En la prèvia del viatge oficial que el president de la Generalitat, Salvador Illa, a Brussel·les aquest dimecres i dijous, el Govern ha aprovat aquest dimarts el “Pla Brussel·les”, un document que aspira a “rellançar la relació de Catalunya amb les institucions europees” i “recuperar temps i espais” a Brussel·les, per “reforçar la seva presència i capacitat d’influència”. Tot això ho vol fer de la mà de l’Estat espanyol. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha detallat en la roda de premsa posterior al Consell Executiu d’aquest dimarts que aquest pla treballa al voltant de “tres idees”: la presència en els principals espais de decisió, tenir més influència per contribuir en àmbits estratègics per a Catalunya com, per exemple, l’habitatge, oficialitat del català o el finançament i “mostrar un major compromís des de Catalunya amb Europa o l’europeisme”, i ha subratllat que aquest pla s’inclou dins la “marca” instaurada per Illa de “col·laboració i la lleialtat institucional” amb les institucions espanyoles, i també amb l’europeisme.
L’executiu d’Illa aspira a guanyar pes en els espais de decisió del Consell de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Comitè de les Regions, així com al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i a l’administració general de l’Estat, especialment a la Conferència d’Afers Relacionats amb la Unió Europea. El Pla Brussel·les també estipula que cal incidir a la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea i la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Per assolir els objectius fixats, el pla defensa “augmentar la presència de la Generalitat en les formacions del Consell de la Unió Europea”, on les administracions autonòmiques poden participar de la mà de l’Estat espanyol, “reforçar la interlocució” amb les direccions generals de la Comissió Europea i nomenar el president de la Generalitat com a membre titular del Comitè de les Regions i el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior com a membre suplent per al període 2025-2029.
Illa traslladarà a Metsola la “importància” de l’oficialitat del català a la UE
Paneque, d’altra banda, ha detallat que Salvador Illa traslladarà la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, “la importància que té per a Catalunya l’ús oficial del català a les diferents institucions europees”. Paneque ha dit que l’única recepta possible per fer realitat l’oficialitat és “la negociació i al diàleg”, ja que es necessita la unanimitat dels 27 estats membres. “No hi ha cap altre camí, insistir en la importància del català per a la nostra nació, per a Catalunya, insistir en les dades que ens marquen que l’ús social del català està en franc retrocés”, ha defensat.
També ha destacat que, amb el viatge a Brussel·les, Illa “vol mostrar el compromís de Catalunya amb les institucions europees”, així com tenir presència i influència a la destinació dels fons europeus. “Després del president Montilla, cap president de la Generalitat havia ocupat aquesta cadira al Comitè de Regions”, ha afegit la Sílvia Paneque, que ha assenyalat la importància, a parer seu, d’incidir en els fons perquè són recursos regionals. Després que Illa va rebutjar reunir-se amb l’expresident de la Generalitat i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, aprofitant el viatge a Brussel·les, Paneque ha exposat que no li sembla “anòmala” la decisió del president, perquè l’objectiu principal del viatge és “recuperar la influència” en el marc del Comitè de Regions. “No hi ha prevista la reunió amb el senyor Puigdemont, que serà quan toqui”, ha conclòs.
