Tot s’ha de contextualitzar. Aquesta és l’opinió del Govern sobre la percepció sobre la corrupció que tenen els catalans. Així es desprèn d’una resposta parlamentària signada per la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, presentada al Parlament el passat 14 de març, al diputat ultraespanyolista escindit de Vox, Antonio Gallego. La pregunta que es responia era sobre les accions per reduir la corrupció política. El document, al qual ha tingut accés El Món, deixa clar que la corrupció és “certament un problema de primer ordre” i de “màxima prioritat” per al Govern. Ara bé, també reclama no treure les coses de mare.
En aquest sentit, el Govern demana mesura en avaluar l’estudi sobre la “percepció de corrupció que mesura periòdicament l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), a través del baròmetre La Corrupció a Catalunya: percepcions i actuacions“. De fet, considera que és una font d’informació “rellevant” per dissenyar polítiques “d’integritat” de la Generalitat, així com per al conjunt d’administracions públiques de Catalunya. Tot i això, Vilagrà recomana posar les coses en el seu lloc i tenir una visió de conjunt i comparativa.
Colar-se al metro o copiar en un examen
La resposta ressalta que “sense qüestionar la validesa d’aquest indicador, cal avaluar la informació que es deriva del baròmetre en el seu conjunt”. Així, subratlla que cal tenir “en compte que Espanya, i també Catalunya, es caracteritzen en les comparatives sobre corrupció com uns entorns amb nivells molts baixos de corrupció en els serveis públics i alhora una percepció de corrupció molt elevada”. Així, remarca que “la inclusió en el concepte de corrupció de comportaments com ara colar-se al metro, copiar en un examen, demanar a un familiar o amic empadronar-se per anar a l’escola desitjada contribueixen al fet que aquesta percepció, per la seva generalització, s’amplifiqui”.
“Per tant”, argumenta, “la immensa majoria de catalans no s’equivoquen en la consideració que hi ha molta corrupció”. “Però també cal reconèixer”, replica el mateix document, “que aquesta conceptualització de corrupció és més àmplia que la legal, més associada a la persecució de determinades figures delictives”. Vilagrà fins i tot matisa que el “mateix baròmetre parla també, més enllà de corrupció, d’honestedat”.
Mesures preventives
Tot i aquests advertiments sobre la interpretació més mesurada que cal fer de la corrupció, la consellera assegura que “no és veritat que el Govern no impulsi totes les recomanacions que fa l’Oficina Antifrau per reduir la corrupció”. “Entre l’OAC i el Govern hi ha una relació molt fluida”, addueix. Així, detalla que l’òrgan amb què es relaciona és la Secretaria d’Administració i Funció pública i, concretament, la Direcció General de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques. En aquesta línia, assevera que les recomanacions de l’OAC, com les contingudes en el document Propostes de l’Oficina Antifrau per a una política d’integritat a Catalunya del 7 d’octubre del 2019, estan “plenament incorporades a la planificació del Govern en aquest àmbit”.
Fins i tot, Vilagrà apunta que s’ha incrementat el control per prevenir la corrupció amb els fons Netx Generation. “Com a resultat de l’execució dels fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, s’han activat diverses mesures”, informa. D’aquesta manera, “s’ha elaborat un pla de mesures antifrau en l’execució d’actuacions finançades”. Un sistema que ha potenciat “les mesures relacionades amb els conflictes d’interès i en especial l’avaluació de riscos de frau i corrupció, basats en la probabilitat d’ocurrència del risc i de la magnitud del seu impacte”.
9
