La retirada dels pressupostos per part del Govern abans de sotmetre’ls a una votació que hauria perdut ha obert una nova fase d’incertesa política a Catalunya i ha evidenciat les dificultats de l’executiu per consolidar una majoria estable al Parlament. El moviment, que arriba després de setmanes de pressió per terra, mar i aire a Esquerra Republicana, deixa al descobert les limitacions estructurals d’un govern en minoria obligat a negociar-ho tot. La decisió és una reculada per evitar una derrota parlamentària que hauria tingut un fort impacte simbòlic i polític, però també comporta implícitament el reconeixement de l’error de càlcul de l’executiu de Salvador Illa, que va presentar els pressupostos sense tenir el suport garantit d’ERC convençuts que la pressió arrossegaria als republicans cap al ‘sí’. Els experts coincideixen que l’acord permet guanyar temps a ambdós bàndols per negociar fins a l’estiu, malgrat que l’executiu es tanca a parlar de l’IRPF i limita la negociació a “competències de la Generalitat”. Mentrestant, els d’Oriol Junqueras demanen que els socialistes moguin fitxa i ofereixin alternatives al traspàs de la gestió de l’impost, però alhora insisteixen que els socialistes “han de complir els acords signats”.
Els analistes consultats per El Món coincideixen que aquest episodi no es pot entendre només en clau parlamentària, sinó també com un moviment dins d’un escenari polític més ampli, en què pesen factors com la relació amb el govern espanyol, el calendari electoral, sobretot amb les eleccions a Andalusia, i la necessitat dels partits de redefinir posicions davant d’un electorat cada vegada més volàtil. En aquest context, la retirada dels pressupostos esdevé un símptoma d’un equilibri fràgil, on cap actor té prou força per imposar la seva agenda, però tots intenten evitar assumir el cost d’un trencament definitiu. El professor de ciència política de la UB Jesús Palomar apunta que el moviment dels socialistes catalans s’ha de llegir en clau aritmètica, perquè “no li surten els números per poder tenir prou majoria per aprovar-los”, i assenyala que Illa ha volgut minimitzar els costos polítics que podia tenir un daltabaix al Parlament. “No s’ha volgut jugar el cap ni el Govern”, diu. Per l’altra banda, assenyala que “el president pensa que té temps de redreçar-ho”.
Andreu Paneque, doctor en Ciències Polítiques i professor a la UOC, també considera que la decisió, amb l’acord entre PSC i ERC, respon a una lògica de control de danys i “desgastar-se el menys possible”. “És una pilotada endavant perquè no acabi de petar tot i minimitzar el cop” en un context polític on també hi ha mobilitzacions de sectors importants, com ara l’educatiu i el sanitari. “Si a més no aproves els pressupostos, estàs facilitant la feina a l’oposició”, resumeix, i creu que el tot o res plantejat per ERC “va pitjor als socialistes que als republicans”.
En la mateixa línia, Toni Rodon, doctor en ciències polítiques, professor a la UPF i investigador a la London School of Economics, subratlla que la retirada permet a totes les parts “guanyar temps” en un context marcat per la incertesa i s’ha donat una nova oportunitat a la negociació perquè durant aquest període es produirà la sortida de María Jesús Montero de l’executiu espanyol. Segons ell, ERC creu que amb una altra persona al ministeri es podrà aspirar a avançar amb l’IRPF, però es mostra escèptic. Amb tot, apunta que el PSC s’ha “empassat el gripau” de retirar els comptes després d’intentar pressionar ERC amb agents econòmics i social perquè els aprovessin. En l’anàlisi, però, també afegeix que “qui s’ha empassat un gripau més gran és Esquerra, perquè van investir Illa amb unes quantes promeses, però la promesa estrella era la recaptació de l’IRPF. “Potser sí que s’aconsegueix, qui sap, però la situació no té gaire bona pinta” perquè els socialistes van endarrerint el calendari i sempre treuen “excuses perquè no arribi mai”.
