El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha posat en valor els avenços aconseguits en matèria lingüística durant l’actual legislatura espanyola, que considera “una de les que han conduït a avenços més perceptibles pel que fa a la projecció i el reconeixement del català en l’àmbit estatal i internacional”. Vila ho ha dit en una resposta per escrit a una pregunta formulada per Junts per Catalunya sobre el procés de regularització d’immigrants aprovat pel govern espanyol i el fet que no es requereixi el coneixement del català. Malgrat que no hi hagi el requisit del català per a la regularització de persones migrants, Vila ha subratllat que per a la renovació dels permisos sí que caldrà avaluar el coneixement de català com a part de les proves d’arrelament. A més, ha remarcat altres avenços, com ara la recuperació de la publicació de lleis en català al BOE, el dret d’ús de la llengua al Congrés, la creació del canal 2Cat de RTVE i l’impuls actiu de l’oficialitat a la Unió Europea, entre altres mesures, la majoria de les quals sorgides dels pactes de Junts amb el PSOE a principi de la legislatura espanyola.
Vila exposa en la resposta que el requisit del català per a persones migrants s’ha consolidat a través del Reial decret 316/2026, on la certificació de l’aprenentatge de la llengua oficial passa a ser un element clau en la pròrroga de les autoritzacions de residència. La inclusió d’aquest criteri, que no constava en els esborranys inicials de la norma, ha estat fruit d’una esmena presentada pel Departament de Política Lingüística –en coordinació amb Igualtat i Feminismes i Drets Socials i Inclusió– i assumida finalment en el redactat definitiu al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). “L’impuls de Política Lingüística i del Govern en el seu conjunt va ser determinant perquè la valoració dels aprenentatges lingüístics, que no constaven als esborranys anteriors de la norma, s’incorporessin al procés de tramitació i figuressin al redactat final del reial decret esmentat”, subratlla.
Des del Govern es remarca que l’exigència del català no es limita a les pròrrogues extraordinàries. Un volum important de les persones regularitzades passarà directament a sol·licitar el permís de residència temporal i treball per la via ordinària del reglament d’estrangeria. “En aquests casos, també es requereix un informe d’arrelament, en el qual el coneixement del català és un dels elements que es tenen en consideració per valorar el grau d’integració de la persona”, apunta el conseller. Per respondre a aquest escenari, la Generalitat està desplegant un pla d’actuacions basat en els acords del Pacte Nacional per la Llengua, amb mesures que inclouen una ampliació significativa de l’oferta de cursos de català, el reforçament del sistema d’acreditació, la promoció de l’aprenentatge no formal, la creació de xarxes d’integració entre iguals i la implicació directa del teixit laboral.
Avenços històrics i nous espais bilaterals
A banda d’això, Vila valora “fets objectius” que han impulsat la llengua a l’estat. En aquest sentit, recorda que durant aquesta legislatura “s’ha recuperat la publicació al BOE de la versió en català de les normes, s’ha introduït el dret d’utilitzar el català a les Corts Generals o s’ha creat 2Cat, el primer canal de televisió públic de RTVE en català”. Així mateix, i malgrat que l’assumpte fa tres anys que està encallat, destaca que el govern de Pedro Sánchez “ha sol·licitat oficialment i està impulsant activament el reconeixement de l’oficialitat del català a les institucions europees”.
D’altra banda, exposa que “s’han obert nous espais de presència internacional”, com, per exemple, l’acord entre el ministre d’Assumptes Exteriors i el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior perquè Catalunya esdevingui membre associat en organismes com la UNESCO i ONU Turisme, en coherència amb l’objectiu 5.3 del Pacte Nacional per la Llengua. A més, Francesc Xavier Vila subratlla que l’executiu espanyol també ha impulsat “la incorporació de l’ensenyament del català a la xarxa d’escoles europees”.
Finalment, el conseller de Política Lingüística es compromet a continuar treballant per “impulsar mesures de millora de la llengua perquè tingui el tractament que li correspon com a llengua oficial i pròpia de Catalunya”. I, en aquest sentit, recorda la creació recent d’una comissió bilateral entre ambdós executius amb l’objectiu de “tractar aspectes de política lingüística i agilitzar les actuacions entre els dos governs”.
