, d’altra banda, ha qüestionat les al·legacions que ha comunicat el Govern perquè no corresponen amb els seus registres. En aquest sentit, ha afirmat que la xifra és “altíssima” i ha assenyalat que és el “projecte normatiu que més n’ha rebut de la història de la Generalitat”.
Educació: el fiasco de PISA i el conflicte docent desborden Niubó
El departament d’Educació s’ha convertit en la principal via d’aigua interna de l’executiu de Salvador Illa. La consellera Esther Niubó, que està reprovada pel Parlament, haurà d’afrontar l’inici del nou curs escolar sota una fortíssima pressió. D’una banda, la pau social està lluny d’assolir-se: els acords parcials amb CCOO i UGT van ser rebutjats per sindicats majoritaris com USTEC i la CGT, i la burocratització o les condicions laborals mantenen el col·lectiu docent en peu de guerra. De fet, el sindicat majoritari del sector ja va advertir Niubó que el curs escolar començarà amb vagues i mobilitzacions si no s’obre una nova negociació per abordar les reclamacions dels docents.
A aquest conflicte que s’arrossega des de fa mesos, cal afegir el fiasco de les proves PISA, on Catalunya ha quedat exclosa de l’última avaluació internacional per errors en la mostra dels alumnes participants, obligant la Generalitat a obrir una investigació interna i deixant en evidència la gestió del departament. De fet, Illa en el balanç de l’equador de la legislatura va assegurar que arribaria fins “al final” amb aquest fiasco i que quan finalitzi la investigació que està en marxa i es tingui coneixement sobre què ha passat es prendran “les decisions que s’hagin de prendre”.
Rodalies: l’ombra de l’accident de Gelida i un traspàs a pas de tortuga
L’eslògan de la millora en la gestió diària ha topat directament amb el calvari de la xarxa ferroviària. L’accident de Gelida a principis del 2026, que va deixar en situació crítica el servei durant setmanes, va tornar a posar al descobert el deteriorament estructural i la manca d’inversions a la xarxa. Tot i la posada en marxa de la nova societat Rodalies de Catalunya i els anuncis sobre la línia R1, el traspàs operatiu avança a un ritme exasperantment lent. La dependència continuada de les decisions del Ministeri de Transports impedeix que el Govern pugui exhibir canvis tangibles davant dels usuaris.
De fet, el comissionat pel Traspàs Integral de Rodalies, Pere Macias, va assegurar que el ritme d’inversió a la xarxa ferroviària “s’ha de mantenir i augmentar si calgués com a mínim durant dues dècades” per compensar el nivell de desinversió acumulada. En una conferència al Cercle d’Infraestructures el passat mes de març, Macias va admetre que encara calen més temps i recursos per compensar la “descapitalització” de la xarxa convencional, que només va rebre 3.600 milions d’euros entre el 1990 i el 2018 a l’Estat, una xifra que contrasta amb els 56.000 milions invertits en l’alta velocitat. A més, va defensar combinar els esforços perquè el sistema sigui fiable amb projectes com l’Eix Ferroviari Transversal.
Al mal estat de la xarxa de Rodalies, cal sumar-hi els dos esvorancs que hi va haver a finals d’aquest juliol passat: un degut a les obres de l’L9 al barri del Putxet –el 7 de juliol– i un altre per un enfonsament en les obres de soterrament de l’R2 a Montcada i Reixac –el 22 de juliol–, el qual va engolir una grua i va tallar el servei de l’R2, l’R2 nord i l’R11 durant quatre dies. Posteriorment, el passat 8 d’agost es va haver de desallotjar de matinada una vuitanta veïns de la Trinitat Vella per les vibracions de les obres de soterrament de Montcada.
Habitatge i compra especulativa: entrebancs jurídics al CGE
La carpeta de l’habitatge, que és l’eix central de la col·laboració amb els Comuns, i on el Govern s’ha fixat l’objectiu de construir 210.000 nous pisos de col·laboració público-privada, ha topat amb seriosos contratemps. La llei per limitar la compra especulativa d’habitatge, presentada pels Comuns, ha rebut un dur revés del Consell de Garanties Estatutàries, que ha qüestionat l’encaix jurídic de determinats límits a les operacions immobiliàries perquè vulnera el dret a la propietat privada, a l’herència i a la llibertat d’empresa, entre altres. En el seu dictamen, la institució exposa que malgrat que la millora del dret d’accés a l’habitatge sigui “una finalitat legítima”, la normativa “no supera el test de raonabilitat” perquè no hi ha un “just equilibri entre les restriccions imposades” i l’objectiu de frenar la compra especulativa.
Aquest fre legal obliga l’executiu d’Illa a redissenyar la normativa i amenaça de dilatar encara més les solucions a una de les principals preocupacions socials dels ciutadans. Després del dictamen, el Govern va defensar que la mercantilització de l’habitatge “és un perill quan tenir una llar es converteix en un problema” i va afegir que buscarà “totes les mesures legals, les maneres que siguin possibles d’acord amb l’Estatut, per protegir el dret a l’habitatge a Catalunya”. Esquerra Republicana opta per “replantejar” la llei i recorda que en el seu moment ja va advertir “sobre si la forma encaixava millor en el dret civil, la legislació en habitatge o la fiscalitat, en lloc de modificar la llei d’urbanisme”. Els Comuns, per la seva banda, van rebutjar el dictamen perquè consideren que el Consell de Garanties Estatutàries “no ha entès que no limitem l’adquisició sinó el destí de l’habitatge”.
Dependència de Madrid: la governabilitat lligada a la sort de Sánchez
L’equador de la legislatura deixa una certesa incòmoda per al Palau de la Generalitat: la fiabilitat i l’èxit de les grans promeses de Salvador Illa estan íntimament lligades a la supervivència de Pedro Sánchez a Madrid. Qualsevol sotrac a les Corts espanyoles o un eventual avanç electoral estatal podria deixari l’executiu d’Illa en una situació de feblesa extrema. Malgrat haver aprovat els pressupostos i assegurar-se poder arribar a final de la legislatura Illa arrencarà al setembre la segona part del seu mandat, on la serenor ja no serà suficient i necessitarà resultats reals si no vol veure ingovernable la segona part de la legislatura.