La debilitat de l’executiu d’Illa queda en evidència, però ERC tampoc no pot treure gaire pit
Malgrat evitar la imatge d’una derrota formal, els experts coincideixen que el Govern surt tocat políticament. Palomar destaca que la situació ha fet evident la seva dependència parlamentària: “S’ha posat de manifest la dependència que té amb altres partits”. Rodon va més enllà i considera que el fracàs és inevitable des d’un punt de vista polític: “Qualsevol govern que no aconsegueixi aprovar el pressupost, que és la llei més important, sempre té un fracàs polític”. A més, critica que l’estratègia negociadora de l’executiu no ha funcionat: “Ha intentat pressionar, amb la complicitat d’algunes elits properes a ells, però no li ha sortit bé perquè les coses van per una altra banda”. A més, assenyala que el pacte d’investidura està signat pel PSC, i també pel PSOE, i és “meridianament clar”. Per a Paneque, la retirada no fa res més que confirmar una debilitat que ja era coneguda, però que ara es fa més visible. “No ens hauria de sorprendre gaire perquè ja ho sabíem, però per primera vegada s’han trobat amb l’estratègia fallida del tot o res”. “El res els va pitjor a ells que a ERC”, sentencia.
El paper d’Esquerra Republicana en aquest episodi genera interpretacions divergents entre els experts. Palomar considera que el partit ha sortit reforçat perquè ha demostrat la seva capacitat de condicionar la governabilitat i de fer-se valdre davant el PSC: “Ha donat un cop de puny a la taula perquè es deslliga una mica de la dependència dels socialistes i s’ha posicionat millor que fa 15 dies”. Tanmateix, aquesta lectura no és compartida per tots. Paneque matisa que l’impacte és limitat fora del nucli de votants d’ERC: “Dins el seu grup polític intern semblarà que ha sigut un posicionament de força”, però dubta que això canviï la percepció general del partit. Rodon, per la seva banda, posa el focus en els costos polítics per a Esquerra, especialment pel que fa als compromisos pendents del pacte d’investidura. “No s’aprova allò que es va pactar”, tot i que “retòricament” els pot anar bé. “Per treure’s aquesta llosa de sobre haurien de treure alguna cosa amb l’IRPF”, conclou.
Una negociació que no ofereix garanties de res i genera incertesa de cara al futur
Amb la retirada dels pressupostos després de l’acord entre les dues formacions, s’obre ara una nova fase de negociació que els analistes veuen plena d’incògnites. “Han guanyat temps, però el que passi d’aquí a l’estiu és totalment incert”, adverteix Palomar, que recorda que la “responsabilitat” per desbloquejar la situació recau en el Govern. Rodon també es mostra escèptic sobre la possibilitat d’un acord a curt termini: “No veig a quin punt intermedi poden arribar els dos partits per tancar un acord durant aquests mesos que s’han donat de marge”, apunta. La distància entre les parts continua sent significativa i, de moment, no s’albira una sortida clara. Paneque hi afegeix una capa més de complexitat en destacar el paper del govern espanyol en la negociació: “Hi entren molts interessos”. La dimensió multinivell del conflicte —entre Generalitat i el govern espanyol— dificulta encara més qualsevol entesa.
Si les negociacions no prosperen, el futur polític podria passar per escenaris d’inestabilitat. Palomar apunta que el president de la Generalitat podria veure’s abocat a sotmetre’s a “una qüestió de confiança, que tampoc portaria enlloc, o a un avançament electoral”. Rodon coincideix que aquestes opcions eren sobre la taula si no es retiraven els pressupostos, i continuen sent plausibles, però mostra els seus dubtes d’una doble convocatòria electoral –coincidint amb les eleccions espanyoles– perquè “això genera una incertesa molt gran”. Tot i això, Paneque considera que a cap dels partits involucrats els interessa una convocatòria electoral immediata, especialment si coincidís amb les eleccions espanyoles, ja que “la campanya perd molts matisos” i reduiria la capacitat dels partits catalans de diferenciar el seu missatge. En definitiva, el futur no està escrit i pot passar qualsevol cosa.
